Després de tres anys sense publicar un treball d’estudi complet i dedicar-se a publicar alguns senzills i recórrer els Països Catalans trepitjant fort les places amb el seu directe explosiu, La Fúmiga acaba d’estrenar el seu tercer disc ‘Tot està per fer’ (Halley Records). Es tracta d’una oda a l’evolució i el canvi constant, a l'”aprenentatge”, al trencament de la rutina i al “creixement personal”. Han actuat en festivals com el Feslloc, l’Aplec dels Ports, el Festivern o el Viña Rock, i pròximament també formaran part del Sant Jordi Musical de l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. En aquesta conversa amb TOT Barcelona, un dels cantants del grup i cara visible de la banda, Àrtur Martínez (Alzira, 1990), s’endinsa en l’evolució de la música en català.
‘Tot està per fer’ es va estrenar fa gairebé un parell de mesos, com ha sigut la rebuda?
La rebuda ha sigut espectacular, cosa que no sempre passa amb la música valenciana. Des que va sortir el disc el 23 de febrer, tot i que ja havien sortit prèviament alguns senzills que hem inclòs, la rebuda ha sigut una passada. No estem acostumats a tenir aquests números [més de 280.000 oients mensuals a Spotify i cançons del darrer disc amb més de 600.000 reproduccions en qüestió de setmanes] i encara ens sorprenem. De fet, a Catalunya ens hem colat al pòquer de grans artistes com Mushkaa, The Tyets, Figa Flawas… pel que fa a números. Estem molt contents.
Què significa el tercer disc per a La Fúmiga?
Crec que ‘Tot està per fer’ és el primer disc que fem sent plenament conscients del que estàvem fent. En els anteriors treballs que hem publicat simplement anaven fent cançons i les acabàvem agrupant en un disc. Depeníem molt de la gent del nostre entorn. Ara, però, amb aquest disc hem treballat per trobar el punt just d’electrònica que volíem introduir en les nostres cançons i com encaixar-la per mantenir la presència dels vents, un dels grans identificatius nostres. Aquest disc considero que és un recull de tot el que hem après amb els anys de fer cançons i directes, de veure fins on podem arribar i fins on no.
En els darrers anys la música en català ha tendit a explorar nous gèneres amb l’electrònica com a principal element i s’ha abandonat una mica el so dels instruments de vent. Vosaltres, que en teniu nou a la banda, us sentiu una mica referents d’aquest estil?
No ens agrada ni ser ni sentir-nos referents de res perquè considero que no ho som. Nosaltres continuem tenint els instruments de vent com a element principal perquè ho hem fet sempre, forma part del nostre ADN. No acabo d’entendre, però, aquelles persones que han fet servir els vents sempre en les seves cançons i ara, de sobte, han deixat de fer-ho. És com si renunciessin a la seva essència. Nosaltres som un grup d’amics d’Alzira que hem crescut junts i sempre hem tocat junts al conservatori del poble i a la xaranga, i com que sempre hem fet música de festa major, la continuarem fent. I els vents continuaran tenint molta presència en els nostres concerts i les nostres cançons, ja que no podríem funcionar sense ells. De fet, són l’element principal de totes les nostres tornades.
A banda d’introduir nous estils musicals, en aquest disc també hi apareixen diverses col·laboracions.
Efectivament, en aquest últim disc hem volgut tornar a col·laborar amb The Tyets [amb qui ja havien col·laborat en la cançó Cap.2: Havia de Passar, un dels seus grans èxits] perquè ens entenem molt bé a l’estudi i ens agrada molt tota la seva música. Les nostres carreres van començar en el mateix moment i els dos hem crescut de cop. També hem col·laborat amb Ginestà i Figa Flawas perquè ja fa anys que ens coneixem i sempre hem tingut molt bona relació, molt feeling. Tot i la diferència generacional, la realimentació musical que sentim amb ells és molt bèstia, i per això volíem que formessin part del disc. Per altra banda, també hem incorporat en el tram final del disc la cantant d’Algemesí Naina, una noia de només 17 anys del País Valencià que ens està deixant al·lucinats. Volíem donar-li visibilitat introduint-la en aquest projecte, i crec que ho hem aconseguit, perquè ara sempre ens pregunten per ella.
Aquestes col·laboracions es podran veure durant el Sant Jordi Musical de l’Antiga Fàbrica Damm?
Ens encantaria que fos possible, i tenint en compte que coincidirem amb Figa Flawas en la diada musical, ens agradaria molt poder-ho fer. Ara bé, no ho puc assegurar el 100% perquè dependrà del funcionament logístic del dia 23 d’abril. Un dia que ens fa molta il·lusió.
