Un bon anunci es queda a la memòria. De la mateixa manera que per alguna estranya raó som capaços de recordar falques publicitàries radiofòniques o televisives per molts anys que passin, també hi ha rètols o cartells que sense saber ben bé per què es queden gravats a la retina. El transport públic sempre ha estat un bon lloc on col·locar aquests reclams, sigui a les estacions de bus, metro o tramvia o als mateixos vehicles en forma de bàner. En aquest article, ens centrarem en aquella publicitat que durant bona part del segle XX engalanava els combois de la xarxa del subsol de la capital catalana. Aquesta retrospectiva la podem fer a partir d’aquells anuncis que s’han recuperat amb els cinc trens històrics -de les sèries 400, 1100, 100, 300 i 3000– que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha restaurat per commemorar el centenari del metro.
Dos emblemes barcelonins per a la primera línia del subsol
En concret, hi ha dos d’aquests vehicles en els quals s’ha optat per recol·locar reproduccions de rètols publicitaris mítics -tots en castellà- que molts recordaran i que en alguns casos són relíquies d’unes marques o companyies ja desaparegudes. El primer dels trens i el més antic és el de la sèrie 300, que va entrar en servei el 1924 amb la inauguració del primer tram del Gran Metro. Aquests combois construïts per la Compañía Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques, S.A van ser objecte amb els anys de diverses modificacions i millores, però van estar circulant per la xarxa fins al 1988, ininterrompudament durant més de sis dècades.
L’exemplar recuperat per a l’exposició del centenari té dos cartells verticals magnífics de la botiga Santa Eulalia i de Chocolate Amatller. El primer mostra un home i una dona vestits en aquarel·la durant una escena nocturna vestits amb jaquetes de pell i amb el següent eslògan: Vestirá con elegancia siendo cliente de almacenes Santa Eulalia.
El segon llueix un dels clàssics dissenys que encara avui dia presideixen les capses de la marca fundada a Barcelona el 1797 amb una dona de perfil amb un vestit rosat olorant una flor.
Al mateix comboi també trobem rètols horitzontals ubicats sobre les finestres, just on es troben la paret i el sostre del vehicle. Els protagonistes d’aquests espais publicitaris són Gallina Blanca, amb la imatge d’una gallina i el text caldo en cubitos, i la marca de llet Letona, amb el logo antic en blanc-i-blau i una de les seves ampolles de vidre al costat.
També trobem Cacaolat, amb la seva imatge corporativa icònica i un jove carregant una ampolla gegant a l’esquena i una cartera a la mà esquerra.
Marques molt actuals en un saló rodant
El segon dels trens restaurats és el cotxe 126 de la sèrie 100, uns vehicles construïts per la Casa Girona del Poblenou que van entrar en servei el 1926, només dos anys després de l’estrena del metro a la ciutat i amb la posada en marxa del Metro Transversal. Fins al 1967, aquests vehicles van ser els automotors urbans més grans del món i destacaven també per la seva decoració interior modernista, fet que els convertia pràcticament en salons rodants. Es van retirar el 1979, després de més cinc dècades en funcionament. Aquests combois tenien plafons publicitaris verticals a l’exterior i, en l’exemplar recuperat pel centenari, en trobem un de la companyia Boira, ubicada al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i especialitzada en enllumenat i aparells elèctrics.
Un cop a l’interior, sobre els finestrals hi ha reproduccions d’un rètol dels insecticides Orion amb l’eslògan Por si las mocas. També n’hi ha un de la marca de rentadores Elibamer, que la publicitat qualifica de La lavadora de máxima garantia.
Però potser els dos més recordats són els de Tintes Iberia, que mostra una nena amb fils de colors acompanyada de la frase Lo mejor para teñir en casa, i el de Norit, amb el logotip històric de l’ovelleta blanca amb un llaç vermell que la marca encara conserva actualment i amb el text Lana, seda, nylon y tergal.
El xiulet i la multa de 1.000 pessetes
Més enllà dels anuncis, el saló rodant que és aquest cotxe de la sèrie 100 també conserva en un dels vidres dos adhesius rectangulars en català amb les puntes rebregades i enfosquides pels anys. Tots dos porten el segell de les companyies Transports Municipals de Barcelona i F.C. Metropolità de Barcelona i fan referència a una sèrie d’advertències per als passatgers. En el que es troba més amunt es pot llegir el següent text: “No entreu ni sortiu després que soni el xiulet. Aquest ferrocarril declina tota responsabilitat per incompliment d’aquesta norma”. El rètol es refereix a les indicacions sonores que donava el maquinista o un treballador de l’operador des de l’andana per avisar els usuaris que la sortida del tren era imminent. D’aquesta manera es volia evitar que algú pogués quedar atrapat entre les portes i es convidava les persones que no havien de pujar a enretirar-se de les vies perquè no fossin arrossegades accidentalment.
El segon dels adhesius és més gran i té per objectiu evitar fraus amb els tiquets. “Conservi el seu bitllet fins a la sortida. El document de transport, bitllet o targeta ha de ser presentat a l’empleat que el sol·liciti. Conservi’l fins a la sortida de l’autobús o del recinte del metro”, es pot llegir en el text. Aquest va acompanyat d’una lletra petita on s’explica que una targeta pot ser utilitzada per diversos passatgers sempre que tots ells surtin junts de la xarxa del subsol. En un rectangle més petit, col·locat en diagonal i ressaltat per cridar l’atenció del passatger, s’indica que la sanció per viatjar sense un bitllet vàlid és de 1.000 pessetes.
