Lluís Llop no oblidarà mai el primer cop que va veure jugar el Barça. Va ser quan tenia 12 anys a l’antic Camp de les Corts, on els blaugranes s’enfrontaven al CD Alcoyano, que aleshores jugava a primera divisió. Hi va anar acompanyat del seu oncle, que va aconseguir dues entrades, i només accedir per un dels gols va quedar fascinat per la gentada que omplia les grades i per l’ambient que desprenia aquell vell estadi, que ja aleshores començava a quedar-se petit.
Aquell partit -que va acabar amb una contundent victòria blaugrana per quatre gols- va ser l’inici de la història d’amor d’aquest home de 88 anys amb el club. Després d’aquella primera presa de contacte i fins a l’any 1957, Llop hi va tornar sovint al Camp de les Corts gràcies al carnet que li deixava el seu cap. “Ell tenia un affaire amb una dona i utilitzava l’excusa del partit per poder veure’s amb ella. Quan acabava l’enfrontament, quedàvem a la plaça d’Urquinaona i allà em feia explicar-li tots els detalls per tenir coartada amb la seva esposa”, explica. Era l’època del conegut com a Barça de les Cinc Copes i el barcelonisme estava en ple apogeu.
Bona part de la culpa d’aquest èxtasi barcelonista va ser de Ladislau Kubala, un jove hongarès que va arribar a la capital catalana com a refugiat a la dècada dels cinquanta i que ràpidament s’erigiria en una de les grans figures de la història de l’entitat. “La febre per veure’l sobre el verd va desbordar les possibilitats del Camp de les Corts, que ja no es podia ampliar més. La seva irrupció va ser el detonant que va fer imprescindible la construcció d’un estadi nou“, assegura Llop. Poc s’imaginava aleshores aquest veterà aficionat que 66 anys després el Camp Nou s’acabaria convertint en la seva segona casa i que podria acomiadar-se de l’estadi de la seva vida des de la llotja presidencial.
Un idil·li que comença amb dues pessetes
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va voler tenir aquest gest amb Llop en reconeixement dels prop de vint anys de feina incansable que aquest home ha dedicat a l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona, de la qual n’és membre tot i no haver vestit mai els colors blaugrana sobre el terreny de joc. Aquest fet no només és una mostra del compromís d’aquest soci amb el club, sinó que també ho és d’un amor pels colors que l’ha portat a encarregar-se durant les últimes dècades del manteniment de la capella del Camp Nou i que també l’ha convertit en un verdader pou de saviesa de la història de l’entitat.
El passat 28 de maig va ser, doncs, un dia especial. Llop va tancar amb l’últim partit al Camp Nou un cicle que havia començat l’any 1957, quan va trepitjar per primer cop el que es convertiria en el feu blaugrana durant gairebé set dècades. De fet, el seu particular idil·li amb l’estadi havia començat uns anys abans, quan l’home havia decidit començar a col·leccionar un cop vençuts els carnets de soci dels seus caps amb els quals veia els partits del Barça quan ells no hi acudien. En almenys dos d’aquests abonaments, corresponents als anys 1952 i 1953, hi figura a l’extrem superior esquerre un segell amb les paraules pro campo, que indicava que dues pessetes del preu del carnet s’havia destinat a finançar la construcció del futur terreny de joc.
66 anys vivint el club des de dins
Aquesta recaptació de fons iniciada sota el mandat del president Agustí Montal Galobart s’allargaria durant diverses temporades fins a culminar amb la inauguració del Camp Nou després de tres anys d’obres un 24 de setembre. El veterà aficionat no va poder acudir al partit inaugural perquè es trobava fent el servei militar obligatori al Pirineu, però no es va voler perdre el segon partit de la temporada. Des d’aleshores, Llop ha viscut des de les grades del temple blaugrana grans victòries i també una de les etapes més minses de trofeus de la trajectòria centenària del club. Ha vist passar per la gespa jugadors com Kubala, Johan Cruyff, Diego Maradona, Romário, Ronaldinho o Leo Messi. També ha celebrat un centenari i ha viscut l’època més llorejada del club amb la consecució de quatre copes d’Europa en deu anys.
Ho ha fet les darreres dècades pràcticament des de dins, com un membre més de l’estructura interna de l’entitat. Aquest és el privilegi que li ha atorgat ser membre de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona, una entitat que fins fa aproximadament dos anys tenia la seva seu al mateix estadi blaugrana i que amb l’inici de les obres de l’Espai Barça es va mudar a un local ubicat a la travessera de les Corts, només a uns metres d’un Camp Nou que a poc a poc va desapareixent a mesura que avancen els treballs d’enderroc.
Instantànies d’un adeu
Des que es va materialitzar el trasllat de l’agrupació i la clausura oficial de les instal·lacions, Llop s’ha aturat enèsimes vegades a les portes del recinte per admirar-lo amb un cert regust de nostàlgia i fotografiar-lo abans que les màquines el redueixin a runes. La seva intenció és poder fer un recull d’instantànies de tot el procés per afegir-les a la seva espectacular col·lecció particular de retalls, documents i llibres sobre la història de l’estadi i del club.
De fet, en aquest procés de desmuntatge de les grades ha quedat al descobert temporalment una part de la pell interior d’aquell recinte primigeni, dissenyat pels arquitectes Francesc Mitjans Miró, Josep Soteras Mauri i Lorenzo García Barbón, i que va quedar coberta en reformes posteriors com les dels anys 1982 i 1994.
L’esperança d’una nova etapa
El relleu del vell Camp Nou l’assumirà la temporada vinent l’Estadi Olímpic Lluís Companys, que farà de casa a l’exili mentre s’allarguin les obres de construcció del nou estadi. El veterà aficionat, com molts altres seguidors blaugranes, no té pensat acudir cada setmana a les instal·lacions de Montjuïc per veure els partits com ha fet fins ara a les Corts. “No hi aniré. Tinc dificultats per desplaçar-me -per poder recórrer distàncies llargues necessita crosses- i encara no sé tampoc quin seient podré tenir”, lamenta.
Llop haurà d’esperar a la finalització dels treballs de construcció del nou estadi, que haurien d’estar parcialment culminades de cara al mes de setembre del 2026, per poder tornar a veure en directe els blaugranes de manera regular. “Tinc 88 anys. Només espero seguir viu quan estigui llest el nou Camp Nou. És l’estadi de la meva vida“, conclou.
