Una mostra a Collserola recorda aquest estiu l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, un home que va saber llegir un nou model de ciutat “quan la natura no era ben compresa ni defensada com calia”, tal com exposa la descripció de l’exposició, que es pot veure gratuïtament MUHBA Vil·la Joana. Segons els expositors, Rubió i Tudurí “es va avançar als temps i va desenvolupar i exposar una mirada de futur sobre Barcelona i més enllà, que ha estat essencial” i la seva influència va ser clau “sobretot en la jardineria” que forma part de l’urbanisme de Barcelona.
Rubió i Tudurí va ser director del Servei de Parcs i Jardins entre 1917 i 1937, tenint un protagonisme important en la confecció de jardins com els de Pedralbes, el Guinardó o Montjuïc, avui uns dels més visitats de la ciutat. Però el seu llegat no acaba aquí, ja que el paisatgista també va decorar els peus de la Sagrada Família, el monument per excel·lència de Barcelona, i l’accés al Parlament de Catalunya. Rubió i Tudurí va deixar el seu segell en totes les obres que va confeccionar, sobretot en la que va fer al bell mig de l’avinguda Diagonal, on va voler deixar part de les seves arrels.

L’illa de Menorca, a Francesc Macià
La infantesa de Rubió i Tudurí apareix a la plaça de Francesc Macià. Tal com s’explica en l’exposició, aquest jardí es tracta del primer “jardí de paisatge” que hi va haver al país. Enmig de la rotonda per excel·lència de la Diagonal, rodejat dels grans edificis del grup Godó o de la Danone, llueix un petit llac amb la forma de l’illa de Menorca. El motiu? Que l’arquitecte era menorquí i va voler tenir un gest cap al seu territori. Rubió i Tudurí va rebre l’encàrrec d’aquest jardí amb motiu de l’Exposició Universal de 1921; la diagonal es va prolongar perquè aquesta arribés al Palau de Pedralbes –allà s’allotjava la reialesa– i calia reorganitzar el trànsit.
Un segle després, els aficionats a la jardineria podran gaudir, fins al 30 de setembre, dels detalls de les seves obres en una exposició que també mostra els detalls d’un home exiliat durant la Guerra Civil.