La Casa Sayrach, ubicada al número 423 de la Diagonal, ha estat declarada bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric. Es tracta d’una obra modernista dissenyada l’any 1915 per Manuel Sayrach – el projecte de la Casa Sayrach va ser firmat per Gabriel Borrell i Cardona, però en realitat és de l’arquitecte Manel Sayrach, que encara no tenia el títol quan es van executar les obres-, i és considerat l’últim edifici modernista construït a Barcelona. De fet, és un dels exemples més singulars del modernisme barceloní, singularitzat per les formes corbes a la façana, influència d’Antoni Gaudí, una torrassa a la cantonada, i formes sinuoses dins alguns elements del seu interior. A més, l’edifici també recull el moviment higienista de principis del segle XX, perquè integra la ventilació i la il·luminació dels espais interiors.
Què implica la catalogació de la Casa Sayrach?
En haver-se catalogat com bé cultural d’interès nacional en la secció de monument històric, l’àrea de proximitat de la Casa Sayrach ha estat delimitat per un entorn de protecció per garantir-ne la conservació. De fet, se li ha atribuït la categoria superior de protecció d’una construcció. Segons ha destacat la Generalitat en el seu argumentari per declarar la casa bé cultural d’interès nacional, “la Casa Sayrach és l’edifici més important de l’arquitecte, mostra la transició entre els dos estils arquitectònics de l’època: el Modernisme i el Noucentisme“. A més, afegeix que aquest edifici, a tocar del carrer d’Enric Granados, va ser un dels primers a construir-se a l’avinguda Diagonal, “una via per a l’alta societat barcelonina, que estava en construcció seguint els paràmetres urbans de la trama Cerdà”.
Alhora que aquesta casa barcelonina, la Generalitat també ha fet el mateix amb l’església de Sant Joan de Bellcaire, situada a la carretera del municipi de Bellcaire d’Empordà. Les recerques arqueològiques indiquen que l’edifici podria haver estat en origen un espai de culte, un mausoleu tardoromà, d’època paleocristiana, del segle VI. Amb els anys es van anar fent diverses intervencions afegint elements a l’església: als segles VII-IX, un absis rectangular i un transsepte; als segles IX-X se li dona forma de planta basilical amb tres naus; al segle XI, un absis semicircular i, en època gòtica, segle XIII, elements gòtics a la façana, com la rosassa lobular.
