Corria l’hivern del 1989 quan Jorge Drexler trepitjava per primer cop Barcelona. El músic i compositor uruguaià tenia aleshores 25 anys i acabava d’acabar el cinquè any dels seus estudis de Medicina a Montevideo. Guitarra en mà, havia decidit prendre’s un any sabàtic per viatjar per Europa. El seu recorregut pel Vell Continent el va acabar portant a la capital catalana, on va descobrir el Gòtic i per primer cop es va atrevir a tocar en públic. S’allotjava en un hostal de la Rambla i es deixava caure cada dia pels carrerons que flanquegen la Catedral per oferir als vianants els seus primers recitals. Aquests concerts improvisats li van permetre guanyar uns calés que va voler gastar en una entrada per al Festival Internacional de Jazz de Barcelona, que se celebrava del 28 d’octubre al 18 de novembre d’aquell mateix any i que tenia en el Palau de la Música Catalana una de les seves seus principals.
L’anècdota d’aquells primers dies a la ciutat la va explicar el mateix Drexler aquesta setmana en un dels dos concerts que el músic ha celebrat en el recinte modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner, tots dos amb les entrades exhaurides. En la part inicial del recital, mentre començava a sonar de fons la melodia inconfusible de la cançó La edad del cielo, el compositor uruguaià va dirigir-se al públic que abarrotava el Palau de la Música per relatar en primera experiència aquell primer contacte amb la capital catalana i aquesta joia arquitectònica d’acústica magnífica.
“Estava viatjant per Barcelona, tocant pels carrers a prop de la Catedral. Vaig aconseguir arreplegar una mica de diners i vaig comprar una entrada per al Festival Internacional de Jazz d’aquell any. Estava allà dalt, on estàs tu assegut més o menys [va dir assenyalant un espectador ubicat al galliner]. Mai en la meva vida havia vist un teatre així d’increïble“, va arrencar Drexler. Sobre l’escenari, hi havia aleshores el saxofonista noruec Jan Garbarek acompanyat del mític percussionista brasiler Naná Vasconcelos. “En contra de tot el que estava permès, tenia el meu walkman i vaig gravar l’actuació. Ara no ho puc mostrar perquè és un delicte [riu]”, assegurava el músic, fent esclatar les rialles entre el públic.
Homenatge a un dels primers valedors del talent uruguaià
Aquesta anècdota sorprenent de Drexler va servir per vestir l’homenatge que verdaderament havia de ser el preludi d’aquesta cançó en concret, que anava dedicada a l’empresari Joan Rosselló. El cofundador de la promotora The Project -que va morir als 65 anys el passat mes d’octubre- va ser una de les primeres persones juntament amb el seu soci Tito Ramoneda que van creure en el talent i projecció de l’uruguaià ja per aquell any 1989. Qui haguñes dit aleshores que el compositor acabaria tornant anys després en repetides ocasions al Palau de la Música, no com a espectador, sinó com a intèrpret, exhaurint les entrades durant dos dies consecutius.
