En el marc del programa del Centre de Recerca, Documentació i Debat del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), el museu organitza el cicle de conferències El Born I, 2024. Barcelona dins l’Europa moderna, en què es busca promoure la reflexió compartida sobre els nous espais que cal museïtzar al Born, els directament referits a l’àmbit europeu i als temps posteriors al desastre del 1714. Tot plegat, articulat en cinc seminaris, un sobre les ciutats en la vertebració d’Europa i els altres sobre la Barcelona fabril i la ciutat del nou-cents. El cicle, que va començar el 17 d’octubre i finalitzarà el 14 de novembre, se celebren al MUHBA El Born, a l’auditori de l’Edifici Fontserè (antic Edifici Annex), situat al carrer Comercial, 5.
Per assistir a les conferències, gratuïtes, cal fer reserva prèvia aquí
Els límits estrets de la Revolució Liberal: 7 de novembre
Aquest 7 de novembre serà el torn de la conferència La trajectòria de la ciutat fabril i la Barcelona del 1900. Els límits estrets de la Revolució Liberal, a càrrec de Carlos Moruno Moyano (URV), Núria Miquel Magrinyà (UB) i Juan Cristóbal Marinello Bonnefoy (doctor en història). La jornada s’estructurarà en tres ponències:
“Entre la crisi i la reforma. La ciutat de Barcelona durant les restauracions absolutistes (1814-1833)”, a càrrec de Carlos Moruno Moyano (URV). La crisi de l’Antic Règim fou un període d’especial rellevància en la transició cap a l’època contemporània. En aquest context, les restauracions absolutistes, tot i que suposaren formalment el retorn de la monarquia absoluta, foren períodes de gran dinamisme. L’espai local es va veure especialment tensionat, amb unes autoritats ineficients i sovint desbordades que havien de fer front a les pressions d’una nova burgesia que pretenia mantenir i fins i tot avançar en les fites aconseguides durant els períodes liberals. L’estudi de la ciutat de Barcelona, permet, com veurem, situar, estudiar i comprendre un període caracteritzat per la crisi, però també per l’aparició de nous espais i oportunitats en un règim del tot inestable.
“Revolució liberal i bullangues. Mobilització popular a Barcelona (1835-1843)”, a càrrec de Núria Miquel Magrinyà (UB). La industrialització de la dècada de 1830 afavorí l’aparició de noves relacions laborals i incidí en les condicions materials dels nous treballadors industrials. Alhora, la industrialització afavorí la reobertura del procés revolucionari liberal, que donà lloc a noves jornades revolucionàries, les anomenades bullangues. Les bullangues articularen una mobilització urbana amb un important component popular i convertiren Barcelona en capdavantera de la revolució i, al mateix temps, incorporaren les demandes dels treballadors industrials.
“Sindicalisme i conflicte a Barcelona a l’alba del segle XX”, a càrrec de Juan Cristóbal Marinello Bonnefoy (Doctor en història) Recorregut per la història del moviment sindical a Barcelona, des de finals del segle XIX fins a la vaga de la Canadenca. Es centra en les principals fites de la conflictivitat social durant aquests anys, així com en els diferents esforços per construir organitzacions sindicals sòlides. D’altra banda, farà referencia, també, a les dificultats que va tenir el règim de la Restauració per reprimir la mobilització sindical respectant la seva pròpia legalitat i el seu fracàs per canalitzar la conflictivitat laboral cap a la negociació i el pacte.
“Les noves representacions urbanes”: 14 de novembre
A càrrec d’Irene Gras Valero (UB), Cristina Rodríguez Samaniego (UB), Lucila Mallart (UPF), la jornada La trajectòria de la ciutat fabril i la Barcelona del 1900. Les noves representacions urbanes, s’organitza també en tres ponències:
“Metròpoli, modernisme i decadentisme)”, a càrrec d’Irene Gras Valero (UB): Dins l’imaginari decadent de la fin-de-siècle podem observar la configuració d’una diversitat d’imatges calidoscòpiques al voltant de la metròpoli. A Catalunya, el vessant més morbós del modernisme, aplegat dins el corrent simbolista, ens oferirà així una diversitat de visions sobre aquest tema, essencialment dins l’àmbit literari: la ciutat morta, que roman en un estat de decadència progressiva; la ciutat crepuscular, amarada d’ombres; la ciutat grisa, del tot monòtona i uniforme, on plou constantment; la ciutat blanca, estèril, coberta per la mortalla de la neu; la ciutat tentacular o la ciutat monstre, devoradora de l’espai natural; o la ciutat corrupta i degenerada, tan malalta en el seu excés de luxe com en la seva misèria.
“L’estatuària pública en la nova imatge de la ciutat”, a càrrec de Cristina Rodríguez-Samaniego (UB). L’art públic i, en concret, l’escultura monumental, són aspectes clau en la nova Barcelona que es construeix al tombant de segle. La conferència proposa una reflexió entorn de com l’estatuària contribueix a establir una nova imatge de la ciutat, en un context de reforma urbana i de foment de la seva projecció internacional. S’explora l’escultura monumental com a motor per a la renovació de l’art català, amb la consolidació del Modernisme; però també com a eina de conformació del relat identitari, gràcies a la seva capacitat de proposar i fixar un imaginari col·lectiu de caràcter nacional.
“La construcció de l’imaginari urbà a la Barcelona del 1900”, a càrrec de Lucila Mallart (UPF). Aquesta conferència explora la construcció d’imaginaris visuals sobre l’espai urbà de Barcelona al voltant del 1900 i la seva materialització durant la reforma de la ciutat. Explora l’ús d’imatges com a font per a la història i reflexiona sobre el paper del visual en la construcció d’identitats, ideologies i pràctiques urbanes. Finalment, s’interessa per la relació entre la instrucció de la mirada i la formació política dels espectadors/ciutadans de la ciutat finisecular.
Altres seminaris
També s’han tractat altres temes en els seminaris que van arrencar a l’octubre. “Geopolítiques mediterrànies. Nodes de canvi històric”, “La trajectòria de la ciutat fabril i la Barcelona de 1900. La consolidació d’una urbs industrial”, i “La trajectòria de la ciutat fabril i la Barcelona del 1900. Les elits i el comerç colonial”.
