Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La llavor de la cultura egípcia que fa 30 anys que germina a Barcelona

Barcelona, 11 de juny del 1992. El compte enrere per als Jocs Olímpics encara la recta final. Només queden poc més de 30 dies per a la gran cita que marcarà un punt i a part en la història de la ciutat. Totes les mirades se situen en la muntanya de Montjuïc i, en concret, en l’Estadi Olímpic Lluís Companys, on es donarà el toc d’inici a l’esdeveniment esportiu. Però una convocatòria es cola en l’agenda atapeïda dels mitjans de comunicació: el recentment renovat Hotel Claris acollirà la presentació d’una col·lecció privada d’arqueologia egípcia.

La mostra constava d’una selecció de prop de setanta peces de diferent naturalesa i era la culminació del trajecte iniciat l’any 1975 per l’empresari hoteler Jordi Clos Llombart, que durant una visita a la ciutat egípcia de Luxor havia comprat una petita figura funerària de terracota en un antiquari. Sense ser-ne del tot conscient, aquest uixebti -nom amb què es coneixen aquestes estàtues mortuòries- acabaria convertint-se en la llavor d’aquella primera exposició pionera al territori català. La seva gran acollida acabaria de convèncer l’empresari de la necessitat d’impulsar un nou espai que esdevingués un punt de referència per a l’estudi de l’antiguitat i en especial de la cultura egípcia.

Aquell mateix curs olímpic es creava la Fundació Arqueològica Clos i només dos anys després veia la llum en un local de la Rambla de Catalunya el Museu Egipci de Barcelona. Per aquelles petites instal·lacions primigènies, hi van passar molts egiptòlegs aficionats que amb el pas del temps van acabar creant una comunitat. La Maite Rada Caballé va ser la benjamina d’aquell primer nucli de socis que participava en els diferents cursos que s’impartien. Filla d’una historiadora, el seu primer viatge a Egipte havia estat amb poc més de tres anys i des d’aleshores sempre havia sentit fascinació pel món antic. “Al principi érem molt poca gent i la majoria eren força més grans que jo [riu]. Era tot molt familiar i casolà. Anaves fent activitats i era una forma de compartir una passió i un interès comuns. Que fos tot tan proper era emocionant”, recorda en una conversa amb el TOT Barcelona.

Un dels espais centrals del recorregut per la col·lecció permanent del Museu Egipci de Barcelona / A.R.
Un dels espais centrals del recorregut per la col·lecció permanent del Museu Egipci de Barcelona / A.R.

Nedar en un mar de taurons

30 anys després d’aquells inicis en precari, Rada Caballé no només continua lligada al museu, que des del 2000 està ubicat en un edifici majestuós de tres plantes del carrer de València. Aquesta historiadora i egiptòloga n’és actualment la responsable del departament pedagògic, a més de formar part del professorat encarregat del programa d’estudis. Amb ella, fem un recorregut per les diferents sales que actualment conformen l’itinerari museístic i repassem una trajectòria que des d’aquell 23 de març de 1994 ha acabat consolidant aquesta iniciativa privada com el gran punt de referència de la cultura egípcia a casa nostra amb un històric de més de 5,5 milions de visitants.

La ruta la iniciem per l’última de les adquisicions del museu. Es tracta d’una estàtua impressionant que representa un alt funcionari de la cinquena dinastia de Guiza i que des del passat mes de març presideix el llarg passadís central que dona entrada a les instal·lacions. “Va ser un regal sorpresa. Hi havia rumors que parlaven de l’arribada d’una peça molt especial, però no en sabíem res més”, assegura Rada Caballé. Aconseguir una relíquia d’aquestes dimensions és pràcticament una rara avis en el mercat actual. L’equip del museu rastreja i fa un seguiment de totes les subhastes a la recerca d’objectes, però en molts casos aquests s’han de descartar directament pel preu de sortida.

Maite Rada Caballé, l'egiptòloga responsable del departament pedagògic del Museu Egipci de Barcelona / A.R.
Maite Rada Caballé, l’egiptòloga responsable del departament pedagògic del Museu Egipci de Barcelona / A.R.

“Abans poca gent col·leccionava objectes egipcis, però ara hi ha persones que competeixen amb una quantitat il·limitada de diners. Algunes peces de la col·lecció avui dia no es podrien comprar perquè la competència és altíssima“, lamenta l’egiptòloga, que considera que poder treure el cap en el mercat actual és com nadar en un mar de taurons, sobretot si tenim en compte que l’equipament es finança exclusivament amb fons privats. Aquest evident desavantatge competitiu ha portat el museu a modificar la seva estratègia d’adquisició, optant per fer-se amb peces que, més enllà del seu valor històric i patrimonial, serveixin també per completar la col·lecció o per refermar el discurs que es vol donar sobre certs aspectes de l’antiguitat. Aquesta aposta és evident en la distribució dels prop de 1.200 exemplars que formen part de la col·lecció, que no estan col·locats seguint una línia cronològica, sinó que estan repartits per blocs temàtics.

Un grup de turistes visiten una exposició temporal al Museu Egipci de Barcelona / A.R.
Un grup de turistes visiten una exposició temporal al Museu Egipci de Barcelona / A.R.

