Un centenar d’escultures flanquegen en aquests moments la façana posterior del Portal de la Pau. La seva col·locació en fileres perfectament ordenades i el seu imponent pòsit recorda inevitablement als guerrers de terracota trobats als anys setanta a la província xinesa de Shaanxi. Com els seus homòlegs asiàtics, aquests elements guarden amb cautela un dels accessos a aquest emblemàtic edifici centenari del front litoral de la capital catalana a l’espera d’una nova vida, una sort de renaixença que en el cas de les cèntriques instal·lacions barcelonines arribarà a finals del mes de juliol del 2024.
Aquesta és la data que té fixada l’equip encapçalat per l’arquitecte Jordi Julián per enllestir les tres façanes principals del recinte, coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica de Vela a la ciutat. La rehabilitació d’aquest edifici amb més de 116 anys d’història es planteja ben bé com un dels dotze treballs d’Hèracles per la seva gran complexitat i pel compte enrere que pesa sobre els responsables dels treballs, que calculen poden acabar tota la reforma de les instal·lacions en uns 18 mesos, tenint en compte que les obres romandran aturades durant els tres mesos que durarà l’esdeveniment esportiu.

Reforç invisible de l’esquelet
El TOT Barcelona va poder visitar la setmana passada el Portal de la Pau de la mà de l’equip de Julián per comprovar com avancen aquestes difícils tasques. Un cop superades les rengleres dels particulars guerrers de terracota de l’edifici enfundat completament en una malla groga que amaga les bastides, el visitant es troba amb l’esquelet de la gran sala hipòstila farcida de columnes de ferro forjat que albergarà el futur centre de divulgació de l’activitat portuària.
L’espai es troba actualment sense sostre i ple de la runa que es va acumulant dels enderrocs que els operaris van duent a terme a l’interior del recinte, però conserva un àpex de l’aspecte magnànim original gràcies a les grans columnes i pilars que sustenten l’estructura. Una de les primeres accions que van impulsar els responsables dels treballs en aquesta sala va ser la consolidació dels fonaments, motiu pel qual van rebaixar el sòl existent uns prop de 85 centímetres per reforçar les columnes amb formigó. Aquesta actuació també permetrà als treballadors col·locar en aquest espai entre el terra i el fonament totes les instal·lacions de subministraments i serveis de l’edifici, que quedaran soterrades i invisibles per al visitant un cop enllestida la reforma.

Enfilant amunt l’enorme bastida queda al descobert la pell rogenca de maons que es trobava sota el revestiment groguenc amb el qual es van arrebossar totes les façanes, que ja ha estat completament eliminat. Sobre la paret es poden veure els cosits de formigó que han hagut de fer els operaris per tancar les diferents esquerdes que han anat detectant al llarg de tot el procés.

Una volta per trencar el miratge
Seguint el recorregut, un entramat de passeres connecta la façana posterior amb el majestuós saló que durant prop d’una dècada va ocupar el Mundial Palace, el restaurant de luxe que va ubicar-se en aquest espai fins al 1918. Malgrat el mal estat de conservació de tota la planta -l’equip d’arquitectes calcula que només es podran preservar el 20% dels elements decoratius originals-, les columnes ornamentades supervivents i els seus capitells permeten al visitant fer-se una idea de la majestuositat que devia tenir la sala en els seus orígens.

Aquest miratge de l’esplèndid passat d’aquesta part del recinte serà, però, encara més evident quan els operaris enderroquin el fals sostre que es va col·locar en reformes posteriors per guanyar una planta més d’oficines per a l’autoritat portuària, deixant així al descobert la gran volta amb un arc de prop de deu metres que presidia originalment el saló. La desaparició d’aquest altell tindrà un enorme impacte visual, ja que l’espai passarà de tenir una alçada de poc més de sis metres a gairebé onze.

Rèpliques per a la decoració desapareguda
Una altra de les actuacions que més canvia la fisonomia fins ara associada al Portal de la Pau és l’enderroc de la remunta de la façana que es va col·locar precisament per guanyar aquest pis extraordinari de prop de tres metres d’alçada. La demolició d’aquest altell -que ja s’ha executat- ha permès alliberar l’espai que es convertirà en una gran terrassa panoràmica que donarà la volta a totes les instal·lacions, però també ha servit per veure com bona part de la decoració del tram central de la teulada on descansa la gran volta està completament mutilada, només conservant-se una de les quatre cares.
Per poder recuperar l’aspecte original d’aquesta part de l’edifici, els responsables de la remodelació s’han basat en la documentació i les fotografies antigues del recinte recuperades per reproduir simètricament la cara preservada a les altres tres capgirant-la per poder restaurar els elements ornamentals eliminats. Un sistema semblant s’utilitzarà en el cas de les escultures que flanquejaran tota la teulada, de les quals no se’n conservarà cap de les originals. Els especialistes han seleccionat elements concrets ben conservats de cadascuna de les quatre tipologies de figures –dracs, neptuns, vaixells i copes– i n’han fet una reproducció virtual en tres dimensions que servirà de model per realitzar les noves escultures.

Fregant l’èpica pel missatge
Només amb aquest recorregut parcial per les obres es fa evident que la reforma del Portal de la Pau està sent una actuació molt complexa. En aquest sentit, el principal hàndicap que hauran de salvar a curt termini els responsables dels treballs serà la finalització de les tres façanes principals per a la Copa Amèrica.
Amb només vuit mesos al davant, la gesta està fregant l’èpica. Si es compleixen els terminis previstos, però, el missatge que es transmetrà a la resta del món en una cita esportiva tan mediàtica com aquesta serà potent: Barcelona recupera per fi el Portal de la Pau.
