El Cafè del Centre és el bar més antic de l’Eixample. Va obrir les portes el 1873, fa 151 anys. Situat en la confluència dels carrers de Girona amb Consell de Cent (Girona, 69), en l’actualitat forma part del Grup Confiteria, que van impulsar dos amics de la infància, Enric Rebordosa i Lito Baldovinos, per a garantir “la supervivència” de bars emblemàtics de Barcelona, expliquen en el seu web. Actualment, el grup el formen una quinzena d’establiments, entre els quals destaquen, per la seva història, el Cèntric, La Confiteria, el Betlem i el mateix Cafè del Centre.
El negoci va aixecar la persiana com a casino. Durant la dictadura de Primo de Rivera, entre els anys 1923 i 1930, es va prohibir el joc a tot l’Estat i el Cafè del Centre es va haver de reinventar com a bar de barri. Fa tres anys, la família Bel, responsable durant dècades de l’establiment, el va traspassar al Grup Confiteria, que n’ha mantingut la identitat.
Premiat l’any passat
Ara, el Cafè del Centre ofereix tapes d’autor a càrrec del xef Víctor Ferrer (que abans estava al Betlem) en un ambient “tranquil i acollidor”. El bar manté la seva decoració modernista i les taules de marbre amb potes de ferro, bancs de fusta i una barra antiga il·luminada per boles que pengen del sostre. Fa prop d’un any, el novembre del 2023, el Cafè del Centre va rebre una menció honorífica als premis Barcelona Restauració, i el gener passat la Generalitat li va atorgar el Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris. A més, el local forma part del catàleg d’establiments emblemàtics de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat el 2016.
En aquest catàleg, el Cafè del Centre forma part de la categoria E2, Establiments d’Interès. Segons recull el web de la ruta dels establiments emblemàtics de Barcelona, l’obertura com a casino l’any 1873 és “segons la tradició oral” i la primera referència documentada és del 1904, quan era una cerveseria propietat d’Olalio Clemente. I des del 1908 i fins que es va traspassar a la Confiteria, el cafè va estar vinculat a la família Bel. Primer, el responsable en va ser l’Agustín Bel Belada (1908) i després el José Bel Coromina (1955), que el va convertir “en un clàssic de la ciutat”, afirma el web de la ruta dels establiments emblemàtics.
El novembre de l’any passat, l’Agustí Bel, que se’n va fer càrrec als anys 60, va dir a betevé que el va reorientar com un local on es feien actuacions en viu els caps de setmana, amb plats de cuina de menjar ràpid, amb amanides, formatges o embotits, per a clients que anaven al Cafè del Centre de matinada, després d’assistir a una funció teatral o al Liceu.
Pel·lícules, tertúlies, anuncis i videoclips
Al Cafè del Centre s’han rodat anuncis, pel·lícules i videoclips, entre altres Alejandro Sanz, Joaquín Sabina o Messi, que hi va rodar un anunci. Entre els que hi van actuar hi destaquen el pianista Tete Montoliu. El local també ha estat escenari de trobades polítiques i tertúlies amb Manuel Vázquez Montalban, Pasqual Maragall i Ernest Lluch, entre molts altres. Una de les pel·lícules de renom que s’hi va filmar és Salvador, del director Manuel Huerga, sobre l’assassinat per part del franquisme de Salvador Puig Antich. La pel·lícula va ser protagonitzada per Daniel Brühl, que va ser client del Cafè del Centre mentre va residir a Barcelona.
Entre els elements d’interès, obligats a preservar, que el web de la ruta d’establiments emblemàtics en destaca hi ha, dins de les obertures, “el tancament de fusta i vidre, amb cornisa a l’altura de la llinda que separa el fix superior amb muntants alineats amb la divisió inferior, i els porticons interiors, plegables i llisos”. A l’interior, sobresurt, el cel ras amb garlanda perimetral en relleu, “el paviment de peces hidràuliques blanques, amb quadres girats negres a les cantonades”, la barra de fusta amb sòcol de marbre dels anys 40 i l’estructura i la barana de fusta de la part superior. I entre el mobiliari antic crida l’atenció la taula per jugar al bacarà, “amb peu central de fusta i sobre de marbre octogonal, amb una ranura per introduir els diners”, subratlla el web.
