La fotografia que il·lustra aquest text és potser la més coneguda de Joan Miró i Henri Matisse. Aquests dos artistes majúsculs de generacions diferents van mantenir una relació d’admiració i inspiració mútua que amb el temps es va convertir en una amistat que va unir indestriablement les famílies dels dos pintors. Ambdós genis van coincidir en el temps a París, en el mateix ecosistema artístic efervescent de principis del segle XX, però la diferència d’edat -es portaven vint-i-tres anys- i d’estils feia del tot improbable que s’acabés teixint aquest lligam més enllà de l’àmbit professional o de l’esfera pública. Tanmateix, hi va haver una figura clau que va fer de pont entre aquests dos gegants contemporanis de l’art. Ho va fer mantenint un perfil més baix, a l’ombra dels dos torrents de talent que tenia a banda i banda, com demostra el fet que justament n’és l’autor d’aquesta instantània cèlebre. Parlem de Pierre Matisse.
Com bé indica el seu cognom, aquest marxant d’art era un dels fills del pintor francès, de qui va heretar un profund respecte per l’art i els artistes. El benjamí de Matisse van tenir una importància cabdal en la difusió de l’obra de Miró als Estats Units, ja que a partir del 1934 es va convertir en el seu agent a l’altra banda de l’oceà atlàntic, especialment a Nova York. Gràcies a la seva influència i suport, el geni català va poder exposar la seva obra en importants galeries i museus nord-americans, consolidant-se d’aquesta manera una reputació internacional que a principis del segle XX encara era força incipient. Aquesta col·laboració frec a frec entre marxant i artista va ser l’inici d’una relació entre les dues famílies que cicatritzaria en una primera trobada entre els dos pintors, que va tenir lloc a París aquell mateix any 1934. Seria la primera d’una sèrie de reunions que es repetirien durant els cursos següents, com en el cas de la fotografia esmentada, que va ser presa al cafè Les Deux Magots de la capital francesa el 1936, i que després mantindrien també per correspondència.
“La confiança que Miró diposità en Pierre Matisse com el seu representant no només reflectia la seva admiració pel pare, sinó també el seu reconeixement de la integritat i la visió del fill com a promotor del seu art”, assenyalen els impulsors de l’exposició MiróMatisse. Més enllà de les imatges, una mostra que es pot visitar fins al pròxim 9 de febrer a la Fundació Miró i que repassa la trajectòria dels artistes fent èmfasi en l’encreuament de mirades i la connexió que van establir l’un amb l’altre en diferents moments vitals, molts cops gairebé de manera inconscient. El recorregut repeteix així una fórmula d’èxit que el museu ja va explorar entre els mesos d’octubre del 2023 i març del 2024 a través de les figures de Picasso i Miró, en una col·laboració amb el Museu Picasso de Barcelona.
Un diàleg inèdit més enllà de l’art
L’exposició -que compta amb el suport del Museu Matisse de Niça- aprofundeix principalment en les incursions que tant Miró com Matisse van fer en els estils pictòrics de l’altre. D’aquesta manera, es mostren una sèrie d’obres del pintor català realitzades entre la dècada del 1910 i la del 1940, on s’aproxima al fauvisme que va impulsar el seu homòleg francès. Es tracta d’un corrent que destacava per l’ús explosiu del color i per una simplificació radical de les formes que l’allunya d’una representació fidel de la realitat. Al mateix temps, també s’indaga en la inspiració que van suposar per a Matisse les creacions surrealistes de Miró des de la seva primera trobada a París. Sobretot pel que fa a la seva utilització del color i a la seva concepció trencadora de l’art i de la necessitat d’assassinar -en les seves paraules- la pintura tradicional, deixant pas a un univers propi marcat pels símbols i els signes que esdevindria la gran senya d’identitat de l’artista català (podeu veure una part del muntatge de l’exposició en el següent vídeo).
💪 Son molts els dies, setmanes i anys que estem treballant en aquesta exposició. Un projecte que ha unit per primera vegada dos grans artistes, i també dues grans institucions.
— Fundació Joan Miró, Barcelona (@fundaciomiro) October 21, 2024
🖼️✅ Ho tenim tot a punt per obrir les portes de #MiróMatisse. Més enllà de les imatges aquesta… pic.twitter.com/UmjK6yRtAq
Algunes de les peces més fascinants que podem trobar en aquesta mostra -que demostren el diàleg fins ara inèdit que havien mantingut tots dos- són les cartes que s’enviaven els pintors, felicitant-se per una exposició o per la presentació d’un treball en una revista, entre altres. També destaquen les fotografies on apareixen membres de les dues famílies d’estiueig a França o un fragment del quadern d’esbossos que Miró va començar a escriure el 1934 a Barcelona i que va reprendre el 1941 després d’haver-lo de deixar després de l’esclat de la Guerra Civil. En aquest bloc, el geni català fa referència a Matisse com a inspiració per a alguna de les seves noves obres. “Que aquestes teles tinguin un esperit, fauve, però dins la poesia, que recordin en certa manera les bones teles de Matisse, però depassant-les i més furiosament fauves”, es pot llegir en unes notes a llapis al costat d’una de les característiques figures de Miró.
Una altra de les curiositats que revela la mostra és la relació entre Miró, els Matisse i la família Gomis, que ha estat protagonista de la primera línia informativa en les darreres setmanes per la compra per part de l’Estat de la Casa Gomis, la joia racionalista de la Ricarda. Aquest vincle s’estableix a través de la figura de Joaquim Gomis, un empresari, promotor artístic, col·leccionista i fotògraf que va teixir una gran amistat amb l’artista català, a qui va retratar en múltiples ocasions abans de convertir-se en el president de la Fundació Miró, un càrrec que va exercir entre els anys 1972 i 1975. Gomis és considerat un dels pioners entre els fotògrafs catalans per la utilització d’un llenguatge modern en les seves instantànies i també va ser una de les primeres personalitats que es va interessar per l’arquitectura d’Antoni Gaudí quan l’arquitecte encara no gaudia del reconeixement mundial que té actualment.
El seu fons fotogràfic -del qual la Fundació Miró gestiona els drets- és un “valuós testimoni sobre la vida, l’obra, els paisatges i el procés creatiu de Miró”, segons apunten des de l’entitat. Entre els escenaris que va retratar, trobem precisament la Casa Gomis, l’edifici magnífic que va encarregar construir el seu germà Ricardo Gomis juntament amb la seva dona, Inés Bertrand, descendent de la coneguda família d’empresaris tèxtils Bertrand. No només en va fotografiar el procés de construcció, sinó també les vetllades que s’hi van celebrar durant el franquisme, quan es va convertir en un verdader refugi cultural. Les instantànies de la joia de la Ricarda no formen part de l’exposició de Miró i Matisse, però sí que es mostren una sèrie d’imatges capturades l’any 1946 al terrat de la Casa Batlló on apareix Joaquim Gomis acompanyat per l’artista català, el promotor Joan Prats i l’aleshores encara dona de Pierre Matisse, la nord-americana Alexina Sattler, que va ser agent de Miró durant un temps i que després es casaria amb un altre pintor il·lustre com Marcel Duchamp. La fotografia porta el segell de la dona de Gomis, Odette Cherbonnier, i il·lustra a la perfecció el cercle en el qual es movia tant el geni català com els Matisse a mitjans del segle XX.
