Quatre bales de canó incrustades en els fonaments d’una façana enderrocada. El traçat original d’un carrer que es perd sota edificis més moderns. Pipes, monedes i un anell. I runa. Una capa consistent de runa sobre la qual es va edificar una nova Barcelona que esborrava l’anterior. Les obres d’un col·lector al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera han fet aflorar les restes de la ciutat que va ser demolida després de la derrota del 1714 a mans de la monarquia borbònica. No és el primer cop que els arqueòlegs troben una “fotografia” -en paraules de la responsable de les excavacions, Anna Bordas– de les barriades que van patir el setge per la seva proximitat a la muralla i que van desaparèixer amb la construcció de la ciutadella militar. Fins a catorze illes amb carrers estrets i habitatges de dimensions reduïdes van ser arrasades per l’esplanada que Felip V va ordenar construir entre 1714 i 1718 per seguretat al voltant de la fortificació. Era una part del que coneixem com l’antic barri de la Ribera.
Com és habitual amb aquest tipus de troballes, el jaciment es tornarà a tapar un cop documentat i quan concloguin les obres del col·lector, protegint les restes. La coincidència fortuïta d’aquests treballs amb la represa de les excavacions arqueològiques al veí solar dels antics jutjats han fet revifar el debat sobre com hem de recordar els fets del 1714 i el possible deute contemporani amb aquell bocí de ciutat desaparegut. Cal recordar que ara fa set anys es van aturar les actuacions als terrenys ubicats a tocar del passeig de Lluís Companys després de la troballa d’una necròpolis medieval dels segles IX i X amb fins a 123 cossos, que es van traslladar al laboratori per al seu estudi. Les tombes -que tenien una orientació oest-est- van tornar a tapar-se i el projecte per construir en aquesta parcel·la de 5.400 metres quadrats la nova Audiència Provincial de Barcelona va quedar en punt mort.
Els treballs encapçalats per l’arqueòleg Isidre Pastor ja van revelar aleshores de manera preliminar la presència als terrenys de restes tant de la Barcelona del 1714, per la seva proximitat a la muralla que va patir el setge, com del Palau de les Belles Arts, edifici erigit amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 que va ser bombardejat per l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil i enderrocat durant el franquisme per ubicar-hi uns jutjats. Amb la represa de les excavacions, que ara haurien de comprendre la part del solar encara sense analitzar, és probable que es confirmin aquestes troballes i que encara aflorin més vestigis de l’època medieval que s’hauran de documentar abans de construir el recinte judicial projectat. El Departament de Justícia espera poder arrencar les obres en uns dos anys i preveu una inversió total en les noves instal·lacions superior als cent milions d’euros.
Protecció per als testimonis de la repressió política
És en aquest context que aquest dimecres es presentava en societat la Plataforma La Ribera en Acció, que agrupa diverses entitats veïnals i socials. Ho feia amb força, confirmant que havia demanat formalment al Departament de Cultura de la Generalitat que declari com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) el solar dels antics jutjats. La petició, però, va més enllà de la parcel·la en disputa i també afectaria tota la part del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera que va ser enderrocat després del 1714. “Aquest barri viu un procés enorme de gentrificació i despersonalització. La plataforma neix d’aquesta preocupació i de la pèrdua de significat que pateix el Born Centre de Cultura i Memòria pel que fa a les restes que s’hi contenen”, assenyala la Roser Campi, portaveu de la nova agrupació. Les entitats que ara han decidit sumar esforços sota un mateix paraigua consideren que tant els terrenys on es projecta el recinte judicial com la resta de l’àmbit pendent d’excavar formen part del mateix conjunt històric i mereixen la màxima protecció. “Si no s’actua de manera immediata, es podria produir un dany irreparable sobre unes restes arqueològiques d’un valor històric excepcional”, alerten.
