Fins al pròxim 15 de setembre, el Museu d’història de Catalunya acull l’exposició ‘Viladecans Cartells’, un recorregut per la selecció més gran de cartells que mai s’ha mostrat del pintor i gravador català Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948).
La mostra realitzada al Museu d’Història de Catalunya, sota la recent direcció de Jordi Principal, ha estat comissariada per l’escriptor i crític literari Julià Guillamon, sota la coordinació de Raquel Castellà i la documentació de la historiadora de l’art, Anna Rodríguez en tàndem amb la conservadora Raquel Castellà.
Cartells, cobertes de llibre, portades de diaris i revistes: l’obra de Viladecans ha tingut una presència constant als carrers de Catalunya. L’exposició ens permet endinsar-nos en la ingent obra de Viladecans, que, des de finals de la dècada del 1960 ha creat un llenguatge personal ple d’objectes, símbols, formes geomètriques i fórmules algebraiques, que ha adquirit una dimensió col·lectiva.
L’exposició se centra en el paper destacat del pintor català en el món del cartellisme, així com en les seves col·laboracions editorials. La més gran selecció de cartells fins aleshores permet recórrer l’evolució del seu llenguatge artístic en diferents etapes. Per damunt de tot, Viladecans Cartells transmet un missatge desinhibit i estimulant sobre els valors col·lectius i el compromís amb la cultura. Un acostament a la trajectòria del pintor i gravador, a través de cartells, cobertes de llibre i portades de diari i revistes, en el marc del recent reconeixement per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi, i també amb el Premi Nacional de Cultura i de les Arts que atorga el CoNCA.
Des dels seus inicis, la trajectòria artística de Viladecans sempre ha estat vinculada als moviments socials i culturals de Catalunya. Ha col·laborat amb diferents entitats i associacions estretament vinculades al país. Ha realitzat més de cent cartells per a pel·lícules i obres de teatre, llibres i festivals de poesia, en favor de l’oficialitat del català i dels drets humans. Del cinema de Pere Portabella al Festival de Blues de Terrassa, del Congrés de Cultura Catalana a Ràdio 4, de la Passió d’Olesa a la Feria d’Abril, els seus cartells han estat reclam, crit de protesta i celebració. Una forma expressiva que ha utilitzat al llarg de més de cinquanta anys per comprometre’s amb la cultura catalana i a favor dels drets humans. Viladecans entén el cartell com una obra única i com un espai de comunicació obert al públic, que cadascú pot llegir, projectar i comprendre. Cada cartell de Viladecans és una obra irrepetible i singular. A Viladecans li agrada dir que un cartell és un crit. Crida a la gent que creu en el valor de la cultura com a element vertebrador de la societat. Cada cartell de Viladecans és part de la història cultural i testimoni del nostre temps.
En el món del cartell hi va entrar per primera vegada amb un encàrrec per a la pel·lícula Nocturn 29, de Pere Portabella, el 1969, que s’exposa al Museu d’Història de Catalunya, però entre totes les peces de la mostra, destaquen el cartell de l’oficialitat del català per al Congrés de Cultura Catalana de l’any 1977, o el cartell amb motiu del 1r congrés de l’Associacionisme Cultural Català, de l’any 2008, o el que va fer per donar suport a la candidatura dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, dos anys després. També hi trobem el primer cartell per a la Passió d’Olesa, el 1987, i el que va fer amb el mateix motiu l’any passat, trenta-sis anys després. O el cartell censurat que va idear per al Museu Municipal de Mataró l’any 1972.
Les cobertes de la sèrie ‘Poesia’ de Llibres del Mall
A més dels cartells, a l’exposició també recull les cobertes que va fer per a la sèrie ‘Poesia’ de Llibres del Mall, l’edició il·lustrada de comptes d’Edgar Allan Poe i una selecció de llibres d’artista, unes peces que li permeten fondre el seu món plàstic amb els textos d’autors a qui admirava, com Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol. En el camp de la música, personalitats com Raimon també van col·laborar i pronunciar-se sobre l’obra de Viladecans. L’any 1973, el cantautor valencià deia: “Viladecans, com tots els qui tenen dos dits enfront dels Països Catalans, es planteja urgentment el problema de la identitat de l’individu que és ell fins al grup humà on li ha tocat néixer. Per això troba les paraules als murs”.
L’exposició tanca amb l’últim cartell que Viladecans ha realitzat i que data de 2024 i és precisament el que anuncia l’exposició al Museu d’Història de Catalunya. En aquest últim cartell la natura es torna protagonista, amb un escorpí com a figura central, que simbolitza Catalunya en el signe del zodíac, i unes fulles caigudes, un paisatge que representa la tardor i la preocupació pel canvi climàtic. Un cartell que és un crit, un impacte visual posat a la paret i que convida a visitar l’exposició i connecta amb l’avantguarda creativa del moment.
