La recuperació de la Casa Lleó Morera del passeig de Gràcia com a “equipament cultural de caràcter museístic” es complica. La comissió d’Urbanisme suspendrà temporalment aquest dimarts l’aprovació definitiva del Pla Especial Integral (PEI) per al desenvolupament dels usos de la Casa Lleó Morera. La finca, que ha estat declarada bé cultural d’interès local, és propietat de Núñez i Navarro, que té intenció d’obrir l’immoble perquè pugui ser visitat, tal com era el desig de l’expresident del Barça, Josep Lluís Núñez. L’edifici de Lluís Domènech i Montaner fa una dècada que està tancat -amb algun moment puntual i excepcional que ha obert- per problemes d’accessibilitat. El conflicte té el seu origen en els vuit esgraons patrimonials entre el carrer i l’ascensor que no garantien l’accessibilitat universal.
Tal com va avançar el TOT Barcelona el novembre passat, la disputa que la immobiliària mantenia amb la Generalitat i l’Ajuntament arran de garantir l’accessibilitat universal sense malmetre les escales patrimonials s’havia resolt la tardor passada. La comissió de govern del 30 d’octubre del 2025 va donar llum verda inicial al pla presentat. Tot semblava encarrilat, però, ara, per continuar endavant amb la tramitació Núñez i Navarro haurà de fer “ajustos” en la documentació i després l’haurà de tornar a presentar. “Tots són fets esmenables i correccions d’errors”, apunten des del servei de premsa de l’Ajuntament. En cap cas, el projecte s’atura i, segons estableix la llei, el promotor disposa de tres mesos per presentar les millores. L’aprovació inicial del pla “possibilita” el canvi d’ús de l’edifici i que aquest sigui cultural. Des de Núñez i Navarro no han volgut valorar la suspensió del pla.
Dels usos comercials als paràmetres d’edificació
En conversa amb el TOT Barcelona, la regidora del PP Sonia Devesa diu que la Generalitat ha aprovat els projectes urbanístics i de mobilitat i subratlla que alguns punts que Núñez i Navarro ha de millorar són la definició dels usos comercials de la Casa Lleó Morera, la concreció dels paràmetres d’edificació, garantir la coherència entre la documentació gràfica i la normativa del pla i alguns temes de mobilitat, qualitat de l’aire i accessibilitat. Un element que, per exemple, cal retocar és el sistema antiincendis perquè és massa invasiu amb aspectes patrimonials. Fonts d’ERC esmenten que falten informes de la Generalitat vinculats al fet que el metro passa per sota. I des de Junts per Barcelona expliquen els serveis tècnics municipals els han dit que cal incorporar les condicions d’un informe d’arquitectura i, com no s’arriba a temps, és fa una suspensió per evitar que el pla caduqui.
La Casa Lleó Morera forma, juntament amb la Casa Batlló i la Casa Amatller, l’Illa de la Discòrdia, amb tres referents del modernisme a la mateixa vorera del passeig de Gràcia. Abans d’obrir, en la finca es faran obres, per exemple, en elements patrimonials i “s’adequarà l’immoble als requisits d’accessibilitat i de seguretat contra incendis”, indica l’estudi històric i de patrimoni de l’empresa Actium de maig del 2023, vinculat a l’aprovació inicial.
Amb relació a les vuit escales que han estat el focus de la polèmica durant una dècada, el pla descarta que s’instal·li un elevador perquè pot afectar els mosaics i els graons. El que es planteja per salvar les vuit escales fins al vestíbul és concentrar la intervenció en una làmina interposada desmuntable que presenta un impacte visual acotat, diu l’estudi consultat. Aquesta instal·lació, portàtil, se superposarà a l’escala i permetrà que les persones amb cadires de rodes puguin accedir a l’edifici amb seguretat. I pel que fa a l’accés des del carrer, es planteja “una rampa desmuntable puntual”, ja que la rampa fixa tindria una incidència davant del vestíbul i el conjunt de la façana.
Si no es produeixen canvis, quan la Casa Lleó Morera pugui obrir, l’espai museístic l’ocuparan el pis principal i les tres primeres plantes, mentre que l’àtic tindrà un ús compartit, amb una part museística i una altra d’administrativa. En el mateix edifici, a peu de carrer, amb un contracte de lloguer indefinit, hi ha des dels anys quaranta una botiga de la firma Loewe, que també ocupa el soterrani.
Dues dècades propietat de Núñez i Navarro
Núñez i Navarro és propietat de la Casa Lleó Morera des de fa unes dues dècades, concretament des del 2005. L’origen de l’edifici data del 1864, quan els terrenys van ser comprats per Joan Mumbrú i Bordas i la seva esposa Lluïsa Sagristà i Figueras. Trenta anys després, el 1894, Antoni Morera i Bussó va adquirir la finca als hereus de Joan Mumbrú. El 1902, la neboda d’Antoni Morera, Francesca Morera, va encarregar la reforma a Lluís Domènech i Montaner. El nom de la finca fa referència a Albert Lleó Morera, fill de Francesca. El 1943, l’immoble va ser adquirit per la Sociedad Mercantil Bilbao, una companyia d’assegurances, que va encarregar a l’arquitecte Raimon Duran i Reynals una reforma de la planta baixa que va eliminar diferents elements modernistes i va ser on va acabar instal·lant-se la firma Loewe.
El 1983, l’edifici se’l va quedar la Mutualidad General de Previsión Social de la Abogacía de Madrid, que també va fer una remodelació de la finca, en aquest cas per part dels arquitectes Òscar Tusquets i Carles Bassó. El 1998, l’immoble va ser adquirit pel grup Planeta, que hi va ubicar, entre altres espais, la seu de la Fundació José Manuel Lara. Quan va passar a mans de Núñez i Navarro, la constructora hi va fer els anys següents una intervenció integral de la façana posterior.
Entre els elements arquitectònics i escultòrics de la Casa Lleó Morera en destaquen el pis i el templet que hi va afegir Domènech i Montaner; a la façana davantera, les figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, i la posterior inclou uns vitralls d’un valor ornamental força important. A l’interior, dos salons sobresurten per la feina artesanal que s’hi va fer, amb vuit plafons de mosaics i relleus de porcellana que descriuen escenes campestres amb personatges de la família. I un relleu del primer pis és el relat de la cançó de bressol La dida de l’infant rei, un homenatge al fill dels propietaris que va morir de nadó.
