Reconeguda com una de les cineastes d’avantguarda més importants, figura clau del cinema experimental del segle XX a la dècada dels quaranta. Escriptora, poeta, ballarina i etnòloga, Maya Deren, pseudònim d’Eleonora Derenkowsky (Ucraïna, 1917-Estats Units, 1961) protagonitza una exposició temporal al Museu Etnològic i de Cultures del Món. Maya Deren. Una cadència d’imatges es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals de la seu Montcada del MUEC fins al pròxim 7 de setembre de 2025, en un viatge a través d’imatges fins al cinema nord-americà dels anys quaranta, basat en el surrealisme i la psicoanàlisi. Els molt diversos qualificatius que se li han atorgat a Deren permeten travessar la seva obra i al·ludir de manera subtil a aquesta mirada, a aquests signes, moviments, danses i símbols propis que la fan singular i la connecten tota ella.
Podeu comprar aquí les entrades
Un recorregut visual i poètic
No extensa en filmografia (sis projectes acabats, i alguns més inconclusos), la seva obra –de caràcter experimental, especulativa, intuïtiva, poètica, simbòlica, visual i, en aparença, inacabada– està formada per diferents fragments entrellaçats, que no són sinó inclinacions obstinades, repetides, però prou significatives, per acabar formant un tot unitari. És a dir: una imatge que esdevé una altra, de la mateixa manera que un concepte esdevé un altre, embastats per la càmera, o pel llenguatge escrit. Un desplegament perenne d’imatges i de textos. Sens dubte, una cadència inesgotable.
La mostra, que no es fonamenta en un recorregut cronològic ni té caràcter biogràfic, presenta una disposició «poètica», també envolupant, i profundament visual, que indueix al moviment coreogràfic i que condueix fins a l’espai final: el dedicat al seu projecte sobre Haití. De fet, el visitant transitarà pels seus sis films acabats i també per alguns dels seus projectes inconclusos, que s’exposen en format audiovisual en alguns casos o mitjançant una selecció de fotogrames fixos en uns altres. A l’espai final, que té forma d’«arxiu», irromp el text escrit. S’hi desplega una seqüència d’imatges i de textos, sí, però també una cadència de veus que acompanyen la de Deren: les d’Alejo Carpentier o Edwidge Danticat.
Un catàleg de l’exposició
L’exposició va acompanyada d’un llibre, amb un text comissarial i tres escrits entorn d’Haití. A càrrec del professor d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona David Martínez Fiol, de l’escriptora Edwidge Danticat i del catedràtic de Folklore i Literatura Comparada de la Universitat d’Abuja (Nigèria) Gboyega Kolawole, concloent amb una extensa biografia de Maya Deren. La publicació compta a l’interior amb un desplegable compost per una selecció de fotogrames dels films de Deren, que permet obrir-lo i col·locar-lo com si fos un objecte, adquirint forma d’estrella. Un joc visual i textual que recull l’essència de l’exposició, i també la de l’obra de la cineasta.
