El poble gitano representa la minoria ètnica més nombrosa d’Europa i manté una llarga història arrelada a Catalunya, des de la seva arribada al territori fa més de sis segles.
El Museu d’Història de Catalunya (MHC) ha iniciat un projecte de recollida de testimonis orals sobre el poble gitano de Catalunya, en el marc de la commemoració de dues efemèrides de gran rellevància històrica: el 275è aniversari del Baró Estardipen —conegut com la Gran Batuda o Presó General de Gitanos i Gitanes— i els 600 anys de l’arribada documentada del poble gitano a la península Ibèrica.
El 30 de juliol de 1749 es va dur a terme a tot l’estat, també a Catalunya, una acció repressiva que tenia com a objectiu arrestar i extingir el poble gitano. Aquest episodi, conegut com a Baró Estardipen, va ser el primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano ordenat pel marquès de l’Ensenada sota el regnat de Ferran VI. Va representar un moment clau en la història de l’antigitanisme estructural que, durant segles, ha promogut l’exclusió i la repressió de la comunitat gitana.
Per aquest motiu, des de l’any 2020, el Govern de Catalunya commemora cada 30 de juliol el Dia de Lluita contra l’Antigitanisme, en record dels més de 12.000 gitanos i gitanes empresonats durant aquella persecució. A més, el Departament de la Presidència ha impulsat, des del darrer trimestre del 2024 i durant tot el 2025, la commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen, amb l’objectiu de fer visible un episodi històric àmpliament desconegut i mai prou reconegut institucionalment.
D’altra banda, el Consell de Ministres del Govern de l’estat espanyol va aprovar el passat 7 de gener de 2025 una declaració institucional per commemorar els 600 anys de l’arribada del poble gitano a l’estat espanyol, documentada en el salconduit atorgat el 12 de gener de 1425 pel rei Alfons V d’Aragó. En aquest context, s’ha declarat oficialment el 2025 com l’Any del Poble Gitano.
Una exposició per divulgar la història, cultura i aportacions del poble gitano a la societat catalana
Amb motiu d’aquest doble marc commemoratiu, el MHC està duent a terme un treball de camp arreu de Catalunya per recollir testimonis orals de persones gitanes catalanes. Aquesta iniciativa vol preservar la pluralitat i riquesa de les seves memòries i experiències, i formarà part d’un fons de memòria oral del poble gitano de Catalunya. Aquest fons serà un dels pilars de l’exposició que el Museu està preparant per divulgar la història, cultura, valors i aportacions del poble gitano a la societat catalana. Un equip dirigit per Raquel Castellà, historiadora i conservadora del MHC, està recollint testimonis directes de membres de diverses comunitats gitanes d’arreu del territori.
Aquest projecte no només té un valor històric i patrimonial, sinó que també respon a un compromís ètic i social amb la reparació simbòlica i la justícia històrica. La inclusió de la memòria oral del poble gitano en el relat museístic oficial contribueix a combatre l’oblit institucional i a reconèixer la dignitat, la resistència i la contribució d’una comunitat llargament discriminada. Al mateix temps, promou el diàleg intercultural i una ciutadania més inclusiva i plural.
L’exposició, que portarà per títol El poble gitano de Catalunya: història i cultura, comissariada per l’activista gitana i historiadora de l’art Mercedes Porras, vol reconèixer i fer visible la història del poble gitano des d’una mirada oberta, diversa i allunyada dels estereotips. Pretén recuperar fets, personatges i episodis sovint oblidats, i posar en valor l’empremta cultural, social i lingüística que la comunitat gitana ha deixat a Catalunya, alhora que convida a reflexionar sobre els reptes històrics i contemporanis que encara persisteixen. El poble gitano català té una història pròpia, amb una llengua, uns costums, uns valors i una identitat singulars. Aquesta exposició donarà veu directa als membres de les diverses comunitats gitanes del país, per tal de completar i enriquir el relat de la història de Catalunya.
En l’elaboració de l’exposició, el MHC treballa amb diverses fonts: documentals, museístiques, arxivístiques i, especialment, orals. Els testimonis recollits són fonamentals per entendre i transmetre la realitat de la comunitat gitana des d’una perspectiva directa i vivencial. Aquestes històries de vida, narrades en primera persona, aporten una visió autèntica i enriquidora, i contribueixen a generar un fons de memòria col·lectiva que serà preservat com a part del patrimoni del Museu.
Un documental en projecte
Paral·lelament, s’està preparant un documental sobre el poble gitano català, dirigit per Guillermo Cruz i Raquel Castellà, que recollirà els testimonis orals enregistrats durant el projecte. El documental vol esdevenir una eina de difusió i sensibilització, i oferirà una mirada directa, plural i humana sobre les vivències i la identitat de la comunitat gitana a Catalunya.
Finalment, el MHC aposta per reforçar la participació activa de la comunitat gitana en les activitats del Museu i impulsa, des de les diferents àrees de la institució i en col·laboració amb entitats gitanes, accions culturals, educatives i de promoció de la memòria col·lectiva gitana.
1 
