Els petits detalls poden marcar la diferència. En són una prova fefaent els veïns del carrer de Finlàndia, que enguany s’han emportat una ajustada victòria en el tradicional concurs de guarnits de la Festa Major de Sants. Aquesta via ha aconseguit imposar-se al carrer de Valladolid i a la plaça de la Farga, segon i tercer classificats, respectivament, gràcies a la seva reinterpretació d’un dels típics mercats nadalencs que podem trobar en molts països nòrdics. L’arriscada proposta Nadal a l’agost ha convençut el jurat, que els ha atorgat 251,5 punts.
Per trobar l’origen de la iniciativa ens hem de remuntar precisament al Nadal de l’any passat. Durant una de les primeres reunions de la comissió del carrer de Finlàndia per decidir quin seria el motiu del guarnit d’aquest any, una de les col·laboradores es va adonar que enguany la Festa Major de Sants se celebrava del 24 d’agost a l’1 de setembre. Com si es tractés d’un calendari d’advent, els veïns van decidir aprofitar aquesta coincidència numèrica per preparar el seu propi compte enrere nadalenc fins a Cap d’Any, però en ple mes d’agost. Una idea senzilla, però que gràcies a una execució excel·lent els ha permès emportar-se el primer premi en el tradicional certamen.
“Quan vam començar a preparar-ho tot a l’abril no ens veiem com a guanyadors, però, a mesura que es va apropant el moment, l’autoexigència és cada vegada més alta. L’estiu ha sigut intens [riu]. Aquest premi és un reconeixement a la feina de tot l’any i a tots els voluntaris i veïns que ens han donat un cop de mà”, assenyala Ariadna Piñeiro, presidenta de la comissió guanyadora, en declaracions al TOT Barcelona. Amb aquesta victòria, el carrer de Finlàndia agafa el relleu del de Sagunt, que va ser el triomfador de l’edició de l’any passat amb una decoració inspirada en l’art de l’origami japonès i el món dels desitjos. La segona posició va ser aleshores per al carrer de Papin, que va arriscar presentat un escenari postapocalíptic provocat pel canvi climàtic, i la tercera per al carrer d’Alcolea de Baix, que a través de la invenció de la llum feia un recorregut històric des de l’antiguitat fins als nostres temps.
Les dues cares de la festa
El recorregut pel guarnit del carrer de Finlàndia arrenca amb un impressionant trineu propulsat per rens blancs. El conjunt en si és de molt bella factura, sobretot quan cau el sol i s’encenen els petits llums led, i s’ha convertit sens dubte en una de les parades obligatòries per fer fotografies de l’edició d’enguany del concurs. Aquesta primera figura dona pas a una passarel·la central flanquejada per diverses paradetes amb productes típics nadalencs dels països nòrdics. El sostre està format per una sèrie floquets de neu que també s’il·luminen de nit.
El passeig desemboca en una zona de taules que precedeix un escenari on aquest dilluns al vespre s’estaven fent classes de ball country. Dues dones d’avançada edat es miraven des de lluny l’espectacle, assegudes en l’esgraó d’una finca i enfundades en la samarreta de la comissió, que fa més de quatre dècades que està operativa. “Heu vist l’altra portalada? Hi tenim un carrusel, se’ns ha desfet una mica, però encara fa goig”, explicaven als vianants que recorrien aquesta via santsenca minuts abans de conèixer que era la guanyadora de l’edició d’enguany del certamen. No els hi faltava raó. Un carrusel amb tres cavalls de colors, un d’ells partit per la meitat, presideix l’entrada superior del carrer. Malgrat els desperfectes, el conjunt manté la seva bellesa.
El cavall del carrer Finlàndia no ha estat l’única víctima dels incidents van tenir lloc la primera nit de la festa major. Membres de comissions com la de Papin o la d’Alcolea de Dalt van denunciar destrosses en els guarniments i robatoris de figures durant aquesta primera jornada. En aquest sentit, cal tenir en compte que la gran majoria dels guarnits s’han elaborat a través de material reciclat com poden ser capses de cartó, ampolles de plàstic, brics de llet, teles i taps de plàstics o reutilitzant elements que havien format part de la decoració del carrer en edicions anteriors del certamen. La festivitat, però, també ha deixat en aquests primers dies moments entranyables i que mantenen viva l’esperança d’un possible relleu generacional, com la imatge d’una veïna d’avançada edat ballant des del seu balcó mentre interactuava amb els joves que s’aplegaven en un dels petits escenaris repartits pels diferents carrers guarnits.
Les claus d’una resistència estoica
El bon nivell dels decorats d’aquest any contrasta amb una realitat devastadora: cada cop hi ha menys carrers que vulguin participar en el concurs de guarnits. Aquesta davallada en la implicació amb la festivitat i, en concret, amb un dels seus elements neuràlgics com és el concurs de guarnits ha estat fulgurant en els darrers anys. Si el 2010 hi havia fins a 22 comissions diferents implicades, l’any passat la xifra es reduïa fins als 12 carrers, encara arrossegant els efectes d’una pandèmia del coronavirus que va deixar tocades moltes d’aquestes agrupacions veïnals, que ja feia temps que patien de manca de relleu generacional. El nombre de víctimes va pràcticament a comissió per any.
De fet, enguany només hi ha 11 vies santsenques que hagin decidit guarnir els seus balcons i portalades, ja que el carrer de Robrenyo ha optat per no participar en l’edició d’aquest 2024. La raó? La falta de mans. Segons van explicar els veïns el passat mes d’abril en unes declaracions a Sants 3 Ràdio, en els últims sis anys han perdut el 80% dels membres i ara per ara només hi havia dues persones disposades a tirar endavant la decoració del carrer. Per això, demanaven a les noves generacions més implicació amb la cultura popular i que no deixessin morir aquesta tradició, tot deixant la porta a tornar-ho a provar l’any vinent.
“Això és una festa de barri. Al final és un voluntariat, estem aquí perquè ho vivim i ens agrada, però mantenir una comissió és molta feina. Hi ha uns lloguers a pagar, unes subvencions que cada cop costen més d’aconseguir… Necessites molta energia”, assegura Piñeiro, que lamenta aquesta tendència a la baixa amb els participants en el certamen. Tanmateix, la presidenta de la comissió guanyadora es mostra convençuda que la situació es pot capgirar i desgrana les claus per a la supervivència d’una tradició popular que està en perill d’extinció. “Nosaltres tenim la sort d’estar en una comissió molt jove, però el relleu és una cosa que sempre preocupa. Cal ser positius i buscar la manera de no convertir-ho en una feina costosa. Això, al final va de fer comunitat, d’estar amb persones que t’han vist créixer”.
