La història de la Masia va molt més enllà de la del Barça. Abans de l’aterratge del club l’any 1950 i de què aquest edifici de les Corts es convertís en el bressol de diverses generacions de futbolistes blaugranes, la trajectòria de Can Planes -el nom històric de la finca- ja es remuntava quatre segles enrere, sempre lligada a una mateixa nissaga familiar.
El rastre d’aquesta estirp el podem traçar gràcies a la investigació de la historiadora Imma Navarro, autora del llibre Masies de les Corts: Torres masos i altres cases (1993). En aquesta obra es dibuixa una línia temporal a través de fins a onze generacions d’hereus, que en van ser els propietaris fins a la compra de l’immoble i els terrenys per part de l’entitat esportiva. Les primeres referències les trobem l’any 1515 a través de Jaume Planes, el primer personatge conegut d’aquesta nissaga que podem vincular als terrenys de les Corts.
La masia primitiva dominava sobre un territori de més de tres hectàrees dedicat al conreu de secà, les vinyes i les oliveres. Els descendents de la família van reconstruir la vella edificació l’any 1702, erigint l’immoble que avui dia resisteix a escassos metres de la gespa del Camp Nou, encaixat en el modern carrer d’Elisabeth Eidenbenz i l’avinguda de Joan XXIII. La data de construcció encara figura a la façana principal, juntament amb un escut de Santa Eulàlia flanquejat a banda i banda per les inicials del propietari del moment i promotor de les obres de reforma. Una de les anècdotes recuperades per Navarro explica que el militar Manuel Pavía, capità general de la demarcació barcelonina durant la guerra carlista, va refugiar-se de les tropes enemigues a Can Planes, disfressant-se de pagès i enfilant-se a un arbre. El favor del masover, que no el va delatar quan van arribar els soldats, va ser compensat amb l’exempció del servei militar per a tots els seus descendents, una condició que es va complir fins al 1936.
Sis milions de pessetes i un trasllat
Amb el pas dels anys, part els terrenys propietat dels Planes s’acabarien cedint per a la instal·lació de fàbriques de totxos i altres petites indústries, mentre que la gestió dels conreus i la masia quedarien en mans de masovers. El traç recopilat pels veïns de les Corts arriba fins al 19 de desembre del 1950, quan el darrer hereu de la nissaga va acordar la venda del mas i de les tres hectàrees de terrenys que l’envoltaven al FC Barcelona per construir el seu nou estadi, ja que l’històric Camp de les Corts havia quedat petit. El pacte es va tancar per més de sis milions de pessetes entre l’aleshores president Agustí Montal i Francesc Planes, descendent de la família. Es dona la circumstància que planes era copropietari de l’emblemàtica perfumeria Regia del passeig de Gràcia, que va tancar a finals del passat mes de gener després de més d’un segle d’història, tal com informava en un article a La Vanguardia el periodista Lluís Permanyer.
La compra, però, no es va acabar de fer oficial fins tres anys després. Va ser aleshores quan van arrencar les obres per construir el futur Camp Nou, que no es materialitzaria fins al 24 de setembre del 1957 amb la inauguració de l’estadi. Durant els treballs per erigir el recinte, la masia va ser traslladada al seu emplaçament actual, adquirint el club d’aquesta manera el compromís de mantenir-la com un recordatori dels orígens dels terrenys. Després d’uns anys tancada, l’edifici es va reobrir el 1966 com a seu institucional del club i despatx del president, un ús que es mantindria fins al 1978. Sota el mandat de Josep Lluís Núñez, es va reformar la finca per acollir la residència i acadèmia del planter blaugrana. 32 temporades després, la Masia va tancar oficialment les portes el 30 de juny del 2011 per traslladar-se a unes noves instal·lacions ubicades a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí (Baix Llobregat).
