Dues fileres de tanques d’obra bloquegen l’accés a la Masia del Barça des de fa prop de catorze anys. El recinte que durant més de mig segle va ser el bressol de les futures generacions de jugadors blaugranes -batejat amb el nom històric de Can Planes– està tancat des del 2011, quan les dependències es van traslladar a unes noves instal·lacions ubicades a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí (Baix Llobregat). El F.C. Barcelona sempre ha defensat que aquesta clausura era temporal i que l’objectiu era reformar l’edifici per convertir-lo en la futura seu social del club i en una peça cabdal del projecte faraònic de l’Espai Barça, un horitzó que semblava acostar-se amb l’inici de les tasques de construcció del nou estadi. L’aspecte exterior de l’immoble en dona fe d’això: bona part de l’esplanada que dona a la façana principal està actualment ocupada pels mòduls dels obrers que treballen contra rellotge per erigir el renovat Camp Nou.
Amb la intenció d’aprofitar aquest context d’obres per entomar l’adequació del recinte, l’Ajuntament de Barcelona aprovava el passat 23 de febrer el pla especial urbanístic integral de l’àmbit de la Masia, que dona llum verda al Barça per iniciar la remodelació d’aquest edifici històric de les Corts, que data del 1702. Tanmateix, aquests treballs podrien truncar-se fins i tot abans de començar. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, els Mossos d’Esquadra han demanat formalment a Fiscalia que aturi de manera cautelar aquest projecte de reforma. Ho han fet després de constatar que els blaugranes no han restituït encara els elements patrimonials destruïts durant unes obres il·legals els anys 2015 i 2016 i davant l’imminent risc de noves destrosses en el conjunt, que està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que no permet alteracions en els volums ni interiors ni exteriors.
Un veredicte pioner sense efecte
El cas es remunta a finals del 2015, quan el club demana al consistori una llicència per dur a terme obres majors al recinte. La petició contemplava una actuació global en l’immoble, amb un increment del volum edificat i diverses modificacions a la façana. Tot i que el primer projecte presentat pel FC Barcelona no complia amb els requisits i documentacions necessaris, com una memòria històrica completa sobre els elements patrimonials, l’entitat blaugrana va decidir iniciar els treballs mentre el permís estava en tràmit valent-se d’un assabentat d’obres. La presència de les màquines i els operaris a l’interior de la finca va alertar els veïns de les Corts, que el gener del 2016 van presentar una primera instància a l’Ajuntament denunciant aquests treballs il·legals. En seguirien unes altres tres, totes demanant que s’aturessin les tasques i la recuperació dels elements danyats o directament eliminats. Finalment, després de diverses inspeccions i informes, l’executiu ordenaria paralitzar l’actuació el juny d’aquell mateix any i comminava el club a “restaurar la legalitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat” en el termini màxim d’un mes, un veredicte pioner a la ciutat en el camp patrimonial.
Davant el pronunciament municipal i després que es desestimessin les seves al·legacions, el Barça va mostrar aleshores la seva bona disposició per restituir els elements destruïts i incloure el blindatge patrimonial de la Masia en el pròxim projecte de reforma de l’àmbit que presentés. Gairebé una dècada després, el recinte continua exactament igual. Segons alerten els veïns de la zona, en aquest temps no s’ha fet cap mena d’intervenció per esmenar les obres il·legals. De fet, asseguren que inclús se’n van dur a terme unes altres també sense llicència l’any 2022, consistents en excavacions a la part del jardí i del celler de les instal·lacions, que no haurien derivat en l’obertura de cap expedient i per les quals només s’haurien presentat assabentats. El no compliment de les ordres municipals, però, no li ha sortit gratis al club. Al llarg dels anys, l’Ajuntament ha interposat una sèrie de multes a l’entitat que van dels 300 als 3.000 euros cadascuna i que en total sumen prop de 23.000 euros en sancions.
Veient la passivitat dels blaugranes amb la restauració i per identificar totes aquelles estructures i peces malmeses, les diferents associacions de veïns del districte van unir esforços per encarregar un estudi el febrer del 2017 a l’empresa Veclus, especialitzada en la gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològic. En el seu informe, tot i tractar-se d’una valoració parcial, la companyia ja conclou que els treballs fets entre els anys 2015 i 2016 van suposar la destrucció o mutilació de diversos elements amb un valor significatiu històric o patrimonial, com la part inferior de l’escala d’origen barroc; el revestiment porós de la paret de tàpia, sense el qual aquesta perd les seves característiques i funcionalitat; el paviment també barroc a joc amb el forjat del segon pis; o les llindes o muntants fetes amb pedra de Montjuïc i amb acabat a bossell, que estaven col·locats sobre el paviment del primer pis.
La nul·litat del pla, pendent de la justícia
Amb aquest context i entenent la difícil situació econòmica del club, els veïns es van mantenir a l’aguait a l’espera d’algun moviment que indiqués l’inici d’aquests treballs de restauració. La sorpresa, però, va saltar a principis del passat mes de desembre, quan el consistori va convocar les entitats a una reunió sobre l’àmbit de la Masia. En aquesta trobada, es va posar sobre la taula el nou pla urbanístic integral pactat amb el FC Barcelona. Segons denuncien els veïns, aquest full de ruta dona via lliure a l’entitat esportiva per transformar tant l’exterior com l’interior de l’edifici, fent excavacions i instal·lant un ascensor, entre altres. També consideren que el planejament no garanteix la preservació del patrimoni supervivent ni la restauració dels elements protegits destruïts -no hi ha un pressupost previst- i que tampoc es basa en cap memòria d’investigació “seriosa” ni estudi històric i de patrimoni arquitectònic exhaustiu.
Malgrat les al·legacions i instàncies presentades de la mà de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) demanant la paralització temporal del projecte, el pla va ser aprovat pel govern municipal el passat 23 de febrer i refrendat pel consell de districte l’11 de març, gràcies als vots a favor del PSC i amb l’abstenció de la resta de grups. A l’espera d’una resposta oficial de l’administració als recursos ciutadans, les diferents entitats implicades van optar per portar el cas a la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos, en considerar que hi ha prou indicis de vulneracions legals per declarar nul el planejament. Així ho veu també la policia catalana, que ja ha traslladat a la Fiscalia la petició per aturar cautelarment el projecte.
Els veïns remarquen en declaracions a aquest mitjà que no van en contra de cap planejament urbanístic i que no es posen amb l’ús que el Barça vulgui donar a les instal·lacions. Únicament reclamen que es compleixi la Llei i es preservi el patrimoni protegit. Consideren flagrant que el consistori doni suport al club en aquest cas, sobretot tenint en compte l’historial de reincidència en la destrucció de patrimoni. Per tot això, demanen aturar el pla durant un temps prudencial i que es creï una taula de treball amb presència de tots els actors implicats per tal de consensuar mesures que blindin la Masia. També proposen que s’encarregui un estudi històric i patrimonial a una empresa independent, que pugui completar l’informe parcial del 2017, i que se’ls permeti visitar el recinte amb les mesures de seguretat corresponents, una possibilitat que des de l’entrada de la darrera directiva se’ls ha negat reiteradament. A l’espera d’obtenir una valuació integral del patrimoni malmès, les entitats estimen que la restauració dels elements destruïts o mutilats podria costar prop d’un milió d’euros.
