Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra del Campus de la Ciutadella hi estan acostumats. Des de l’any 1999, gaudeixen d’un edifici espectacular cada vegada que fan ús de la biblioteca del campus. Està ubicada al Dipòsit de les Aigües, un edifici projectat l’any 1874 pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre i que aquest dimarts el Govern de la Generalitat ha declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de Monument Històric. Fruit d’aquesta declaració, també es delimita un entorn de protecció al voltant de l’edifici per tal de garantir la continuïtat dels seus valors i aconseguir-ne una millor preservació.
Una estructura més clàssica que la que tocava
El Dipòsit de les Aigües, situat al costat del parc de la Ciutadella, es va construir mentre Josep Fontserè era el director de les obres del parc de la Ciutadella, en el marc de l’Exposició Universal de l’any 1888. En el moment de la construcció del Dipòsit, a Catalunya era cada cop més freqüent la utilització de les estructures amb pilars de fosa. Però el mestre Fontserè va decidir-se per una tipologia estructural més clàssica de murs de càrrega, pel gran pes que havia de suportar, amb fileres paral·leles de murs portants, perforats per arcs de mig punt de 14 metres d’alçada.
L’any 1988, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar als arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio la recuperació arquitectònica de l’edifici. Les dues plantes sota el dipòsit havien estat utilitzades, successivament, com a sala d’exposicions de materials de construcció, asil de gent gran, magatzem de material del cos de bombers, dipòsit d’expedients i oficines de la Guàrdia Urbana.
L’any 1993 es van iniciar les obres de rehabilitació del Dipòsit. Sis anys després l’edifici va començar a funcionar com a part de la Biblioteca general de la Universitat Pompeu Fabra i, actualment, acull també la seu de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives.
