Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
San Fermín, un catalitzador del teixit associatiu d’Horta-Guinardó

El 22 d’octubre de 1926 Ernest Hemingway va publicar The Sun Also Rises, traduït al castellà com a Fiesta, una novel·la que narra les aventures de cinc nord-americans a la ciutat de Pamplona durant la festa de San Fermín. A Barcelona podem trobar la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos), una associació cultural, esportiva i gastronòmica que ha fet comunitat i teixit associatiu a la capital de Catalunya. Amb motiu de la festa dels ‘Sanfermines’ la Casa dels Navarresos es vesteix de gala per celebrar el copatró de la capital de la nació navarresa, una celebració que des de l’associació obren a la població de Barcelona, tingui ascendència navarresa o no.

Barri i San Fermín

Barcelona ha canviat molt des que la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) va néixer com a centre basc-navarrès l’any 1883 a la plaça Reial, cantonada el carrer dels tres llits. Un esdeveniment que va acollir diverses personalitats, fins i tot la presència del músic Enric Granados, tal com ens explica Koldo Larrea, president de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos). La dictadura de Primo de Rivera va fer que caigués el primer pronom de l’associació, que es va desplaçar buscant una ubicació fixa per diversos llocs de Barcelona. La rambla de Santa Mònica, el carrer Ample, el carrer de Montcada, el carrer de Balmes, el carrer de Portaferrissa o la Travessera de Gràcia van ser alguns indrets de la capital catalana que van acollir els navarresos establerts a la ciutat. Tal com explica Larrea, el paisatge no sempre havia estat així, i és que abans de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos), el terreny era un hort, terreny que van comprar i els mateixos socis van construir la casa.

La Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) (al passeig Maragall) els anys 20. 28.06.2024, Barcelona foto: Jordi Play

Horta-Guinardó ha estat un lloc clau per a l’associació. El president de l’associació assenyala aquestes sinergies entre la casa i el barri, ja que “el barri sempre ens ha acceptat molt bé, sempre hem estat molt ben rebuts pel que fa a l’Ajuntament i el barri.” Aquesta bilateralitat barri-associació ha estat la que ha causat aquesta bona relació, Larrea explica que “com nosaltres aportem alguna cosa al barri com a socis, com a música, com a activitats, el barri ens ajuda i ve aquí a col·laborar i participar”.

retall de La Vanguardia del desembre del 1971
Retall de La Vanguardia de la inauguració de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) (al passeig Maragall) | Jordi Play

Malgrat que la tradició de San Fermín se celebra a la ciutat de Pamplona, la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) obre les portes a tots aquells que vulguin gaudir de les seves festes. El txupinazo del dia 6 de juliol és només el petit tast d’un reguitzell d’activitats que s’obren al públic, curiós o amb relació que acudeixi a la celebració. Koldo Larrea, president de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos), posa èmfasi en el fet que l’associació ha obert les portes a la ciutat que l’ha acollit des de sempre, perquè “la festa era tan important que es feien caravanes de gent, amb les xarangues, i les ‘cuadrillas’, es feien ‘corrides’ de vaques a la Plaça Monumental”.

No només les tradicions navarreses tenen arrelament a l’associació, ja que com explica el president i l’encarregada de la cultura de la casa, per Sant Jordi s’organitzen recitals de poesia, presentacions de llibres i es venen llibres i roses. A més també s’ha organitzat el ‘castaween’ una barreja de la tradicional castanyada i el Halloween, escape rooms, quintos, bingos musicals i una col·laboració amb un institut de cicles formatius d’animació.

Precisament aquesta relació entre els dos móns, el navarrès i el català porta, a vegades, maldecaps, ja que Koldo Larrea explica que es té la sensació que la Generalitat no dona suport a les cases regionals “perquè no els hi donem vots” però que el govern ‘regional’ d’on provenen tampoc els ofereix ajuda perquè “pensen que som d’aquí i no d’allà i tampoc els donem vots”. Malgrat aquestes traves, l’associació destaca la bona relació que es té amb l’Ajuntament de Barcelona i el de districte, tot i que lamenta un fet: “L’alcalde (Jaume Collboni) ens va dir que vindria al txupinazo i ens ha avisat (el divendres 28) que no vindria”.

Precisament amb l’Ajuntament San Fermín va obrar un dels seus miracles. No va salvar cap corredor dels ‘encierros’ de ser envestit pels braus, sinó que va salvar el tancament de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos). Els directius de la junta de la casa van rebre un avís l’any passat en el qual s’assenyalava que no tenien llicència. Una llicència que havia estat sota la capa del sant navarrès i que, precisament per viure sota seu no s’havia digitalitzat i l’Ajuntament no en tenia constància i requeria el tancament de la casa.

San Fermín a Barcelona

Com és d’esperar, a Barcelona la tradició taurina s’ha perdut -molt arran de la prohibició de les curses de braus a Catalunya- i la tradició dels ‘encierros’ no ha estat arrelada al territori català, però la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) ha mantingut la seva tradició, tal com ha explicat Koldo Larrea. A Barcelona, per sentir el San Fermín es realitza un ‘encierro’ destinat als més petits, això sí, amb toros de cartó que són empentats.

toros tauromaquia
Jorge Bentué, membre de la junta de la Casa de los Navarros, junt amb l’Ángel i un dels toros que realitzen el tradicional ‘encierro’ | Jordi Play

La programació de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) comença de bon matí el dia 6 de juliol, a dos quarts de dotze l’associació farà la imposició de mocadors per a aquells que han tingut un paper rellevant a la casa. El mateix dia 6 de juliol a la tarda, després del ‘txupinazo‘, se celebraran les finals del 46è torneig de pilota basca de San Fermín -una de les grans tradicions basc-navarreses és la pilota basca-. Les diverses modalitats com són pelota mano, pala, frontenis i cesta punta. Una ‘pelota’ que és un part molt important de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos).

