Troballa rellevant durant les obres de reforma de la Via Laietana. Una part de la Barcelona medieval ha quedat al descobert en els treballs de reurbanització del carrer de la Fusteria, entre el carrer Ample i de la Mercè. En concret, els arqueòlegs han identificat fins a cinc cases d’origen medieval, que conformen pràcticament una illa de cases completa que es remunta al segle XIV i que va existir fins al seu enderrocament l’any 1909, just abans de l’obertura d’aquesta artèria barcelonina i de la construcció de l’edifici de Correus.
L’excavació dirigida per l’arqueòleg Toni Fernández Espinosa -sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat- ha trobat la planta baixa i alguns soterranis d’aquests habitatges, juntament amb un tram del paviment de les Voltes dels Encants, que antigament s’obrien a la plaça de Sant Sebastià i a l’antic traçat tant del carrer Ample com del de la Fusteria. Entre els elements més destacats que han aparegut en aquest jaciment trobem un paviment ceràmic del segle XIV; estructures medievals com pous, dipòsits o xarxes de sanejament; ceràmiques i metalls de diferents èpoques; o elements arquitectònics i decoratius de les llars enderrocades.
Tanmateix, la peça que sembla haver acaparat l’atenció dels arqueòlegs per la seva singularitat és una imatge de Sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s’ha trobat al paviment d’un dels habitatges. Gràcies a la recerca documental posterior a les troballes, també s’ha pogut determinar que una d’aquestes edificacions hauria acollit una de les primeres col·leccions museístiques documentades a la península.
Treballs de documentació encara en marxa
L’excavació arqueològica en aquest tram del carrer de la Fusteria ocupa una superfície total de 239 metres quadrats, amb una llargària de 36,70 metres i una amplària de 6,50 metres. La previsió és que els treballs de documentació de les restes continuen durant les següents setmanes. Un cop conclòs aquest procés, el més probable és que el jaciment es torni a tapar, preservant-ne les construccions ara descobertes.
Aquestes troballes tenen relació amb els vestigis de la Font de l’Àngel localitzats ara fa just un any a la veïna plaça de Correus. Tot i que les estructures de la font recuperades eren fonamentacions, la seva importància històrica és destacada, ja que es tractava d’una de les poques fonts públiques de la Barcelona medieval, encarregada d’abastir d’aigua el port i de rebre els primers viatgers que arribaven a la ciutat per mar.
