A la zona alta de Barcelona, a la gran illa delimitada per Diagonal-Beethoven -Bori i Fontestà i Ganduxer, i al voltant de la plaça Wagner, el 15 de novembre l’any 1985 obria portes una galeria comercial de 3.200 m² que estava destinada a ser la més elitista i pretensiosa de la ciutat. Per la seva ubicació, i sobretot, pel centenar de botigues que va arribar a acollir, la majoria de moda, amb marques de referència entre els més benestants. Les galeries comercials Vía Wagner van néixer en el marc de l’efervescència de les galeries comercials a Barcelona als primers anys del postfranquisme, i van ser tota una referència per a les classes benestants de la ciutat. Però la glòria va durar poc. Només vuit anys després, el 1993, amb la ressaca postolímpica de fons, Vía Wagner va tancar, precintat per l’Ajuntament de Barcelona, després de mesos de degradació. Moltes botigues van acabar tancant, i els últims resistents van ser víctimes de l’especulació i les pressions d’inversors. El fet que les galeries fossin de 100 propietaris diferents -cada botiga- va ser un dels elements que va dificultar la gestió de les galeries i també el seu tancament.
Un incendi va acabar de matar les galeries
A la degradació de l’oferta comercial se li va sumar una desgràcia aquell mateix juny de 1993: les oficines de les galeries van ser destruïdes per un incendi provocat per uns brètols que van deixar pintades i destrosses. De forma accelerada, l’espai es va anar degradant, fins i tot va ser ocupat per diverses persones que, segons informa la premsa de l’època, robaven per la zona, especialment a conductors despistats als semàfors de la Diagonal. Anys després es va viure un nou incendi, el 2001, que va deixar esquelètica l’estructura de la galeria comercial, i els porxos de les galeries es van convertir en un cau de rates i d’insalubritat. Avui han passat 30 anys i l’espai segueix degradat i abandonat. Però amb l’esperança d’una segona vida.
De galeria comercial a espai gastronòmic i de negocis
Però ara, un inversor privat vol reobrir l’espai amb un nou enfocament destinat a l’oferta gastronòmica i les oficines de negocis. L’inversor té la majoria de la propietat, però encara queden 10 antics propietaris de locals. Una dificultat que podria allargar la materialització del projecte. En tot cas, la propietat majoritària pensa a destinar 2.500 m² a oficines i 500 m2 a la gastronomia. Tot plegat, però, encara pendent de les llicències que ha d’atorgar l’Ajuntament. El veïnat de la zona havia demanat a l’Ajuntament que adquirís l’espai amb el dret de tempteig i el convertís en un centre de dia per a gent gran, però el consistori va declinar aquesta opció.
10 
