Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Una gran catifa de vidre, la sensació artística del centre de Barcelona
  • CA

És un homenatge al vidre. Tot un seguit de varetes, provetes de laboratori, tubs per bufar el vidre, tots ells deformes o amb alguna esquerda. Aquest és el material amb què l’artista barcelonina Stella Rahola Mtutets ha creat La Biblioteca, una gran catifa de vidre que eclipsa l’entrada de Dilalica, un espai d’art força modern ubicat al cerrer de Trafalgar, 53. L’exposició, que està acompanyada d’un parell d’obres més, es pot veure de forma gratuïta fins al 28 d’octubre.

Stella és una artista nascuda l’any 1980 i llicenciada en arquitectura que ha exposat al pavelló Mies van der Rohe i al MACBA, a la Gran Bretanya o els Estats Units. A La Biblioteca, l’arquitecta presenta més 2.000 peces de vidre col·locades a terra en funció de la mida que tenen. Aquestes peces són vidre borosilicat bufat que procedeixen de tallers d’artesans que les havien desestimat en considerar-les defectuoses. D’aquesta manera, l’artista reconverteix les peces en desús en un peculiar i innovador tapís. Segons l’ICUB, aquesta obra presenta “elements fràgils i inservibles” que “creen una ficció pròpia que va entre la ciència i artesania” i que convida els espectadors “a pensar en els usos als quals estaven destinats aquests objectes de vidre”.

Acompanyant l’element central, a Dilalica també es pot trobar una segona obra de petit format formada per dues caixes de llum amb imatges abstractes d’aquests vidres que “fan pensar en elements orgànics o fins i tot en l’interior del cos humà”.

Què és Dilalica?

Dilalica és una galeria moderna que mostra un especial interès “pels treballs computacionals, la imatge fotogràfica, la col·laboració i el qüestionament de l’autoria individual”. Les seves investigacions, diuen, s’expandeixen i de vegades s’exposen en altres espais. En aquest espai s’han exposat obres com ‘Los Dalton’, una obra basada en el daltonisme; ‘Oficina’, que analitza la lògica capitalista que hi ha darrere d’una feina; o ‘Bodegón, retrato, paisaje’, que es pregunta si pot el cànon de la història de l’art adaptar-se a la globalització.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa