L’església de Sant Andreu de Palomar té previst recuperar l’activitat “en diverses fases”, segons explica la mateixa parròquia en un comunicat. El recinte fa un mes mal comptat que està tancat de cara al públic perquè els tècnics puguin revisar l’estat dels fonaments, castigats per la humitat i les esquerdes. L’església explica que s’han instal·lat “algunes mesures de protecció i seguretat” i que la intenció és recuperar les misses a principis de novembre “en un espai limitat de la nau central del temple”. Tal com ja ha explicat el TOT Barcelona, els darrers dies s’ha buidat l’església per dins perquè pugui entrar una grua elevadora, que ha servit als tècnics per calibrar l’estat de les esquerdes.
El comunicat apunta que l’estructura pateix “diferents patologies” per “múltiples factors”. Els darrers dies, diferents experts i historiadors de Sant Andreu han explicat a aquest diari que els fonaments del temple, sobre els quals s’aixeca la famosa cúpula de Sant Andreu, estan fets de materials precaris i han patit les vibracions del metro, sobretot quan es van fer les obres a la plaça d’Orfila. Aquest fet ha agreujat l’estat de les esquerdes i provoca un seguit de moviments que amenacen de provocar nous despreniments. En tot cas, segons resa el darrer comunicat, les primeres conclusions de l’estudi permeten dir que “hi ha unes zones més afectades i d’altres que menys”.
Pendents del calendari de les obres
En resposta a aquest diari, l’Arquebisbat de Barcelona apunta que a mitjans d’octubre es va reunir un grup de treball tècnic, liderat pel Departament de Cultura, per segona vegada des de l’estiu. En aquesta reunió es va definir “quins han de ser els treballs necessaris d’inspecció, suport i seguretat d’accés a la cúpula, que es tancaran a la pròxima reunió de treball, en les pròximes setmanes”. A partir d’aquí, totes les parts implicades en la reforma de l’església, que també inclou l’Ajuntament de Barcelona, l’Incasòl i el Col·legi d’Arquitectes, determinaran quin és el calendari a seguir.
En la seva resposta, l’Arquebisbat també apunta que la reforma inicial de la cúpula, que va culminar l’any 2020, va costar poc més d’un milió d’euros. Fins aleshores, la cúpula, un dels emblemes arquitectònics de Sant Andreu, havia lluït prop d’una dècada amb una malla protectora que evitava que les peces de ceràmica, que decoren l’obra per l’exterior, saltessin carrer avall. Quatre anys més tard de la reforma, la cúpula torna a cobrir-se amb una reixa per evitar nous despreniments.
Pendents de la Capella dels Segadors
Els problemes de l’església havien generat neguit al teixit associatiu i veïnal de Sant Andreu. No només pel que suposaria perdre una joia arquitectònica d’aquest calibre, sinó també perquè calen recursos per protegir la Capella dels Segadors, que està annexa a l’església. La capella és un altre emblema històric de Sant Andreu; en ella s’origina, el 1640, la revolta dels segadors que dona nom a l’himne de Catalunya. Després d’anys d’estira-i-arronsa, i un cop declarat l’espai com a BCIN, l’Ajuntament i l’Arquebisbat han acordat invertir 300.000 euros en la seva protecció.
El mal estat de l’església feia sospitar al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, el gran valedor de la reforma juntament amb l’església, que les institucions es veiessin obligades a desviar el finançament a la reforma del temple gran. En tot cas, l’Ajuntament apunta al TOT Barcelona que el conveni, ja signat, tira endavant. Membres del centre d’estudis també han confirmat al TOT que els han convocat a una reunió per parlar de la reforma de la capella.
