El costerut barri de la Salut no té mar. La seva ubicació privilegiada als peus del Park Güell i just per sobre de la Vila de Gràcia el dota d’unes vistes privilegiades, que permeten albirar bona part de la ciutat i del seu front litoral. Tot i estar situat a les altures i, evidentment, a força quilòmetres de la costa barcelonina, aquesta zona de la capital catalana sí que té el seu propi vaixell. La coneguda popularment com a casa barco no és només un edifici amb una fisonomia particular que recorda a la d’una embarcació, sinó que també és l’òpera prima de l’arquitecte Sixte Illescas i una de les primeres construccions racionalistes de tot l’Estat.
Oficialment batejada com a Casa Vilaró, el cognom de la família per qui va dissenyar l’immoble Illescas, aquesta finca unifamiliar de tres plantes es va erigir l’any 1929 en un dels solars de la serpentejant avinguda del Coll del Portell. Fortament influenciat per l’estil avantguardista que aleshores estava en plena efervescència a Europa gràcies a noms com Le Corbusier o Mies van der Rohe, el jove arquitecte barceloní -tenia només 27 anys- va voler adaptar aquesta estètica sòbria i minimalista a un terreny complex marcat per un desnivell pronunciat. Ho va fer a través de l’ús de materials com el ciment armat o les estructures metàl·liques i creant un entramat de terrasses i jardins que ressegueixen la seva particular fisonomia corba, una silueta que la vegetació que ha crescut lliurement al llarg dels anys no permet apreciar en la seva esplendor des del carrer.
Després de prop de nou dècades de silenci, una conseqüència derivada del seu ús residencial continu, l’edifici tornava a primera línia el 2019, quan va ser escollit com una de les sis construccions que participarien en la segona edició del programa Artists in Architecture: Reactivant cases modernes europees. Aquesta iniciativa impulsada per la Fundació Mies van der Rohe, la Universitat de Nàpols i el Palais des Beaux-Arts (BOZAR) de Brussel·les consistia principalment a convertir diferents obres arquitectòniques singulars en la residència temporal d’artistes per crear una espècie de diàleg i reinterpretació de les finques i aventurar-ne possibles usos futurs. El camí obert per aquest projecte artístic, però, quedava aturat en sec per l’esclat de la pandèmia del coronavirus i tornava a allunyar el focus mediàtic de la casa. Així es va mantenir fins a l’octubre del 2021, quan un anunci a la plataforma Idealista feia saltar la sorpresa: la finca estava en venda per prop de dos milions d’euros.
Turisme arquitectònic per 1.300 euros la nit
Gairebé tres anys després de sortir al mercat, la Casa Vilaró continua en venda pel mateix preu. Així ho va avançar la setmana passada a través de les xarxes socials el responsable del popular compte Efemèrides d’Arquitectura, que preparant una publicació per commemorar el 121 aniversari del naixement d’Illescas va topar amb un nou anunci al mateix portal immobiliari on s’oferia aquest immoble de prop de 567 metres quadrats per 1.985.000 euros. Des d’aquell primer anunci del 2021, la propietat ha confiat l’operació a diverses agències que per ara sembla que no han trobat un candidat idoni per fer-se amb aquesta joia racionalista.
Ai caram… anava a fer un tweet sobre el naixement de l’arquitecte racionalista Sixt Illescas (1903) i em trobo que la seva obra més coneguda, la Casa Vilaró (1930, sota el Park Güell) és a la venda. Si algú té 2 milions d’€ que la compri abans que ho faci algun cràpula guiri. pic.twitter.com/R3h63XRy8q
— Efemèrides d’Arquitectura (@efemarq) June 16, 2024
Ara bé, durant aquest temps, la finca no s’ha mantingut buida a l’espera de comprador. Tampoc ha mantingut l’ús estrictament residencial que havia tingut fins aleshores. Segons ha pogut comprovar el TOT Barcelona, la casa ha estat funcionant com a allotjament turístic de luxe almenys des del 2019. Així ho acredita la pàgina web oficial de l’immoble, on apareix una breu descripció de les característiques, així com un extens recull fotogràfic de l’estat actual tant de l’exterior com de les diferents estances interiors. A través d’aquest portal també es pot reservar o bé tot el domicili o bé alguna de les habitacions. De cara als pròxims mesos d’estiu, el preu de llogar tot l’allotjament s’enfila fins als 1.300 euros per nit en ple mes de juliol, mentre que el dels dormitoris oscil·la entre els 70 i els 126 euros la nit.
