Ruth Benito és la nostra Totó particular en aquesta història. Com l’entranyable protagonista de la mítica Cinema Paradiso (Giuseppe Tornatore, 1988), aquesta jove de 29 anys va traspassar per primer cop les portes dels Cinemes Girona gairebé per inèrcia, atreta per una espècie de curiositat infantil que li demanava provar sort en aquestes instal·lacions ubicades en una de les fronteres del districte de l’Eixample. Benito feia poc que s’havia mudat a un pis situat just davant de la sala de cinema i agafar-se l’abonament anual li va semblar una bona forma d’integrar-se al barri: “Sempre m’havia agradat el cine, però no n’era practicant. No m’anava bé gastar-me més de vuit euros en una pel·lícula i acabava consumint de plataformes com Netflix. Això va ser una manera de blanquejar el meu consum [riu]”.
L’experiència va ser tan satisfactòria que Benito va decidir repetir l’any següent, aprofitant l’oferta reduïda de l’abonament a 75 euros i arrossegant de pas una amiga seva amb una vinculació també peculiar amb els Cinemes Girona. Karen Gómez treballa des de fa quatre anys al restaurant Ramen-ya Hiro, una de les meques barcelonines d’aquesta popular varietat de fideus japonesos i un establiment que està ubicat a només uns metres de la sala. L’abonament anual va permetre a aquesta jove de 26 anys matar les hores mortes entre els estudis d’Informàtica que cursa al matí i l’horari d’entrada a la feina. “Tenia ganes de poder fer més coses entre hores i, realment, amb què hi vagis 16 cops ja et surt a compte”, assegura.
Entre les dues han vist aquest any més d’un centenar de pel·lícules, de manera que han pagat per cadascuna un preu de poc més d’un euro. Tenint en compte les tarifes actuals, Benito i Gómez han invertit aproximadament vuit vegades menys que el que haurien acabat pagant si compressin les entrades ordinàries. Més enllà dels grans noms de taquilla, les joves coincideixen en situar el film japonès Plan 75 (Chie Hayakawa, 2022) com un dels millors que han vist enguany. La possibilitat de veure precisament obres com aquesta, que no es troba en el circuit de cartelleres habitual, és una de les raons que les ha portat a renovar plegades un any més l’abonament.
Un refugi per als amants de la versió original
Carlota Chicote també té la intenció de repetir amb la suculenta oferta anual dels Cinemes Girona. El cas d’aquesta jove barcelonina de 28 anys és especial per dues raons: no considera que hagi amortitzat l’abonament enguany, però li ha permès accedir a un tipus de cine molt concret que l’apassiona. El seu plaer culpable és la filmografia francesa i aquest any va poder veure en aquesta sala de l’Eixample de la mà del Festival Ohlalà! una retrospectiva d’un dels seus directors preferits, el quebequès Xavier Dolan.
“La meva mare és de fora i de petita anàvem juntes als cinemes Yelmo Icària, que eren els únics on podíem trobar pel·lícules infantils en anglès. Si vols veure films en versió original sempre has de buscar alternatives. La meva germana va anar durant molt de temps als Texas fins que els van tancar i jo renovaré aquest abonament perquè sinó aniria encara menys al cine. Els preus són prohibitius“, assenyala. Chicote -que va assabentar-se de l’oferta anual dels Girona gràcies a Benito- té clar que la seva pel·lícula guanyadora d’enguany és la premiada Aftersun (Charlotte Wells, 2022).
Qüestió de supervivència
La història darrere d’aquest abonament anual té un punt ben bé cinematogràfic. La iniciativa va néixer l’any 2013 com a resposta a la difícil situació que passava la sala, que es trobava immersa en el costós procés de passar del format analògic al digital. “Feia només tres anys que havíem obert i no hi havia manera de treure diners. Va ser una aposta arriscada, però era això o morir. No teníem res a perdre”, recorda Toni Espinosa, director dels Cinemes Girona. La primera tongada d’aquesta oferta va sortir a un preu de 30 euros i la resposta del públic va desbordar totes les previsions: “Només en el primer matí ja vam vendre 800 abonaments i, al final, gairebé 3.600 persones s’hi van apuntar. Va ser l’hòstia“.
L’oferta que va sorgir com a mesura desesperada va tenir tan bona acollida que la direcció de la sala barcelonina va apostar per mantenir-la l’any següent i renovar-la temporada a temporada. Això sí, incrementant progressivament el preu fins als 75 euros actuals i limitant el nombre d’abonaments a un miler. Des d’aquella primera edició ha passat ja una dècada, però l’esperit de la proposta segueix intacte. De fet, hi ha alguns clients que no han fallat a cap de les convocatòries i altres que l’han espremut tant que cada film els hi ha acabat sortint per cinquanta cèntims. “Hem aconseguit crear cinèfils i que el públic descobreixi pel·lícules que d’una altra forma no veuria mai. Sobre els clients que han vist 130 estrenes, no estic segur si un crític de cinema n’arriba a veure tantes en un any”, reflexiona Espinosa.
El perfil ideal per aprofitar l’abonament
Tant les tres abonades consultades com el director dels Cinemes Girona coincideixen en apuntar una característica principal que ha de tenir la persona que vulgui aprofitar de veritat l’abonament: el temps. “Has de tenir bons horaris i ganes d’atrevir-te a explorar un altre tipus de cinema“, remarca Gómez. En la mateixa línia es pronuncia Benito, que creu que també és una bona iniciativa per als veïns que busquin fer una mica de barri i sortir de la monotonia.
Amb la temporada d’enguany a punt d’acabar-se, només queden uns dies per poder sol·licitar un dels pocs abonaments anuals a un preu de 75 euros que encara estan disponibles. El termini acaba aquest 31 de juliol, però Espinosa avisa que la llaminera oferta tornarà de ben segur l’any vinent. “No ens plantegem deixar de fer-ho. Ja no en tenim la necessitat, però per a nosaltres és com una forma d’agraïment a aquelles persones que el van comprar el 2013. Volem donar una opció als cinèfils que no puguin pagar els preus actuals perquè tinguin accés a pel·lícules d’estrena”, conclou.