José Javier Urquía Aguirrezabala, conegut com a ‘Urqui’ és un pelotari de 82 anys que fa més de 50 anys que viu a Barcelona i assenyala la importància del frontó de la casa: “Sempre he vist jugar els nanos aquí, hi ha cicles, a vegades et surten xavals com bolets i d’altres que no. Em sembla sempre emocionant (referint-se als nens que juguen a ‘pelota’ a Catalunya) i té més mèrit que surtin pilotaris que al País Basc, allà hi juguen 5.000 i aquí 50″. Per a ‘Urqui’ la clau és l’ambient que s’hi viu, ja que “aquí els nanos prosperen. La prova és que és l’únic frontó de tota Catalunya on hi ha nanos, per desgràcia, aquí es fa una pinya amb els pares que ni a Bac de Roda, ni Santa Coloma, ni enlloc. Sempre vinc quan hi ha pilota”. Jorge Bentué, membre de la junta de la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos), s’uneix amb la conversació amb el TOT Barcelona i assenyala un dels grans orgulls de l’associació: “La campiona femenina infantil de ‘pelota’ és de la casa dels navarresos”. Un orgull que és encara major si es té en compte un dels detalls que explica Koldo Larrea “vam ser la primera casa de tot l’Estat espanyol a organitzar el campionat femení de ‘pelota’ i la primera que va organitzar una trobada entre diverses escoles de ‘pelota’.

pilota basca
Jorge Bentué, membre de la la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) jugant a pala | Jordi Play

Aquestes no són les úniques activitats que durant la setmana que duren els ‘Sanfermines’ organitza l’associació. Meritxell, la responsable de les activitats culturals de la casa destaca la importància que té la fusió de la cultura navarresa i la catalana. El dia 7, a la capella de Sant Marcel se celebra la missa en honor de San Fermín, el dia 9 s’hi canten havaneres i el dia 13 rumba, dos estils musicals que marquen el tarannà dels catalans.

Sentir les festes lluny d’elles

Més de 400 quilòmetres separen la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) de la Plaça Consistorial de Pamplona -lloc des d’on es llença el famós txupinazo. Pepe i Ángel són dos dels membres més veterans de la casa, i atenen les preguntes del Tot Barcelona asseguts a una taula del bar de la casa ben acompanyats dels seus bastons i les seves ulleres, que denoten el pas del temps als seus cossos. Els dos amics relaten com han vist l’evolució de l’associació des d’anys enrere.

L’Ángel, de 83 anys, viu amb molta il·lusió la celebració de San Fermin a Barcelona, ja que explica que només ha anat una vegada a Pamplona a gaudir de les festes i, amb un petit lament destaca que “no he viscut San Fermin”. Malgrat l’experiència perduda, l’Ángel assenyala que el que es fa a Barcelona és un simulacre, però que “és perfectament vàlid si es viu amb la il·lusió de viure-ho, si ho vius una miqueta… viure el San Fermin aquí, encara que sigui una estona és molt agradable”.

El Pepe, de 92 anys, és el soci més veterà de l’associació -i antic membre de la junta directiva- comparteix la il·lusió del seu company i amic i ofereix una mostra del que suposa per a ell l’associació: “Si no fos per això (referint-se a la casa), no sé què seria de mi… porto aquí tota la vida”.

Celebrar San Fermín a la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) és especial per a molts dels socis | Jordi Play

Tots dos coincideixen en aspectes claus per entendre la Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos): La casa ha canviat. I expliquen que és normal, que el temps passa per a tothom i que molts dels socis veterans o han mort, o s’han fet vells -“guanyem experiència”, que diu l’Ángel-, i això ha fet que els navarresos de la casa cada vegada siguin menys. Malgrat això, San Fermín fa que gaudeixin molt gràcies a les activitats que es fan per celebrar el copatró de Pamplona, i és que veure la canalla jugant a frontó -sigui pelota mano o paleta goma- genera en l’Ángel una “il·lusió molt gran, em fa recordar els anys de joventut”; sentiments que el seu amic Pepe comparteix: “M’encanta, m’encanta, m’encanta, veure els nanos jugar amb els toros de cartó, a frontó, abans es tornaven bojos i segueixen igual.

La Nafarren Etxea Elkarteak (Associació Casa dels Navarresos) també té el seu component gastronòmic, ja que ‘Urqui’ és una de les grans atraccions en aquest àmbit. Jorge Bentué explica que “quan ell fa el menjar això s’omple de gent”. Uns plats que han estat en la seva majoria marmitako, bacallà al pil pil i ‘calderete’, tot i que assenyala un aspecte fonamental per a la seva cuina: “S’ha de fer marmitako quan hi ha bonítol, no quan no és temporada i és de llauna”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa