Barcelona-Clot (Sagrera), mercancías a pequeña velocidad. El rètol de porcellana que conté aquesta designació ja és oficialment l’únic vestigi supervivent de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. Es conserva al Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), i va ser retirat a finals del 2025 per evitar que acabés reduït a runa com la resta de l’edifici, que aquesta setmana ha estat arrasat per les màquines excavadores. De res han servit els intents per salvar el recinte de la piqueta que en els darrers mesos han impulsat entitats com la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP), el Centre d’Estudis del Transport Terminus o l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, que comptaven amb el suport de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera i de diversos grups municipals barcelonins. Cal recordar que el projecte urbanístic previst contempla obrir un gran parc verd lineal sobre la platja de vies de la nova estació intermodal de la Sagrera, a més de la construcció de 2.230 habitatges a la zona, el 40% dels quals de protecció oficial.
Amb la sentència de les instal·lacions executada, és un bon moment per tornar a recuperar la història que desapareix amb la demolició d’una verdadera icona ferroviària i una part important dels orígens del barri de la Sagrera tal com el coneixem avui dia. La terminal de mercaderies va començar a construir-se el 1918 amb la intenció de centralitzar tota aquesta modalitat de transport, fins aleshores dispersa entre diversos punts de la ciutat. Les instal·lacions impulsades per la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), sota la direcció de l’enginyer Eduard Maristany, van entrar en servei el 1922, tot i que aleshores encara no estaven del tot acabades. Durant gairebé set dècades i fins a finals dels noranta, la infraestructura va ser la gran estació de mercaderies de Barcelona i la porta d’entrada de tot allò que venia de França per tren. Juntament amb l’estació del Morrot del Montjuïc, aquesta infraestructura va marcar tota una època en la història del ferrocarril a la capital catalana i al país.
“Maristany volia convertir Barcelona en una de les grans capitals ferroviàries i, per això, també calia un edifici monumental, que fes goig quan la gent anés a buscar un paquet”, explicava en Ferran Armengol, historiador, investigador de la història del ferrocarril i autor del llibre L’arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850, en un reportatge publicat al TOT Barcelona a principis de desembre. En el seu moment de màxima activitat, la planta baixa de l’immoble estava ocupada per les dependències on es facturaven les mercaderies i es gestionaven els tràmits de duana per als transports internacionals. A les plantes superiors, s’hi allotjaven famílies de treballadors ferroviaris i també puntualment aquells empleats que ho necessitessin per qüestions del servei. Envoltant la construcció fins ara supervivent, hi havia una platja de vies immensa que ocupava una superfície total de vint hectàrees amb unes vies que feien més de 15,7 quilòmetres de llarg.
Una part de la memòria preservada amb el refugi antiaeri
De l’edifici centenari només se’n conservarà el rètol, però sí que es preveu preservar un altre vestigi relacionat amb l’estació ara enderrocada. Segons va avançar aquest mitjà a principis de febrer, el refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat a pocs metres de la terminal de mercaderies s’integrarà com a part de la transformació de la zona. El seu estat de conservació excepcional i la seva ubicació en un dels extrems de l’àmbit a urbanitzar fa que la seva troballa no hagi suposat un endarreriment de les obres ni de demolició ni de configuració de la nova estació intermodal. El búnquer localitzat el passat mes de novembre connectava els dos edificis que donaven entrada a l’antiga estació de mercaderies, era de titularitat privada i no figurava en el llistat elaborat per la Junta de Defensa Passiva el juliol del 1938. Hauria estat impulsat per la CNT, que en el moment del conflicte havia col·lectivitzat el sector ferroviari.
