El Indio era un comerç emblemàtic i modernista de Barcelona que va abaixar la persiana definitivament a finals del 2014, fa més de 10 anys. Des de llavors, la façana de l’establiment del carrer del Carme, 24, s’ha anat degradant pels actes vandàlics constants que pateix, tot i estar preservada des de l’any 2016, davant la inacció municipal. Obert el 1870, el 2017 va estar a punt de convertir-se en un restaurant, però mai va obrir perquè l’Ajuntament no va concedir el permís.
Fonts immobiliàries expliquen que, a més de l’intent d’obrir un restaurant en el local, també va mostrar interès una cadena de supermercats, però l’operació tampoc es va tancar. El pla d’usos de Ciutat Vella és molt restrictiu. I en un futur, obrir qualsevol negoci a Ciutat Vella encara serà més difícil perquè l’Ajuntament prepara un nou pla d’usos que serà més coercitiu amb les activitats que es vulguin instal·lar en els baixos i les que generin un impacte negatiu en el territori.
Venda de teixits des del 1870
Des dels seus inicis, El Indio es va dedicar a la venda de teixits. El 1870, fa 155 anys, va aixecar de la persiana de la mà de Batlle Franquesa i Cia, segons consta en anuaris i publicitat de l’època, indica el web de la ruta d’establiments emblemàtics de Barcelona. 17 anys després, va passar a mans de Francisco Mitjans. Amb posterioritat, es va fer càrrec del comerç la filla d’en Francisco i el seu marit. A la ruta d’emblemàtics se cita com a titular els anys 20 del segle passat a Andreu Alsina.
La façana, una al·legoria als indis americans
Precisament, ara fa 100 anys, El Indio va viure la seva millor època. El 1922, el decorador Vilaró i Valls va fer la reforma del comerç amb un gran vestíbul -perquè es pogués veure el gènere dels aparadors des del carrer- i “la retolació sobre vidre i a la decoració de la façana actual”. Amb anterioritat, el 1913, la façana al·legòrica als indis americans va sortir publicitada en un llibre de la Compañía Trasatlántica. En el creixement de la botiga hi va ajudar l’Exposició Universal del 1929 i la instal·lació aquells anys d’un autòmat “en forma d’indi” que es va convertir en un reclam comercial. L’èxit d’El Indio va ser tal durant els anys 30 que l’establiment va tenir la seva pròpia revista amb els dissenys que es podien fer amb la roba que venia.
Amb l’arribada de la Guerra Civil, el negoci va ser col·lectivitzat, recorda el web dels establiments emblemàtics. Dues bombes que van caure al carrer del Carme van malmetre l’autòmat, que va ser retirat. Durant els anys del conflicte bèl·lic també van desaparèixer elements decoratius de la façana i el vestíbul, com pans d’or del sostre, aplicacions de marbre i làmpades exteriors.
El mobiliari modernista es va vendre
Després de la guerra, l’any 1941, Baldà i Riera SRC va comprar la botiga, que va ser restaurada la dècada dels 50. Durant aquelles feines es van perdre les pintures del sostre. Víctor Riera, fill d’un dels socis, es va fer càrrec d’El Indio els anys 70 i va ser l’últim regent del comerç.
Amb el tancament de l’establiment, el 2014, i el traspàs del local, es va vendre tot el mobiliari modernista de l’interior, des de les cadires Thonet als taulells i l’espai on treballava la caixera. Una de les curiositats d’El Indio és que durant molts anys no va disposar de caixa registradora i una de les persones que hi treballava s’encarregava d’apuntar a mà totes les vendes.
Des del 2016, El Indio forma part del catàleg patrimonial i artístic d’establiments emblemàtics, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, en la categoria E2 (establiment històric amb valor patrimonial), la qual cosa no ha servit per evitar l’estat d’abandó de l’edifici.
