Preocupació per l’estat de l’antiga parròquia de Sant Isidor. La ventada de fa uns dies va causar desperfectes importants en la teulada d’amiant de l’edifici construït originalment per albergar la Unió Cooperatista Barcelonesa l’any 1927. Les ratxes de vent van desplaçar les planxes d’uralita, obrint forats a la coberta i fent que part del fibrociment caigués no només a l’interior d’illa sinó també dins de l’immoble, amb el corresponent problema de salut pública que això comporta per la dispersió de fibres potencialment cancerígenes. Cal recordar que aquest recinte compta amb un sostre d’amiant de prop de 600 metres quadrats de superfície en un estat de conservació força precari, com bona part de la resta de teulades d’amiant de l’interior d’illa.
La veu d’alerta la va donar una veïna d’una finca pròxima a l’antiga parròquia, que va tancar les portes el maig del 2021. Es va avisar aleshores tant la Guàrdia Urbana com els Bombers de Barcelona de la situació de l’edifici, que encara és propietat de l’Arquebisbat de Barcelona. Gairebé una setmana després de detectar aquests desperfectes a la teulada, encara no s’ha fet cap actuació per reparar la coberta o directament substituir-la, tenint en compte que -com les altres teulades d’uralita de la ciutat- ha d’eliminar-se abans del 2032, tal com marca la normativa europea. Aquesta aparent manca de resposta per part dels responsables de les instal·lacions i l’administració ha portat la Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa a denunciar públicament el cas davant la preocupació pel deteriorament de l’immoble.
El recinte ja havia tingut abans de la seva clausura problemes amb filtracions d’aigua al soterrani, un espai que utilitzava l’esplai de la parròquia abans de traslladar-se a un altre lloc. La resta de les instal·lacions s’han mantingut relativament en bon estat en aquests prop de cinc anys sense activitat, però els nous forats en la coberta ara fan témer que hi pugui entrar aigua si plou o que l’edifici acabi infestat de coloms, com ja ha passat amb altres construccions abandonades o en desús com la Casa de la Premsa. En tot cas, les instal·lacions gairebé centenàries estan catalogades com a Bé d’Interès Urbanístic, una protecció que obliga l’Arquebisbat a conservar i restaurar la façana, així com el teatre o l’escalinata de l’immoble, entre altres. Es dona la circumstància que l’Ajuntament té obert des del passat estiu un expedient als propietaris de l’antiga parròquia per falta de manteniment amb la teulada de fibrociment, un procés pel qual l’administració els insta a esmenar la situació substituint la coberta.
Una recuperació en punt mort des de fa cinc anys
El cas de l’edifici de la Unió Cooperatista Barcelonesa porta en punt mort des de l’agost del 2024, quan la pressió ciutadana va fer caure el projecte que volia convertir el recinte en la nova seu del Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària (CATI) de l’Hospital Clínic. Ho va fer forçant el consistori a ampliar el nivell de protecció patrimonial de l’immoble, condicionant dràsticament la reforma prevista i evitant-ne un possible enderroc. Més d’un any i mig després de la desfeta de l’acord amb el Clínic, la situació continua igual. Fonts de l’Arquebisbat consultades pel TOT Barcelona a finals del 2025 confirmaven que no hi havia cap projecte tancat per al futur de l’antiga parròquia. Les mateixes veus indicaven que tampoc s’estava negociant en aquests moments un possible traspàs amb l’Ajuntament ni una cessió amb una fórmula de dret a superfície semblant a la que es proposava per a l’equipament hospitalari.
Des de la Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa remarquen que no han pogut reunir-se en aquest temps amb l’Arquebisbat perquè aquest no els vol rebre. Asseguren que l’executiu barceloní va demanar en el seu moment una taxació de l’edifici per saber quant costaria adquirir-lo, però que ja els han comunicat que no estan interessats i que lamentablement ara no és una prioritat. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’església taxava l’immoble ara fa quatre anys amb un valor de 9,8 milions d’euros, una quantitat important per a les arques municipals que no preveu la inversió que s’hauria de fer per reformar i posar al dia els diferents espais de les instal·lacions ni tampoc el cost de la retirada de l’amiant.
Per altra banda, l’entitat assenyala que encara no han rebut resposta a les al·legacions presentades al consistori amb l’objectiu d’ampliar la protecció patrimonial més enllà del Bé d’Interès Urbanístic. D’aquesta manera, el procés que permetria blindar encara més l’antiga parròquia i que podria forçar l’església a negociar encara no ha estat resolt. En tot cas, des de la plataforma recorden que les llicències per a aquest recinte continuen suspeses, així que no s’hi poden fer obres de cap mena -més enllà del manteniment- fins que no hi hagi un veredicte al respecte. Tot i la negativa manifestada per l’Ajuntament respecte a l’adquisició de les instal·lacions, consideren que l’administració hauria d’implicar-se d’alguna manera per aconseguir recuperar l’espai per al barri, convertint-lo en un ateneu popular obert a les agrupacions locals i recondicionar el teatre en desús que amaga el recinte a l’interior.
La gran cooperativa de consum catalana
La Unió Cooperatista Barcelonesa va néixer el 1927 de la unió de les també cooperatives La Dignitat i El Rellotge, que havien sorgit a principis del segle XX al voltant de la barriada de Sant Medir, a la Nova Esquerra de l’Eixample. Les seves dimensions, capacitat productiva i el nombre de socis -va arribar a comptar amb unes 2.000 famílies afiliades i diverses seus- van convertir aquesta entitat en la cooperativa de consum més gran de Catalunya a l’època. Amb la fi de la Guerra Civil i els anys de postguerra va començar el declivi de l’entitat, que va acabar venent el seu edifici central a l’Arquebisbat de Barcelona per dignificar la parròquia de Sant Isidor, que fins aleshores estava en precari en un local del número 54 del carrer de Rosselló.
