El mirador de la M és un espai força desconegut del parc del Fòrum. Una gran M dona la benvinguda als visitants i és la porta d’entrada a un balcó sobre la plataforma marina amb vistes panoràmiques. I la M, què vol dir? Doncs, “mirador”, expliquen des de l’Ajuntament.
Aquesta setmana, l’alcalde Jaume Collboni el va triar per presentar el projecte per reurbanitzar la plataforma marina, un espai que espera una reforma definitiva des de fa més de 20 anys, d’ençà que es va plantejar ubicar-hi el zoo marí. Per una estona, el mirador es va omplir de gent. Tot i que és considerada una atracció turística, no és molt habitual trobar-hi gent. Potser algun corredor, ciclista o alguna persona que vol veure les vistes o fer una foto. Però turistes n’hi ha pocs.

El mirador és un dels atractius del Fòrum però no l’únic. La Gran Esplanada s’ha convertit en un espai que acull grans esdeveniments o festivals de música, com Primavera Sound i Cruïlla. Té uns 84.000 m² i és una de les places urbanes més grans del món. Projectada per Elies Torres i Tur i José Antonio Martínez Lapeña, la Gran Esplanada incorpora també tres cobertes amb forma d’ocell pensades per disposar d’un espai d’ombra i fer-hi actes. Perquè si un inconvenient té el Fòrum és que és un lloc que s’ha d’evitar durant les calorades d’estiu. Espais d’ombra n’hi ha pocs.
De la pèrgola fotovoltaica a la zona de banys
Un dels emplaçaments més coneguts del Fòrum és la pèrgola fotovoltaica, que és “l’estructura solar més gran d’Europa”, segons BSM, l’empresa municipal que gestiona el Fòrum. Amb una superfície d’uns 1.700 m², és també un mirador amb vistes al Port Fòrum i a la zona de banys del recinte. Dissenyada per l’arquitecta Beth Galí, la zona de banys, a diferència de la platja, és que no hi ha sorra. És com una gran piscina d’aigua salada ideal pels amants de la natació.

El recinte es va inaugurar pel Fòrum de les Cultures del 2004, una cita que l’Ajuntament es va inventar perquè Barcelona tingués un altre gran esdeveniment després dels Jocs dels 92, però també servir per transformar aquest lloc de la ciutat, limítrof amb Sant Adrià de Besòs, que durant dècades va ser el Camp de la Bota, una de les zones de barraques més conegudes de la ciutat. A principis dels anys 70 n’hi havia unes 700, amb més de 3.200 persones.
Durant el franquisme, el Camp de la Bota va ser l’escenari de la majoria dels afusellaments de la dictadura a la ciutat, en total 1.706. Ara, un monument, de l’artista Francesc Abad, recorda aquells assassinats. L’Espai Memorial Parapet evoca un mur d’afusellament i incorpora el nom de totes les persones que van ser assassinades.

Una de les herències del Fòrum de les Cultures és el parc dels auditoris, amb dos auditoris a l’aire lliure, que és on es van celebrar la major part dels espectacles d’aquella cita. El recinte inclou també el Centre Internacional de Convencions de Barcelona, a la plaça de Willy Brand, i el Museu Blau de les Ciències Naturals, a la plaça de Leonardo da Vinci. L’equipament, dissenyat pel despatx d’arquitectura Herzog & de Meuron, reuneix bona part de les col·leccions que abans eren al Castell dels Tres Dragons de la Ciutadella, pendent d’una reforma integral per ubicar-hi un espai expositiu, una biblioteca i un auditori.