De fet, la validesa d’aquest permís com a pis turístic és un dels aspectes que es destaquen en l’últim anunci de la Casa Vilaró a Idealista, actualitzat el passat mes de maig. “La casa té una llicència turística, oferint una oportunitat lucrativa d’inversió. És, sens dubte, una destinació privilegiada per a qui busca exclusivitat i rendibilitat”, es pot llegir en la descripció de l’habitatge. Aquest recurs d’oferir l’òpera prima d’Illescas com a part del mercat d’allotjaments turístics de la ciutat ha permès als actuals propietaris sufragar fins ara l’elevat cost de manteniment de la finca, que està protegida com Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Un canvi de pell descobert fa dues dècades
El destí d’aquesta casa, però, ja feia temps que estava truncat. La família Vilaró havia encarregat el disseny de l’immoble a Illescas després de guanyar un premi de la loteria i la seva intenció era invertir la quantitat rebuda en aquest projecte. Tanmateix, els promotors de l’obra no la van poder gaudir mai perquè l’arquitecte se’n va anar de pressupost i finalment es van veure forçats a vendre la finca si no volien acabar completament arruïnats. Aquest va ser el primer revés de la trajectòria de l’edifici, que va anar passant de mans fins al 18 de novembre de 1999, quan els tècnics municipals van efectuar una visita per incloure’l com a part del patrimoni protegit de la ciutat.
Segons s’indica en la fitxa realitzada aleshores pels responsables de l’àrea de patrimoni, el disseny original del pioner del racionalisme català havia sofert al llarg dels anys diverses modificacions tant en l’estructura interior com exterior. Només entrar es podia comprovar com el característic accés des de la part superior del domicili en forma cúbica i totalment de vidre estava “molt desfigurat”. La petita escala situada a l’office ja no era l’única via de comunicació entre les dues plantes principals de la casa, sinó que una “notòria intervenció obrí una nova escala de comunicació sense que es tingui documentació que situï cronològicament tal fet”. La desaparició del jardí ubicat a la part superior de la finca també va derivar en una “modificació de la façana posterior, tot eliminant algunes obertures i afegint diversos volums“, com és el cas d’un espai situat a continuació de la cuina que “elimina la transparència original de la construcció”.
Malgrat els canvis evidents introduïts en l’estructura de l’immoble, no tot van ser males notícies en la visita del 1999. Aquesta inspecció va permetre confirmar l’existència de mobiliari expressament dissenyat per Illescas que -segons es pot veure en les imatges actuals de l’interior de l’habitatge- encara sobreviu com butaques, una taula de menjador, sofàs, mobles auxiliars, lluminàries, vitrines i prestatgeries. També es conserva el bany principal original amb paviment hidràulic imitant marbre i altres sanitaris.
El “judici” i l’oportunitat pública
La coexistència d’aquests fragments del disseny original amb les modificacions introduïdes pels diferents inquilins per fer-lo més habitable va ser precisament el fil conductor que va agafar l’artista Ben Weir el 2019 per reinterpretar l’obra de l’arquitecte barceloní. Durant dues setmanes, aquest creador va residir al domicili per poder analitzar les diferents intervencions realitzades durant la seva trajectòria gairebé centenària i fins a la seva situació actual. “La Casa Vilaró roman al purgatori. Sap bé quin és el seu passat, però no albira futur. Està esperant judici. La sensació és que una obra històricament tan important compleix una funció insatisfactòria; el glamur descurat de les habitacions, que actualment acullen un hotel, sembla que ens pot oferir molt més […] En lloc d’intentar resoldre el problema, o el destí, de la casa en relació amb el seu estatus internacionalment degradat o les seves incorporacions poc encertades, aspiro a produir una obra que discuteixi la riquesa i complexitat de la seva condició actual”, assegurava després del projecte l’artista.
Cinc anys després d’aquesta reveladora residència artística, que va deixar com a resultat diverses maquetes que es van exposar a la Fundació Mies van der Rohe, el futur de l’òpera prima d’Illescas segueix sent tota una incògnita. L’edifici continua en venda i els propietaris que l’adquireixin per gairebé dos milions d’euros hauran d’acatar totes les restriccions que comporta una construcció catalogada com a BCIL, una etiqueta que condiciona dràsticament les actuacions de reforma que previsiblement es voldrien dur a terme i que obliga els responsables a garantir un manteniment adequat de l’immoble.
Amb aquest escenari i malgrat reconèixer que no han rebut cap queixa per l’activitat turística que en els darrers anys s’ha desenvolupat a la finca, la plataforma veïnal Recuperem La Salut considera que la manca d’un comprador clar és una bona oportunitat perquè les administracions facin un pas endavant i adquireixen la Casa Vilaró per reconvertir-la en instal·lacions per a la zona. “Vam haver d’annexar el Casal Cardener -un centre cívic ubicat a la Vila de Gràcia- perquè som un barri on pràcticament no tenim equipaments municipals. Seria genial que es pogués reaprofitar un edifici com aquest per a usos públics“, apunten, deixant la proposta sobre la taula de les autoritats.
