El Museu de les Arts Escèniques (MAE) de Barcelona guarda, des de fa més d’un segle, un tros de dit de Calderón de la Barca, un dels dramaturgs més coneguts de la història de l’Estat espanyol. Se’n té constància des de l’any 1923, quan apareix la referència a l’Arxiu Administratiu de l’Institut del Teatre, on s’especifica que la peça provenia directament de la Biblioteca del cardenal Antolín Monescillo , que va ser arquebisbe de Toledo. I com li va arribar? Sembla que a través d’una persona que va aconseguir el dit durant el trasllat del cos de Calderón de la parròquia d’El Salvador al Sagramental de Sant Nicolau.
Des d’aleshores i fins a l’any 1999, el dit del dramaturg i escriptor va romandre prou oblidat, fins que aquell any es va decidir restaurar-lo i que en un futur s’extragués de la relíquia l’ADN. Es donava per fet que aquell dit corresponia a la mà amb la qual Calderón de la Barca havia escrit grans obres com La vida es sueño. Però després que es publiqués una foto en un mitjà de comunicació, un expert català va posar-ho en dubte. El doctor Salvador Moyà-Solà de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va contactar amb el museu en sospitar que el pinyol era del peu i no de la mà. I tenia raó.
Era el dit del peu i no de la mà
El Museu d’Arts Escèniques va demanar a l’Institut Català de Paleontologia que inspeccionés la relíquia. Així, el març del 2022 el mateix doctor Salvador Moyà-Solà va examinar l’os a la seu del museu i va emetre un informe que confirma que les restes òssies es corresponen amb un segon metatarsià del peu esquerre en comptes d’un metacarpià de la mà dreta com sempre havia informat el museu, atenent l’acta del 1840 que certifica l’originalitat d’aquesta relíquia.
