Amália Rodrigues -diva per excel·lència del fado portuguès- cantava que havia nascut en una ciutat que era bressol dels caminants del mar. Barcelona i Lisboa comparteixen un mateix passat marítim, un vincle amb el mar que esculpeix la seva orografia i el caràcter dels seus habitants. Uns 1.200 quilòmetres separen les dues ciutats, l’equivalent a un vol de dues hores o a un trajecte de dotze per carretera. Aquesta proximitat aèria converteix la capital portuguesa en una destinació atractiva per als barcelonins, que tenen al seu abast múltiples opcions tant d’aerolínies com d’allotjaments per poder fer una escapada de cap de setmana a la coneguda com a ciutat dels set turons.
Si el Gòtic és sens dubte el cor de Barcelona, el barri d’Alfama n’és l’homòleg a la lisboeta. Els seus costeruts carrerons conserven l’essència de temps pretèrits -almenys en aparença- i amaguen els vestigis de les diverses civilitzacions que des de la prehistòria han poblat aquest indret on l’aigua dolça del riu Tajo es fon amb la salada de l’Atlàntic, construint la seva ciutat sobre les runes de l’antiga. Aquestes diferents etapes que han culminat amb l’actual Lisboa són palpables en un dels museus probablement més desconeguts de la capital portuguesa, ja que es troba integrat dins d’un hotel. Es tracta de l’Aurea Museum, un allotjament turístic diferent de la companyia Eurostars que integra aquesta apel·lació al passat amb les comoditats i serveis propis d’un cinc estrelles.
Palau, magatzems i la sort de l’abandonament
El TOT Barcelona va poder visitar el jaciment que s’amaga entre les parets de l’hotel de la mà de l’arqueòloga Inês Ribeiro. La visita arrenca amb el mateix edifici actualment reconvertit en allotjament turístic, que conserva l’estructura d’un antic palau del segle XVI -construït durant l’època d’expansió marítima portuguesa- que va pertànyer als comtes de Linhares. La família vivia a les plantes superiors de l’immoble, mentre que la inferior, que dona directament al carrer, s’utilitzava com a botiga. El gran terratrèmol que Lisboa va patir el 1755 va afectar part de la finca, que després del sisme es va reconstruir dividint part de la seva superfície en petits locals comercials.
Aquesta activitat es va mantenir pràcticament fins a les acaballes del segle XX, quan l’edifici albergava uns grans magatzems propietat de la família Sommer, una de les grans nissagues de jueus portuguesos. Desavinences amb l’herència van acabar amb l’antic palau abandonat al voltant dels anys vuitanta. Aquesta circumstància va resultar clau per poder iniciar els primers treballs arqueològics en aquest espai, un dels pocs del barri d’Alfama on hi havia via lliure per excavar sense afectar altres construccions. Les troballes no es van fer esperar gaire i als noranta ja van aparèixer algunes traces de la vida anterior al palau amb la descoberta d’una part de la muralla romana de la ciutat d’Olissipo, el nom amb el qual es coneixia a Lisboa a l’època, i que encara es conserva com una de les parets mestres del restaurant de l’hotel.
Les excavacions van continuar amb la troballa d’una domus romana en un dels extrems de l’edifici. Més enllà de la proesa d’haver aconseguit sobreviure a les múltiples reformes i reconstruccions que va patir l’espai al llarg dels segles, aquesta casa conserva encara una part dels frescos que decoraven les parets i, a terra, un dels mosaics més ben preservats de tota la capital portuguesa, que està coronat per una representació de Venus posant-se unes sabates, fet que indica els experts que el propietari podria haver estat un comerciant. La domus podria haver estat parcialment destruïda durant la invasió germànica del segle IV i després hauria format part d’un petit nucli de cases senzilles sota el domini àrab de la península Ibèrica, contribuint d’aquesta manera a la seva preservació fins als nostres dies.
Uns vestigis únics a Portugal
La muralla i la domus, però, no són els únics vestigis de l’època romana que es conserven integrats en les instal·lacions de l’Aurea Museum. A través de la primera planta de l’hotel s’accedeix a un espai que guarda una part del traçat dels antics carrers d’Olissipo, amb una via perfectament conservada que separa un pati presidit per una font i un pou, que encara conserva les marques de les cordes i els cubells que s’utilitzaven per agafar l’aigua. Un dels aspectes més sorprenents de tots aquests jaciments és que queden ubicats en un nivell superior al de la vorera. Això és perquè abans el riu Tajo arribava pràcticament fins a les portes de l’actual hotel, de manera que el nivell de l’aigua era força superior a l’actual. Quan es va optar per guanyar superfície a l’aigua per expandir la ciutat, el que havia estat durant segles la riba del riu va quedar terra endins, rebaixant d’aquesta manera el nivell del terra uns metres.
Més enllà del ric ventall de vestigis romans, aquest museu integrat en l’allotjament turístic també té exposades una petita part de tot el material d’altres èpoques trobat durant les excavacions, que es van allargar pràcticament fins al 2018, quan es va inaugurar oficialment l’hotel. En aquest temps, els arqueòlegs van localitzar objectes i estructures que es remunten fins a la prehistòria i que copsen totes les diferents etapes que ha viscut l’espai, una cronologia que queda perfectament dibuixada a través d’una col·lecció espectacular de monedes exposades en una vitrina. Tanmateix, la joia de la corona no és romana, germànica o aràbiga. El gran reclam de l’exposició de l’Aurea Museum és una llosa funerària de l’època fenícia, una estructura que data del segle VII aC. i que va ser reutilitzada pels romans com a part d’un dels seus murs. Aquesta peça és fins avui dia la inscripció més antiga localitzada en territori portuguès.
Totes aquestes troballes van fer que, malgrat adquirir l’edifici abandonat dels antics magatzems Sommer l’any 2014, Eurostars no pogués obrir el seu allotjament fins quatre anys més tard. Durant aquest temps, el projecte del nou hotel es va anar modificant en funció d’aquests descobriments, configurant una estructura peculiar que permet preservar el jaciment integrant-lo com una part indestriable de les instal·lacions, que ofereixen visites guiades gratuïtes a les runes. Una barreja perfecta entre luxe i història que garanteix una experiència única als clients que s’hi vulguin allotjar.