Per justificar la seva petició de protecció de la zona com a BCIN, es fonamenten en un dictamen elaborat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Francesc Xavier Hernàndez Cardona, que defensa que el conjunt reuneix les condicions per rebre el nivell més alt de blindatge patrimonial. “Un lloc és patrimoni no solament per les pedres que conserva, sinó pel que hi ha passat i pel que ha significat […] Tenim encara un element que pot ser vertebrador d’aquesta Barcelona del segle XVIII i principis del XIX. El passeig de l’Esplanada té un interès històric i mediambiental en una zona extremadament densificada i necessitada d’espais verds”, reflexionava el catedràtic en un cicle de debats celebrat el passat octubre precisament a l’auditori del Born Centre de Cultura i Memòria. Quant al fonament jurídic, la demanda s’empara en la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català, especialment els articles 8 i 9, que regulen la incoació d’expedients de declaració de BCIN i l’aplicació provisional del règim de protecció des del moment de la seva admissió a tràmit. També s’invoca la Llei d’Urbanisme de Catalunya, que estableix la preservació dels valors històrics, arqueològics i culturals com a principi rector de la planificació urbanística.
“La Generalitat està obligada a fer un expedient i, per desestimar-lo, hauria de justificar l’injustificable: que aquest espai no té cap valor històric. No creiem que hi hagi cap dubte d’això”, apunta en Pep Cruanyes, advocat i portaveu de la Comissió de la Dignitat, una de les entitats agrupades sota la plataforma. En la instància presentada davant el Departament de Cultura, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, es posa també molt èmfasi en la necessitat de preservar la memòria històrica vinculada a aquesta zona de la capital catalana, situant-la com l’escenari del “verdader Guernica català“. “Espais com aquest són testimonis d’un fet històric com la destrucció del barri de Ribera, un acte de repressió política per construir una Ciutadella i dominar una ciutat que era considerada rebel i que va quedar desposseïda de les seves institucions de govern i les del país”, subratllen. La importància històrica d’aquests terrenys, però, la situen més enllà del 1714. Consideren que s’ha de posar en valor el paper del Palau de les Belles Arts com a origen del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i de la CNT, seu dels comitès de milícies antifeixistes i centre de mítings obreristes i nacionalistes. “L’edifici va ser bombardejat a causa del seu significat històric. Franco hi va manar fer jutjats. Tornar a fer-hi jutjats és perpetuar l’actuació franquista“, asseguren.
El debat sobre la preservació
Proteccions patrimonials com la que es proposa per a l’antic barri de la Ribera no són habituals. Hi ha alguns casos que marquen jurisprudència com el del conjunt arqueològic d’Empúries, que el passat octubre va ser oficialment declarat zona arqueològica, ampliant l’àmbit catalogat més enllà del jaciment pròpiament dit. L’historiador i arqueòleg Jordi Petit va estar vinculat a les excavacions que es van fer ara fa vuit anys al solar dels antics jutjats i també té experiència en lluites patrimonials com la de la Capella dels Segadors de Sant Andreu de Palomar, declarada com a BCIN el maig del 2022. Petit veu poc probable que la Generalitat s’avingui a atorgar la màxima protecció als terrenys de la Ribera proposats, principalment perquè ja hi ha una part del barri desaparegut preservada al Born Centre de Cultura i Memòria. “El que no podem fer és salvar tota la ciutat“, reflexiona l’expert, tot recordant el cas de les restes trobades a la veïna plaça del Comerç, que van quedar destruïdes per la construcció de l’aparcament subterrani, o el de la vila romana de la Sagrera, condemnada per les obres de la nova estació intermodal.
Si el Departament de Cultura donés finalment el seu vistiplau a la catalogació com a BCIN, això implicaria la suspensió immediata de la llicència d’edificació atorgada per a la construcció de la nova Audiència Provincial de Barcelona. Ara bé, també suposaria deixar sense efecte els permisos lliurats tant a actors públics com privats que es troben dins de l’àmbit afectat. En aquest sentit, la zona que quedaria protegida estaria delimitada pels carrers del Comerç i el Doctor Aiguader, arribant fins al passeig de Lluís Companys i el parc de la Ciutadella.
