Sota un Bracafé de la ronda Universitat, en un soterrani, hi podem, encara, trobar un dels llocs més emblemàtics de la música a Barcelona. El Milano Cocktail Bar, ara Milano Jazz Club, durant molts anys ha esdevingut com a refugi pels amants dels còctels i del jazz. Ara aquest club de música està en perill de tancament. Una ‘trattoria’ pot ser qui faci fora el Milano de casa seva.
El creador del pòdcast Club del Jazz, i periodista, Carlos Pérez Cruz ha destacat que la possibilitat que el Milano tanqui no és pas econòmica, és per culpa d’una malaltia que afecta la ciutat de Barcelona, segons diu el periodista: “El sentencia la mateixa malaltia que ha homogeneïtzat els centres de les ciutats fins a fer-les indistingibles les unes de les altres” i ha atacat directament el sistema econòmic actual: “Capitalisme salvatge, especulació, avarícia i turistificació són alguns dels seus noms. El mata el franquicidi, una altra pandèmia“
El periodista a més ha sigut l’impulsor d’una campanya de recollida de firmes que ja acumula més de 2.400 signatures per salvar el local, que va obrir el 2007.
La propietat del local ha estat qui potencia el canvi
El propietari ha decidit llogar-lo a una franquícia d’un restaurant italià. Carlos Pérez Cruz ha apel·lat a la, poc probable, intervenció de l’Ajuntament: “Sé que l’administració pública no és omnipotent, però espero que no es declari impotent ni còmplice de l’avenç de la desertificació cultural de Barcelona”.
L’illa de cases de fet compta amb diferents locals comercials que corresponen a diverses franquícies de menjar com La Tagliatella, Foster’s Hollywood, Taco Bell o Honest Greens. El periodista destaca el futur que tindrà el nou local: “Triomfarà, no en tinc cap dubte, a un minut de la plaça Catalunya és gairebé impossible que no ho faci, però és un triomf empresarial que acaba d’enterrar la cultura de clubs i locals de música”. Pérez Cruz qualifica als instigadors d’aquest fet com a enterradors: “La cultura de clubs l’ha enterrada viva una colla d’enterramorts dels macrofestivals i la borratxera turística postolímpica“.
