Els guarnits de la plaça de la Vila de Gràcia recreen per les festes de Gràcia l’univers de la cançó ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’, de Jaume Sisa. S’hi pot veure en King Kong, en Filemó, La Caputxeta, el Llop, en Popeye i altres personatges del món de la ficció que són protagonistes d’aquest himne del cantautor del barri del Poble-sec. La lletra, entre altres, diu: “Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum. Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú…”. És curiós veure com aquestes paraules estan, d’alguna manera, connectades amb una de les realitats de les festes de Gràcia. En els darrers anys han arribat a congregar tantes persones, que ja destaquen per ser les festes de barri més massificades de la ciutat. És evident que seria impossible que totes tinguessin un lloc a la casa de Sisa.
Aquest fet es veu fàcilment en caminar pels seus carrers, plens de gom a gom cada un dels dies de la Festa Major. Hi ha veïns de la ciutat i turistes fent cua per poder accedir a bona part dels carrers guarnits, com el de la Perla, Mozzart i Verdi. Destaca aquest darrer, un dels històrics guanyadors d’edicions anteriors del concurs de guarnits, on la cua és força llarga, ja que comença abans dels Cines Verdi i no acaba fins al carrer de Robí.
Una gran afluència de visitants
De la gran quantitat persones que visiten enguany les festes en parla amb el TOT Barcelona la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Lina López. Reconeix que el primer dia ja van percebre que l’afluència de visitants era superior a la de l’any passat. “El dimarts 15 d’agost ja hi havia gent fent cua per entrar als carrers, la qual abans passava quan ja es coneixia el carrer guanyador. Això vol dir que ha vingut molta gent”, diu, i tot seguit admet que la massificació de les festes és una realitat. Per part seva, però, avisa que les comissions no la poden controlar i que, a vegades, perjudica els ànims de les festes. “Arriba un moment en el qual, com a fester o festera, no gaudeixes perquè tot són queixes”, explica. Un dels llocs on s’aprecia el malestar del qual parla López és a la plaça de l’Espai Jove La Fontana, que ha estat presidida per una pancarta que diu: “Han assassinat les festes populars de Gràcia. Assenyalem els culpables”.
En Manel Leal, de 33 anys, ha viscut tota la vida a la Vila de Gràcia. Els grans canvis que ha patit la tradició el fan assegurar al TOT que no té res a veure amb el que era abans. “Enguany he fet cua per primera vegada per veure els guarnits del carrer de Verdi”. Més enllà de l’arribada de gent d’altres municipis de Catalunya i de turistes, aquest veí de la plaça de la Virreina destaca que també han propiciat aquesta transformació la pèrdua de carrers guarnits i “l’actual bogeria” de fer-se fotos a escenaris bonics, que en aquest cas semblen trets d’un conte. “He anat creant amb les festes una relació d’amor i odi”, lamenta.
Una de les grans crítiques que hi ha entorn d’aquesta massificació és que les festes han deixat de ser per al veïnat i s’han convertit en un atractiu turístic més de la ciutat. És per això que, com ja ha passat en els darrers anys, es poden veure en algunes parets del barri pintades amb el clàssic: “Tourist go home”, encara que els serveis de neteja hagin esborrat algunes.
Aquest fet crea contradiccions a Leal. Per una banda, està d’acord amb les pintades, ja que en part critiquen un tipus de turisme incívic. Però per l’altra, li sap greu per aquells que “fan les coses bé” i perquè, d’alguna manera, totes les persones poden ser turistes en algun moment. “Les pintades i el fet que les esborrin reflecteixen que hi ha un problema i que cal buscar una solució”, insisteix. Les seves paraules també es veuen reflectides pels carrers del barri. No només perquè hi ha una gran quantitat de turistes mirant curiosos els guarnits, també perquè alguns protagonitzen actituds que mostren poc respecte cap a la tradició i el barri, com colar-se a la cua per accedir als carrers guarnits o fer-se una foto al costat d’una pintada de “Tourist go home” mentre es burlen del problema.
Evitar les festes
Les conseqüències que suposen la massificació de les festes són diverses. Leal explica que ara només hi va un parell de dies i que, a diferència d’anys anteriors, ja no es troba als amics pel carrer. “És una mentalitat força estesa. Respostes com ‘sort’ són algunes de les que et donen quan dius que vas a les festes de Gràcia”. Per part seva, la Laura, veïna d’un carrer proper a la plaça del Sol, assenyala al TOT que prefereix no estar al barri mentre se celebren. “No he marxat ara de vacances expressament per les festes, però no vaig patir en veure que el moment en el qual podia marxar de viatge coincidia amb aquestes”. En aquest sentit, subratlla que la massificació fa que sigui molt difícil gaudir dels guarnits i dels concerts. “Hi ha gent a tot arreu i, fins i tot, has de demanar permís per entrar a casa”, indica, tot i reconèixer que marxar no és la solució. “D’aquesta manera, si no, s’aconsegueix el que molts volen: comercialitzar-les”, afegeix.
Malgrat les conseqüències negatives de la massificació, totes les fonts consultades per aquest diari encara destaquen la tradició que hi ha darrere de les festes. La Laura recorda l’important que és el fet que hi participin tants veïns. En aquesta línia, López recorda la feina feta per part del veïnat durant tot l’any per confeccionar els guarnits, la qual cosa genera espais de trobada, cohesió i integració. “A molts barris de Barcelona s’ha perdut el fet de conèixer els veïns i implicar-se en el barri”, recalca i afegeix: “Una noia de Veneçuela que va arribar a Barcelona el 2017 em va dir que participar en la confecció de guarnits havia estat la manera d’integrar-se”. Leal, per part seva, es queda amb el fet que l’esperit de les festes persisteixi. “Encara sents veïns que et diuen: ‘Bones festes’”, celebra.
2 
