Barcelona es va convertir durant els anys 2000 en una ciutat referent de les places dures. Només cal passejar per davant de l’Estació de Sants, el MACBA o la plaça d’Universitat per comprovar-ho. Un estil innovador que causava furor fa uns anys, però que ara la majoria d’experts asseguren que ha quedat enrere. Independentment de si es fa recuperant interiors d’illa, amb eixos verds o cobrint les rondes, els experts mediambientals apunten que Barcelona necessita guanyar verd. La capital compta amb petites serralades i muntanyes als afores, i amb el parc de la Ciutadella al centre. Un parc petit que no és proporcional al gran volum de la població que hi viu a la capital. És a dir, Barcelona necessita el seu Retiro. Ara bé, feta aquesta diagnosi, també cal esmentar que en algunes d’aquestes zones trobem espais singulars que prioritzen la botànica i fan de la capital un lloc més respirable.
Barcelona té sis jardins temàtics de renom, la majoria a la muntanya de Montjuïc. Són espais verds dedicats a unes espècies determinades. Això vol dir, segons apunta l’Ajuntament al seu web, que el gran valor d’aquestes zones és la seva “funció divulgativa i formativa”. I no només són un reclam per al ciutadà, sinó també per les espècies. “Aquests parcs i jardins són de col·lecció i pretenen afavorir un millor coneixement de les espècies a les quals estan dedicats, per la qual cosa tampoc no disposen d’equipaments ni de serveis destinats a usos que no estiguin vinculats al coneixement i la conservació de les plantacions”, explica el consistori. Repartits per la ciutat, podem trobar fins a sis jardins d’aquest estil: Jardí Botànic, Jardí d’Aclimatació de Montjuïc, Jardins de Mossèn Costa i Llobera, Jardins de Rodrigo Caro, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, Viver Municipal de Plantes Tres Pins. Els situem en el mapa:
El més destacat
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer està dedicat a les plantes bulboses, rizomatoses i aquàtiques. Aquest és, de fet, un dels jardins temàtics més destacats de Montjuïc. L’altre jardí important, a l’altra banda de la muntanya, és el de Mossèn Costa i Llobera, un dels especialitzats en cactus i plantes suculentes més important d’Europa. És alhora un mirador immillorable del litoral barceloní. Per últim, també a Montjuïc, trobem el Jardí d’Aclimatació, que conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Sortint de la muntanya olímpica tenim els Jardins de Rodrigo Caro. Contenen una amplíssima mostra de vegetació de diferents regions del planeta, amb especial protagonisme per als arbustos.
