La remodelació dels Jardins del Doctor Fleming i de millora de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval, ha permès als arqueòlegs descobrir noves restes òssies que aporten llum sobre la Barcelona medieval. Els arqueòlegs han trobat 18 unitats funeràries amb 25 esquelets d’homes, dones i nens del segle XVIII. Són restes que òssies en bon estat que havien estat enterrades al cementiri històric de l’hospital de la Santa Creu, més conegut popularment com el Corralet. Els treballs han permès documentar tombes simples i taüts de fusta, alguns d’ells amb rosaris i medalles a l’interior.
La investigació aporta noves dades fiables de l’evolució del Corralet. De fet, les primeres indagacions permeten pensar que el cementeri va estar en actiu més temps del que es pensava. Un decret del rei Carles III de 1775 va prohibir els enterraments en nuclis urbans, però els investigadors creuen que l’activitat funerària a la zona es va allargar més enllà d’aquesta data. L’Hospital de la Santa Creu va ser una construcció planificada pel Consell de Cent l’any 1401 per a unificar els centres de la zona.
Una cisterna i una aula anatòmica
Les excavacions també han tret a la llum una cisterna que els plànols identifiquen com a “quartet per a la bugada” i “pati i safareig”. La cisterna va quedar buida a mitjans del segle XIX i aleshores s’hi van abocar restes d’esquelet que, segons les primeres indagacions, segurament van arribar fruit d’una reordenació del Corralet. Els ossos estaven en “semi connexió autonòmica”, explica l’àrea de cultura de l’Ajuntament, cosa que permet afirmar que va haver-hi un trasllat massiu d’ossos.
Aquesta descoberta encara té incidència en un tercer aspecte més. “Els treballs arqueològics confirmen la relació directa d’aquesta àrea amb les pràctiques mèdiques i anatòmiques que s’hi duien a terme”, asseguren des de l’Institut de cultura de Barcelona. Al costat del cementiri del centre mèdic de Santa Creu hi havia una Aula d’Anatomia, un espai que té relació amb la construcció posterior de la Reial Acadèmia de Medicina (1764–1786).
L’ICUB ressalta que descobertes com aquesta aporten llum a la situació sanitària delicada que Barcelona va viure entre el segle XVII i XIX. La densitat demogràfica era molt alta i la insalubritat i les epidèmies eren habituals. Els historiadors remarquen que el Corralet és un dels cementiris que tenia enterraments en condicions inhumanes.
