Viatgem a la primavera del 1992. Esperant els Jocs Olímpics de Barcelona, el Pol regenta una taverna gallega a l’Eixample que no aixeca el vol i els deutes se’l mengen, i per postres, la seva dona ho deixa per un altre. Desbordat, s’intenta suïcidar. Però els seus amics, Jaume i Carles, el troben abans d’aconseguir-ho, i per animar-lo li ofereixen entrar en el seu negoci per ajudar-lo econòmicament. Només hi ha una condició… el local serà un pub d’ambient gai. Aquest és el tret de sortida d’una comèdia esbojarrada i políticament incorrecta escrita per Jordi Calvet, M’entens o t’ho explico?, que es podrà veure a l’Aquitània Teatre fins a finals d’octubre de dijous a diumenge.
La nova comèdia de Jordi Calvet, dirigida per Miquel Murga, compta amb actors de renom com David Olivares, Octavi Pujades, Anna Senan i Miquel Sitjar.
Renovar-se o morir
Els protagonistes d’aquesta comèdia ens conviden a “mirar pel retrovisor” i recordar amb ells com érem abans, destaca l’autor Jordi Calvet. Tot i que la comèdia destaca per tenir una gran càrrega d’humor negre i ser políticament incorrecte, el retrat d’aquesta societat destinada a canviar, sens dubte, dota d’originalitat i profunditat l’obra que ofereix: un viatge brillant, a ritme de hits dels noranta, lluentons i sabates de taló, que no només desperta els riures i la nostàlgia de tots, sinó que també convida a reflexionar sobre “com ha evolucionat la societat els últims anys, però també tot el que queda per avançar”, reconeix Calvet. Anna Senan, l’actriu més jove del repartiment, confessa que quan va rebre el text per primera vegada es va escandalitzar, però que tant per a ella com per a la seva generació i d’altres més joves “resulta divertit veure d’on venim i com no s’ha de ser”, un tema que, assegura, tampoc no està solucionat avui en dia i queda molta feina per fer. El director Miquel Murga ha explicat que en conèixer la proposta no va dubtar assumir-ne la direcció: perquè és un text transgressor on els personatges parlen sense embuts.
Les referències pop són una altra de les fortaleses de la peça, molt valorades per aquells espectadors que sí que van viure els anys noranta i ara es retroben amb el so de Queen o Barry White, “la jerga” i “lespintes que portaven” sobre l’escenari. Tot i que com explica Octavi Pujades “L’obra funciona per si mateixa tinguis l’edat que tinguis ”.
M’entens o t’ho explico, està produïda per Único y singular de Jordi Calvet i Sissi Films de la cineasta Mireia Boté. També compta amb la producció executiva de Mercè Puy de Vania Produccions.