El Llibre dels Morts i els falsos mites

La pedagogia és sens dubte un dels pals de paller del museu des dels seus orígens. En una primera etapa, les instal·lacions se centraven principalment a combatre el desconeixement que bona part de la població tenia sobre la cultura egípcia a través d’una aproximació planera i entenedora que encara impregna l’esperit de bona part de la col·lecció permanent, que es pot trobar tant en la planta baixa com en la primera planta. Les dues mòmies són potser el gran atractiu d’aquesta part del recinte i es converteixen en un pretext perfecte per poder aprofundir en un dels vessants més fascinadors de la societat a l’Antic Egipte, com són els rituals funeraris.

Ara bé, cada cop més, el museu està assumint un rol de trencador de falsos mites sobre l’Antic Egipte. Un dels mecanismes més atractius i eficients per fer-ho és a través de les diferents exposicions temporals que l’equipament impulsa regularment a la planta inferior i que permeten aprofundir en una temàtica o aspecte concret del món de l’antiguitat. La majoria d’aquestes mostres tenen capacitat de convertir-se en itinerants i es basen en la utilització de peces que ja formen part de la col·lecció, però resignificant-les per completar el relat que es vol fer arribar al públic. La darrera exposició temporal estrenada a finals del passat mes de maig n’és un exemple perfecte. Sota el nom Sortir al dia, la mostra pretén desgranar ben bé que és el mal anomenat Llibre dels Morts dels egipcis i la seva creença de la reencarnació i la vida eterna.

Un dels espais de l'exposició Sortir al dia, una mostra que pretén explicar que és el mal anomenat Llibre dels Morts / A.R.
Un dels espais de l’exposició Sortir al dia, una mostra que pretén explicar que és el mal anomenat Llibre dels Morts / A.R.

“Aquest és un text molt antic amb una càrrega espiritual molt forta i que presenta una estructura que amb la lògica actual ens sembla molt desordenada. L’objectiu és poder explicar que és aquest document i fer entendre que no és un llibre per morir, sinó que és per poder continuar vivint de la millor manera possible“, apunta Rada Caballé. Per fer-ho, s’ha optat per imprimir en uns plafons col·locats horitzontalment una reproducció dels prop de 23 metres que ocupa el Papir d’Ani, un dels exemplars millor conservats d’aquest Llibre dels Morts que es troba des del 1888 al Museu Britànic. En cada secció es poden veure destacats els diferents blocs temàtics des de la marxa funerària fins al renaixement i el judici davant les divinitats. Les explicacions de cada àmbit es complementen amb diversos fragments de papir de la col·lecció privada del Museu Egipci de Barcelona, que van pertànyer a dos Llibres dels Morts de la dinovena dinastia, i amb altres peces com estàtues, sarcòfags o uixebtis, que mostren que la gran majoria de capítols d’aquesta guia per renéixer estaven col·locats sobre altres suports més enllà del papir.

Dels despatxos a les excavacions arqueològiques

El recorregut museístic tant per la col·lecció permanent com per les diferents exposicions temporals és el resultat d’una feina molts cops invisible. La vintena de professionals que formen part de l’equip de les instal·lacions barcelonines -que està encapçalat per la directora, Maixaixa Taulé, i per l’egiptòleg i conservador Luis Manuel Gonzálvez– treballen per donar sentit a l’itinerari i completar l’experiència del públic, que és majoritàriament barceloní. De fet, les visites de les escoles són una de les principals activitats que garanteixen la subsistència del museu. Aquest vessant més educatiu es complementa amb els múltiples tallers i cursos que s’imparteixen de la mà de la Fundació Arqueològica Clos, una oferta que serveix molts cops com a esquer perfecte per al Campus Arqueològic, un espai ubicat a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) on des del 2003 gent de totes les edats pot viure de primera mà com és participar en una excavació i d’on ja n’han sortit alguns joves arqueòlegs.

Més enllà de l’activitat als despatxos, el museu també treballa sobre el terreny impulsant excavacions arqueològiques en diferents punts d’Egipte i el Sudan. Al llarg dels anys, les instal·lacions han participat en fins a quatre campanyes. La més recent és la duta a terme a Sharuna, una ciutat coneguda en l’antiguitat amb el nom de Hut-nesut a la qual van arribar l’any 2006. En aquestes dues dècades, els investigadors han treballat en la recuperació d’una església cristiana del segle VI que es va construir amb blocs de pedra immensos provinents d’un antic temple erigit sota el regnat de Ptolomeu I i que es remuntaria gairebé fins al 300 aC. Els resultats magnífics d’aquestes actuacions es van presentar a finals del 2021 en una exposició temporal que ha acabat tenint un lloc fix en el recorregut del museu.

Alguns dels blocs de pedra immensos provinents d'un antic temple erigit sota el regnat de Ptolomeu I localitzats pels investiagdors del Museu Egipci de Barcelona a Sharuna / A.R.
Rèpliques perfectes d’alguns dels blocs de pedra immensos provinents d’un antic temple erigit sota el regnat de Ptolomeu I localitzats pels investiagdors del Museu Egipci de Barcelona a Sharuna / A.R.

La previsió és que l’equip barceloní torni a Sharuna aquesta tardor per treballar en el jaciment, que ja està arribant al seu límit. Amb aquesta darrera incursió es tancarà un treball sobre el terreny que s’ha allargat durant prop de 15 anys. Tanmateix, això no suposarà la fi de la feina de camp dels investigadors del museu, ja que la voluntat de la direcció és poder encetar una nova campanya d’excavacions en un altre punt del territori ocupat per l’Antic Egipte. “La difusió cultural és molt satisfactòria, però crec que tots aquí tenim la necessitat d’anar una mica més enllà, de fer recerca i, en definitiva, de fer d’arqueòlegs“, conclou l’egiptòloga.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa