La Dama del Paraigua és un dels símbols de parc de la Ciutadella i del Zoo de Barcelona. L’escultura va ser creada per Joan Roig i Solé el 1884. Declarada bé cultural d’interès local, l’obra es troba al mig d’un estany, al capdamunt d’una font dissenyada per Josep Fontserè, l’autor de la urbanització de la Ciutadella per a l’Exposició Universal del 1888.
Però qui va ser la model que va inspirar La Dama del Paraigua? Bàsicament, hi ha dues versions. D’una banda, l’historiador i geògraf José Esglésies pensa que es tracta de la neboda de l’escultor, Josepa Alimbau i Roig, mentre que un altre historiador, Josep Maria Garrut, sosté que era Bonaventura Ricou i Solé, nascuda a la Pobla de Segur el 1868. En aquest municipi del Pallars Jussà no en tenen cap dubte i una placa instal·lada per l’Ajuntament en recorda el fet a la casa on va néixer Bonaventura Ricou, coneguda com a Ventureta (1868-1884).
Què en diu Patrimoni de la Generalitat?
La pàgina web de Patrimoni de la Generalitat no aclareix qui va ser la model i en cita les dues identitats abans mencionades. D’estil modernista, Patrimoni diu que l’escultura representa “una jove dama elegantment vestida segons la moda de finals del segle XIX, amb un vestit de carrer de coll tancat, botonadura central i voluminosa faldilla amb polissó i decorada amb plecs i frunzits. Amb la mà esquerra sosté un tipus de paraigua denominat antucà, que servia tant per protegir-se de la pluja com del sol”.
A l’interior del Zoo
Ara mateix per veure l’escultura cal entrar a l’interior del Zoo. La Dama del Paraigua va ser instal·lada el 1885 i quan va obrir el Zoo va quedar dintre de les seves instal·lacions. Segons detalla el Zoo al seu web, la imatge és una rèplica, ja que l’original està guardat en uns magatzems de l’Ajuntament de Barcelona.
Tot i que inicialment La Dama del Paraigua no va agradar als barcelonins, amb el temps s’ha convertit en una de les escultures més emblemàtiques de la capital catalana. La imatge apareix en postals i altres rècords turístics. Una de les anècdotes que s’explica és que l’alcalde franquista, Josep Maria de Porcioles, va ordenar fer-ne unes còpies a petita escola que regalava en ocasions assenyalades.
