El Cant de la Sibil·la interpretat pel Cor Francesc Valls ha tornat a la catedral de Barcelona aquesta nit de Nadal. A dos quarts d’onze del vespre, amb el tret de sortida de la Missa del Gall d’enguany, presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, l’emblemàtic cant s’ha pogut tornar a sentir, però aquesta vegada amb un toc més modern, ja que la intenció de l’Església era acostar la “tradició” a la “modernitat”. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el compositor Benet Casablancas ha assegurat que per ell ha estat “un repte important” perquè aquesta litúrgia és “un material mil·lenari i molt estimat”, i afegeix que va quedar molt sorprès quan va rebre l’encàrrec de modernitzar la peça.
Tot i el component més modern amb el qual ha contat la interpretació del Cant de la Sibil·la d’enguany, la mezzosoprano Mariona Llobera ha sigut una vegada més l’encarregada d’encarnar la Sibil·la. Per Casablancas, on s’aprecien els canvis cada any és un cop acaba el moment més emblemàtic, quan la Sibil·la, a dalt del balcó fa el seu cant i avisa de la terrible profecia. En aquest sentit, Llobera ha explicat que “sempre hi ha un punt d’emoció, perquè no només és cantar, sinó també interpretar”. El motiu, per a ella, és que “és una posada en escena molt intensa”. Tot i que Llobera fa cinc anys que encarna el personatge, el compositor encarregat de revisar el cant és nou cada vegada, ja que la catedral considera que és una manera de donar aire fresc a la tradició.
El Cant de Sibil·la
El personatge protagonista, la Sibil·la, és una endevina del món pagà que cantant pronostica l’arribada del Messies, però també la de la fi del món. Aquesta cançó, d’origen mossàrab, acostuma a ser interpretada ‘a cappella’ i va ser traduïda al català al segle XIII. A la capital catalana s’hi ha representat durant dècades, tot i que l’any 1575 va deixar d’interpretar-se durant la missa de la nit de Nadal. Tot i que era una tradició molt estesa per Europa va anar desapareixent a poc a poc en considerar-se un costum pagà. De fet, l’únic indret on s’ha mantingut intacta és Mallorca, on el 2010 la UNESCO el va declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
