El català continua perdent presència com a llengua d’ús social. Ho constata l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023) presentada pel Govern de la Generalitat aquest dimecres, que estima que el català només és la llengua habitual d’un terç de la població de Catalunya. I a Barcelona, segons la darrera enquesta municipal presentada l’estiu de 2024, un 36% dels barcelonins tenen el català com la seva primera opció comunicativa, i el 55,9% dels enquestats tenen el castellà com a llengua principal. Però què diuen els experts d’aquest retrocés de la llengua catalana?
El coordinador de llengua de La Intersindical, Gerard Furest, adverteix en conversa amb El Món que “és prioritari actuar a l’àrea metropolitana perquè, si es perd la capital, acabarà fent metàstasi a tot el voltant”. Per la seva banda, l’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà recorda que l’escriptor Quim Monzó ja advertia fa trenta anys de la importància de l’àrea de Barcelona. “És una evidència, ja li ha passat al bretó, que ha perdut les ciutats principals. No es pot pretendre que el català quedi reclòs a zones rurals poc poblades perquè seria equiparar el català al bretó i el gaèlic”, afegeix. Es mostra totalment d’acord amb Gerard Furest, que “la batalla és Barcelona i l’àrea metropolitana”. Però va una mica més enllà i planteja que tots els ajuntaments amb una població superior als 50.000 habitants haurien de tenir una regidoria de llengua amb “pressupost i tècnics”. “La llengua no pot compartir regidoria amb cultura, esport i lleure, perquè és una qüestió molt complexa”, sentencia.
1992, el gran any del català a Barcelona
De fet, l’any 1988 un 49% dels barcelonins declaraven tenir el català com a principal llengua i un 51% el castellà. I l’any 1992 s’observa per primera i última vegada en trenta-cinc anys estudiats, una presència superior del català. En concret, aquell any un 52% tenien el català com a llengua habitual, per un 48% que declaraven ser castellanoparlants. Des d’aleshores, el català sempre ha estat segona llengua, amb alguns períodes de més ús que altres, però sempre per sota del castellà. De fet, a partir de l’any 1999, en què les dues llengües es trobaven en una situació d’empat tècnic, el castellà ha anat guanyant terreny fins al moment actual, en què els percentatges estan en un 37% i un 56% respectivament el 2023. A més, el 7% dels enquestats ja declaren tenir una llengua d’ús habitual que no és ni el castellà ni el català.
I si ens fixem en els districtes de la ciutat de Barcelona, només en un dels deu el català és la llengua d’ús majoritària. Es tracta del districte de Gràcia, on segons la darrera enquesta de l’Ajuntament, són el 52,9% dels ciutadans. En l’altre extrem, el districte on el català és més residual és Nou Barris, amb un 17,7% dels parlants que tenen el català com a primera opció comunicativa.
