Avui es juga el gran clàssic entre culers i merengues. El Barça-Madrid decidirà la lliga 2024-2025, però no es jugarà al nou Camp Nou, sinó encara a l’estadi Lluís Companys de Montjuïc. Però avui us parlem d’un altre temple blaugrana, el camp de futbol del carrer de París (abans carrer de la Indústria), situat al barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, en el quadrat que feien Indústria, Urgell, Villarroel i Londres. Aquest estadi, conegut popularment com l’Escopidora per les seves dimensions reduïdes, va ser inaugurat l’any 1909 i va tancar l’any 1922.
El F.C. Barcelona tenia només 201 socis quan es va inaugurar aquest estadi, però en només una dècada va fregar els 3.000. Aquest estadi el va decidir comprar el president Joan Gamper, després que el club fes un periple per diversos camps de lloguer. En aquest camp va ser on es va iniciar la primera època daurada del FC Barcelona. Es va produir un important salt en la qualitat de l’equip, a causa dels fitxatges de diversos jugadors de renom en l’època, com Zamora, Samitier o Alcántara.
L’origen del nom dels culers
L’èxit del F.C Barcelona era tal que el camp s’omplia cada diumenge, i molts aficionats havien de seure a la vora de la part alta de tribuna. Això va donar una imatge que passaria a la història: els transeünts que passejaven pels voltants de l’estadi durant el partit veien com sobresortien els culs del públic, de manera que van començar a cridar als seguidors del FC Barcelona com “culers”, definició que ha arribat fins als nostres dies.
I això que la seva tribuna de dos pisos de fusta tenia una capacitat per a 1.500 persones, que al costat de la capacitat del carrer arribava una capacitat màxima de 6.000 persones. Ara bé, el camp no tenia cap mena de luxe: ni vestidors, ni dutxes, de manera que els jugadors després els partits, es rentaven amb una palangana i un gerro d’aigua freda.
A l’Escopidora els culers van acumular 13 títols oficials. Un èxit que va fer precisament que el camp morís d’èxit, i el F.C Barcelona es va traslladar l’any 1922 a un nou estadi, el de Les Corts.
