L’ampliació del parc de la Pegaso, una reclamació veïnal històrica que l’executiu de Jaume Collboni ha integrat en el seu pla per transformar “retalls oblidats” en zones verdes, amenaça els pocs reductes d’història que encara hi ha a la Sagrera. Per ara, l’executiu només ha enderrocat les finques afectades en la primera fase de l’ampliació, l’única que hi ha previst executar en aquest mandat. Les cases enderrocades no tenen un gran valor arquitectònic, però sí elements històrics rellevants que els veïns no saben on són. Són unes plaquetes metàl·liques d’antigues assegurances que anaven fixades a la façana i els suports de la catenària de l’antic tramvia. L’Ajuntament de Barcelona assegura al Tot Barcelona que les ha guardat, malgrat que no concreta què en farà. En tot cas, els historiadors aprofiten igualment aquesta situació per demanar al districte que actualitzi el catàleg de patrimoni històric de la Sagrera amb la mirada posada en la segona fase.
Aquesta nova fase afecta quatre cases habitades que caldria expropiar i una d’elles és la que més preocupa, és icònica perquè té elements decoratius de l’arquitecte Domènech i Montaner. Per això el teixit associatiu del barri ha demanat analitzar els elements patrimonials que s’amaguen en aquest tram de carrer abans que comencin les obres, previstes ja pel mandat vinent i que haurien de transformar l’eix del carrer Gran de la Sagrera que uneix Portugal amb l’entrada a l’antiga fàbrica. En aquest sentit, l’historiador Joan Pallarès recorda que la finca està afectada des del 28 d’abril de 1970 pel pla d’urbanisme del trasllat de la fàbrica de la Pegaso a la Zona Franca. “Quan es va dissenyar el pla, aquesta caseta i les altres van quedar en una àrea catalogada de zona verda, però el 1985 [quan es va inaugurar el parc] allà hi vivia gent i l’Ajuntament va decidir fer-ho més endavant, perquè ja tenia prou terreny per fer un bon parc”, explica.
La finca modernista que ara preocupa era propietat del doctor Bonaventura Gisbert, tota una institució al barri i pare de l’activista i referent veïnal Núria Gisbert, que va heretar la finca. “La casa tenia elements dissenyats per Domènech i Montaner. Alguns elements, sobretot uns que hi havia al jardí, van desaparèixer; les males llengües diuen que són ara en una casa de Sant Gervasi. Alguns elements crec que ja no hi són, perquè la finca s’ha deteriorat molt, però continua tenint el valor d’una casa modernista, i no en tenim tantes a la Sagrera”, comenta Pallarès, que en nom de l’entitat d’historiadors La Sagrerenca demana conservar “com a mínim l’estructura”.
Com Pallarès, que reconeix que “el modernisme mai ha anat a l’ordre del dia a la Sagrera”, les entitats d’història tampoc magnifiquen el significat de la casa afectada en els seus estudis. En tot cas, es recorda que el poc llegat modernista que podria haver-hi al barri s’ha esmicolat. Amb prou feines en queda algun exemple més, possiblement més discret, al carrer del Pacífic, a escassos metres del parc. “D’aquí la importància de poder estudiar aquesta opció”, insisteix Pallarès. “Jo crec que no afecta el projecte; la caseta es pot perfectament incorporar com un element més del parc. Sempre hi ha espais per a les eines dels jardiners o qualsevol altre element. Segur que se li pot donar una utilitat. Es pot fer content a tothom, perquè, a més, hi ha marge perquè la fase segona encara no ha de començar”, conclou l’historiador.
L’Associació de Veïns, oberta a estudiar-ne la conservació
Agustí Carrillo, de l’Associació de Veïns de la Sagrera, també demana “estudiar-ne la conservació”. En aquest cas, amb matisos respecte al grup d’historiadors. Carrillo recorda que “el problema és que no està catalogada” i que “han passat tantes entitats i empreses per allà dins que no en sabem l’estat real ni si realment val la pena conservar-la”. En tot cas, des de l’entitat veïnal han demanat al districte que contacti amb la família Vidal-Gispert, propietaris encara, “per poder fer-ne un estudi que determini quin valor patrimonial té”.
“Si l’informe és favorable, com a entitat estem a favor que es conservi. Seríem els primers a defensar que es quedés allà un edifici que conserva part de la nostra història”, comenta el veí. Des de l’entitat veïnal no veuen malament que la finca modernista es reconverteixi en un equipament per al barri o en oficina pública. Carrillo veu bé indultar la caseta decorada per Domènech i Montaner, però demana no convertir-la en un reducte polèmic que endarrereixi la segona fase d’obres, que per ara l’Ajuntament ha deixat per al pròxim mandat. “La resta de cases és cert que estan ocupades i ben conservades, i que cal veure quina solució s’adopta, però sí que ens agradaria que es convertissin en una zona verda”, concreta.
L’Associació de Veïns és la principal impulsora de la zona verda, una reivindicació històrica que va quedar a mitges quan la Pegaso va marxar de la Sagrera. Dècades després, el parc continua sent el mateix que el de 1985. “Han posat tots els colors polítics i la idea sempre era la mateixa: que totes les expropiacions, de la fase primera i també de la segona, s’havien de fer alhora. Era una excusa que ja els anava bé per no avançar. Però ara, suposo que veient que la situació era de ruïna total i que estan obligats a treure la uralita, han decidit tirar les primeres casetes a terra”, resumeix Carrillo.
Ara bé, el veí és poc optimista amb la segona fase i qüestiona que les prioritats al parc no han estat les dels veïns. “Si han trigat 40 anys en aquest trosset [la fase que ara està en obres], imagina’t l’altre”, exclama. Malgrat la majestuositat del parc, que és de facto el gran pulmó verd del barri i gran zona d’estada, amb àrees de joc, de passeig i un gran llac, els líders veïnals critiquen com s’ha gestat els darrers quaranta anys des de l’adeu de la Pegaso. Carrillo recorda el “pelotazo urbanístic” que es va fer amb Hipercor, que a sobre té tres edificis de catorze plantes, i que van haver “de lluitar molt” perquè el consistori acceptés construir una escola. Actualment, entre el parc i l’Hipercor, hi ha l’escola Pegaso i l’institut Príncep de Viana, tots dos públics.
Pressió política al districte
La pressió veïnal s’ha traslladat a la seu del districte. Els Comuns, que van governar vuit anys a Sant Andreu, han demanat a l’executiu socialista dirigit per la regidora Marta Villanueva que “modifiqui el catàleg de patrimoni històric” de la Sagrera. El conseller José Luis Muñoz tem que “arribem tard” i, preveient que la segona fase de l’ampliació trigarà a arribar, demana anar treballant en les tasques tècniques: informes o estudis com, per exemple, el que necessita la casa dels Vidal – Gisbert per saber si s’ha de protegir. La finca actualment està llogada a un centre cultural de capoeira. Respecte als elements patrimonials que s’han retirat durant la primera fase, Muñoz, que també és historiador, manté que “no es tracta de conservar-ho tot, però sí aquells elements clau”.
