Fa uns dies coneixíem la reobertura del restaurant Casa Leopoldo al barri del Raval, amb una sisena vida després del darrer tancament el desembre del 2023 -una experiència breu com a restaurant de menú xinès- a càrrec del grup Banco de Boquerones, que pren les regnes per oferir cuina tradicional catalana. Obre de dilluns a diumenge amb carta i sense menú. Però hi ha més bones notícies per a la història de la restauració barcelonina, perquè aquest estiu està prevista la reobertura del restaurant La Font del Gat, a Montjuïc. Fundat el 1918, aquest establiment va oferir durant molts anys cuina clàssica i moderna en una casa bucòlica situada als jardins de Laribal, amb cuina a la vista i terrassa.
A partir de 1925, el restaurant es va instal·lar a l’edifici actual, dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch-, amb algunes interrupcions temporals i fins que la pandèmia el va matar. Ara, quatre anys després d’estar tancat, aquest restaurant, ubicat en un edifici modernista del passeig de Santa Madrona, 28, i envoltat d’un jardí noucentista de gran valor, ja es prepara per reobrir de la mà del grup La Confitería 1912. Una cadena que té una quinzena de restaurants com el Cafè del Centre i el Bar Muy Buenas, a més de la famosa cocteleria Paradiso. La Font del Gat serà el 16è local que gestiona l’empresa d’Enric Rebordosa i Loto Baldovinos.
Concessió per a 10 anys i reforma interior
L’Ajuntament va fer un concurs públic per atorgar la gestió de La Font del Gat durant 10 anys, prorrogables fins a 12, i només es va presentar al concurs La Confiteria. La cadena pagarà un cànon mensual de 2.500 euros més IVA per explotar el negoci. Si bé la cadena no ha donat una data concreta per a la reobertura, se situaria cap a l’estiu. Ara començaran les obres d’adequació de l’estructura i el disseny interior. Pel que fa a l’exterior d’aquest edifici noucentista, l’empresa pública B:SM ja les va executar, amb una inversió de més de 400.000 euros. Aquestes obres han comportat la millora de l’estat de les façanes de l’edifici i del mur que delimita el jardí principal, el repàs de les cobertes amb teules puntuals trencades, la recuperació de l’ascensor i la millora del paviment del jardí principal, amb la construcció de drenatges i la reparació de les balustrades existents en mal estat. Aquesta no va ser la primera reforma que ha viscut aquest edifici. El conjunt original es va anar ampliant fins a perdre la seva fesomia original, fins que l’any 2002 es van demolir les ampliacions i es va restaurar tot el conjunt.
