L’encant del carrer de Grau és àmpliament defensat al barri de Sant Andreu. Molts veïns el tenen com el més acollidor. D’altres, certament, opten per Coroleu o els més clàssics pel carrer Gran de Sant Andreu, però, en tot cas, ningú nega la singularitat d’un carreró atípic a Barcelona, lliure de vehicles abans que aparegués cap pacificació. Amb un gir de gairebé 90 graus i una mena de ‘Catalunya en miniatura’ al tram central –impulsada per un veí–, el carrer de Grau és una joia arquitectònica perduda per Sant Andreu.
La gràcia d’aquest petit carreró, que ens evoca al passat del poble andreuenc, rau en les casetes baixetes, de només una planta, que es complementen amb tot un seguit de jardins i patis a l’altra banda del carrer. Una imatge gens habitual a la Barcelona de la trama Cerdà; una estampa més propera als pobles petits del Maresme, que van créixer entre camps i vinyes i tenien petits hortets a tocar de les cases. El de Grau és dels pocs carrers d’aquest estil que queden a Barcelona.
El carrer de Grau és màgic #SantAndreu pic.twitter.com/fUzDVJ7GO5
— Barcelona Singular (@Bcnsingular) March 17, 2025
Una Catalunya en miniatura
La seva pròpia fisonomia és un atractiu, però un veí va decidir convertir el seu patí en un element encara més exòtic. Dels jardinets que hi ha al número 55 i 58 emergeix tot un seguit de trencadissos modernistes que es complementen amb elements singulars de la catalanitat com la Sagrada Família, Montserrat o l’escut del FC Barcelona o de la UE Sant Andreu. Va ser el seu propietari, Isidre Castells, qui va adaptar el jardí entre els anys 1985 i 2000. Una tasca cultural que no passa desapercebuda pel veïnat –i altres residents de la ciutat que coneixen l’indret–, que l’han batejat popularment com la “Catalunya en miniatura” del barri de Sant Andreu.
El carrer de Grau connecta amb el carrer Gran de Sant Andreu, el principal punt comercial i de connexió del barri, per una banda; i amb Sant Hipòlit, per l’altra. Està situat a escassos 170 metres de l’avinguda de la Meridiana i del carrer de Torres i Bages, punt d’entrada de molts vehicles que surten de la ronda. Implacable als canvis, continua tenint el mateix carisma que dècades enrere.
