El llegat patrimonial que amaga la Rambla és excepcional. Aquest dijous, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat el descobriment d’un nou tram de la muralla medieval, que se suma a les restes arqueològiques que van aparèixer a tocar de la plaça de Colom en la primera fase de la reurbanització. La nova troballa suposa un avenç en la investigació arqueològica de la Barcelona medieval, amb el descobriment per primer cop d’una entrada de la muralla. Concretament, és l’entrada que donava pas al barri dels bombers. Les pròximes fases seran clau per documentar-la. La nova descoberta amplia un catàleg excepcional del conjunt arqueològic del centre de la ciutat, que amaga històries curioses i rellevants del passat de la ciutat.
La primera muralla de Pere II el Gran
Un dels elements clau d’aquest patrimoni que ha aparegut els darrers anys és la muralla medieval. Més enllà de la porta que ha aparegut recentment, les excavacions han permès descobrir un tram de 20 metres de la primera fortificació del segle XIII, amb punts que arribaven als tres metres d’altura i comptava amb murs de tàpia i torres de fusta. Aquesta muralla va aixecar-se per ordre del rei Pere II el Gran, que atemorit per un conflicte amb els francesos –el papa de Roma el va excomunicar i va cedir les terres a França– va demanar protegir Barcelona l’any 1285. En aquella època, el poble barceloní va blindar-se per tots els costats tret del mar, que ja actuava de muralla natural.
Amb la mort de Pere II el Gran, el final de la construcció de la muralla va acabar en mans del Consell de Cent, la institució que assessorava el govern municipal en temes interns i de defensa. De fet, la muralla va ser la primera gran obra pública d’aquest òrgan. Comparant amb la Barcelona actual, la primera muralla –més tard es va construir una segona davant l’amenaça de Castella– tancava el que ara coneixem com a barri del Gòtic, si bé la part més costanera no existia. Per fer la muralla es va desviar la riera que passava per aquest indret i, un cop passat el temor d’una invasió francesa, un segle més tard, la muralla va donar pas a l’avinguda que coneixem ara.
Les drassanes reials
L’altre element de defensa clau que s’ha localitzat amb les obres de la Rambla és el Semibaluard de Drassanes, que es va crear a finals del segle XVIII i que va ser enderrocada el 1854. Aquest emplaçament envoltava i protegia l’edifici de les Drassanes –destinades a la construcció de les galeres de l’armada del rei d’Aragó– pel sector de la Rambla. A prop també s’ha trobat part de les Casernes de Drassanes, que servia de casa per a les tropes reials. Després de l’estudi pertinent, s’ha pogut determinar el pati d’armes i alguns espais com la cuina.
Les Drassanes apareixen amb el mandat del pare de Pere II, Jaume I el conqueridor. Durant el seu regnat, l’imperi s’expandeix cap a Mallorca, València i Múrcia, gràcies sobretot a la gran força naval de la Corona d’Aragó. Aquest fet obliga la monarquia a reforçar la seva flota, modernitzar-la i cuidar-la. Les drassanes de Barcelona no són les primeres que van aparèixer a Catalunya –n’hi havia hagut a l’Empordà– però són clau per entendre l’expansió de la corona aragonesa pel Mediterrani.
Convent de Sant Francesc
Sota la rambla també hi havia restes del convent de Sant Francesc, construït el segle XIII. L’equip de l’expedició va documentar els jardins del convent i altres espais de conreu, que van aparèixer a la part de la Rambla que toca a Colom. La gran sorpresa d’aquesta troballa és una sínia de pedra, que servia per remolcar aigua cap al convent, i que després també va abastar les Drassanes. És la gran sorpresa perquè la van trobar en un estat “excepcional” de conservació.
Diu la llegenda que sant Francesc va visitar Barcelona l’any 1214 i va allotjar-se a l’Hospital de Sant Nicolau de Bari. No són pocs els cronistes que apunten l’inici del convent amb la voluntat del sant d’aixecar allà una nova casa franciscana. La guia monestirs.cat, que recull la història de sis-cents temples del Principat de Catalunya, detalla que el 1236 la comunitat eclesial va començar a rebre donacions destinades a les obres i que poc més tard arriben noves cessions de terreny per ampliar el convent. La mateixa guia explica que el monestir va consagrar-se com un panteó reial, amb les restes d’Alfons III d’Aragó, Alfons IV el Benigne, la reina Constança de Sicília o Elionor de Xipre, entre altres. El 1837 es va enderrocar l’equipament, però abans va tenir temps de ser un hospital durant la pandèmia de còlera (1834) o una presó anys més tard.
