Una parella de turistes passegen per la rambla de Catalunya. Són les cinc de la tarda de la primera setmana d’agost i a Barcelona cau un sol de justícia. Després de rumiar-s’ho unes quantes vegades, es decideixen a entrar en un dels molts supermercats 24 hores que hi ha repartits per la capital catalana per comprar una aigua de litre ben freda. Aquesta podria ser una escena habitual en qualsevol negoci d’aquestes característiques si no fos perquè el local en concret que ha triat aquesta parella no n’és un de qualsevol. Es tracta d’uns dels baixos de la Casa Heribert Pons, un edifici modernista centenari que fins al 2013 va acollir la seu del Departament d’Economia de la Generalitat.
La llebre la van aixecar diversos perfils a les xarxes socials, que van compartir imatges de l’estat que presentava els baixos de l’edifici centenari, que en aquell moment s’està preparant per a l’obertura com a supermercat. Les fotografies van aixecar força polseguera sobretot perquè fa només una dècada que aquest espai l’ocupava part de les instal·lacions de la conselleria d’Economia de la Generalitat. Per a més inri, es dona la circumstància que la finca està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), fet que encara va posar més llenya al foc encès per aquesta reconversió desafortunada.
Una protecció que es queda a mig camí
Més enllà de ser objecte de debat i d’esperonar les queixes de molts usuaris, aquesta protecció patrimonial ha acabat sent crucial per poder posar obstacles al desenvolupament de l’activitat d’aquest nou supermercat. Segons va avançar aquesta setmana Betevé, l’Ajuntament ja ha obert dos expedients administratius contra el negoci, que resulta que no té llicència d’activitat comercial. El primer per haver realitzat obres en el local sense demanar el permís corresponent i el segon per no haver demanat la llicència d’activitat.
La condició de la finca com a BCIL fa que els responsables de l’establiment hagin de demanar llicència obligatòriament si volen dur a terme qualsevol mena d’obres, de manera que presentar un assabentat no és suficient en aquest cas. Pel que fa al permís d’activitat, com el local tenia fins ara un altre tipus de llicència concedida, el nou negoci ha de sol·licitar aquesta modificació explícitament. Ambdós expedients forcen els responsables a prendre cartes en l’assumpte si no volen que aquests puguin derivar en sancions. De moment, però, el negoci continua obert i desenvolupant la seva activitat amb normalitat, tal com ha pogut comprovar el TOT Barcelona. Ara bé, hi ha el dubte de si les administracions podrien haver fet més per evitar que un edifici catalogat i que fins fa res era seu d’una conselleria catalana pugui acollir un establiment d’aquestes característiques.
Finca centenària reconvertida en oficines
Cal recordar que la Casa Heribert Pons és una construcció del 1909 impulsada per l’empresari manresà Heribert Pons Arola i executada per l’arquitecte Alexandre Soler i March. Originalment, la finca es va erigir com a edifici residencial, però als anys trenta es va convertir en oficines, això sí, conservant tant el seu vestíbul magnífic com la façana de marcat estil modernista, que està decorada amb escultures realitzades per Eusebi Arnau.
