L’Esquerra de l’Eixample fa temps que es va començar a mobilitzar per la seva memòria històrica. Els més veterans recorden amb especial emoció la lluita amb Núñez i Navarro per aconseguir preservar la Casa Golferichs, guanyada per al barri com a centre cívic, però hi ha múltiples exemples més contemporanis de la mobilització per preservar el patrimoni d’aquesta zona de la capital catalana. Amb motiu del primer mig segle d’història de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, l’entitat està duent a terme una sèrie de jornades sobre el patrimoni d’aquesta zona de la capital catalana, abordant diferents aspectes vinculats a aquest àmbit. El taller celebrat aquest dijous anava enfocat a les eines que permeten preservar aquests edificis i elements, dotant-los d’una protecció patrimonial que sobre el paper hauria de garantir la seva conservació, evitant que poguessin acabar malmesos. En concret, es va parlar de tres emplaçaments concrets que per circumstàncies diverses tenen un futur incert: l’Escola Industrial, la Unió Cooperatista Barcelonesa i la coneguda com a Illa Mercedes, entre l’avinguda de Sarrià i els carrers de Londres i del Comte Urgell.
En el primer cas, es va parlar de la croada iniciada el 2019 per aconseguir protegir el conjunt de l’Escola Industrial com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), evitant d’aquesta manera el projecte d’ampliació de l’Hospital Clínic en aquest recinte de l’Eixample. La petició sobre la catalogació es va fer arribar al Departament de Cultura de la Generalitat el novembre del 2020 i l’expedient per estudiar el cas es va iniciar el març del 2021. Patrimoni tenia 18 mesos per respondre a la sol·licitud amb aquest estudi, però, més de quatre anys després, encara no hi ha notícies. Pel camí, el Clínic va fer marxa enrere amb els seus plans i va apostar per traslladar aquesta ampliació a les pistes esportives que la Universitat de Barcelona (UB) té al punt més alt de l’avinguda Diagonal, un acord que va segellar-se el gener del 2024. Amb aquest canvi d’ubicació, el centre hospitalari passa dels prop de 240.000 metres quadrats d’edificabilitat que obtenia a l’Escola Industrial -suprimint, això sí, els espais ocupats actualment per zones verdes o simplement sense edificar- a més de 300.000. L’edificabilitat a l’antiga fàbrica de l’Eixample, però, continua existint i les zones verdes i aquests espais buits no compten per ara amb cap mena de protecció que eviti la seva desaparició.
Sobre la Unió Cooperatista Barcelonesa, l’associació veïnal encara espera la resposta a les al·legacions presentades contra el pla especial que volia convertir l’antiga parròquia de Sant Isidor en la nova seu del Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària (CATI) del Clínic. Malgrat que el projecte d’expansió de l’equipament hospitalari va decaure finalment l’agost del 2024, el futur del temple ara en desús i propietat de l’Arquebisbat de Barcelona és una incògnita. Des de l’entitat se segueix reclamant poder recuperar per a usos veïnals l’espai que va acollir la cooperativa obrera de consum més important de la ciutat i durant dècades un punt neuràlgic del barri. En concret, les al·legacions encara en mans del consistori demanaven l’ampliació del nivell de protecció patrimonial d’alguns dels elements d’aquest conjunt ubicat als números 176-180 del carrer del Comte d’Urgell. De cara a una possible reobertura del recinte, s’hauria de tenir en compte que aquest compta amb un sostre d’amiant de 600 metres quadrats.
Un cas abocat al contenciós administratiu
Un capítol a part mereix el tercer cas en discòrdia, ja que no es tracta de la protecció d’un edifici, sinó del verd. El veïnat de l’Illa Mercedes fa temps que protesta pel projecte urbanístic que acompanya el trasllat dels Bombers de la caserna del parc de Joan Miró a aquests terrenys actualment ocupats per un concessionari automobilístic. L’acord presentat ara fa un any entre l’Ajuntament i la propietat del solar preveu una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) i una reparcel·lació, convertint una part de l’espai qualificat de zona verda en sol per a equipaments i destinant l’altra a usos privats. Concretament, aquests canvis permetran edificar tant les noves dependències del cos barceloní -que ocuparan 2.215 m²- com un nou bloc de fins a onze pisos d’alçada amb un sostre previst de 5.550 m². Des de l’anunci del pacte, que ja ha estat aprovat inicialment, la Plataforma Zona Verda ha presentat més de 600 al·legacions a aquesta MPGM que encara no han rebut resposta i han recollit prop de 5.000 signatures contràries a la iniciativa municipal.
Davant la més que possible denegació d’aquestes instàncies, el veïnat ja estudia la possibilitat de presentar un contenciós administratiu, seguint la via que han obert casos com el dels jardins de la masia de Can Raventós de Sarrià, que va acabar amb una victòria judicial al Tribunal Suprem. En tot cas, els afectats es mostren convençuts que la proposta municipal té múltiples irregularitats i posen sobre la taula solucions alternatives com el manteniment del trasllat de la caserna, però deixant la resta del solar com a zona verda, o la reubicació dels bombers en altres punts del districte.
