Dijous 19 de desembre cap a les 11 del matí els carrers del Barri Gòtic de Barcelona són plenes de gent que camina, alguns intentant salvar la Llibreria Sant Jordi, altres en perfecte anglès comenten com és de maca Barcelona o busquen activitats d’oci força ‘alternatives’. Si entrem a la plaça de Sant Jaume des del carrer de Ferran, tombem a la dreta pel carrer de la Ciutat, tombem a l’esquerra pel carrer d’hèrcules i, un cop arribem a la plaça de Sant Just, tornem a tombar a la dreta pel carrer dels Lledó, arribarem a la seu de l’Associació de Pessebristes de Catalunya; una associació que encarna l’ànima de la cultura popular i l’art relacionats amb Nadal a la ciutat de Barcelona.
Enguany, i ja és tradició durant la darrera dècada a Barcelona, la figura del pessebre ha estat altament controvertida tot i que Jaume Collboni ha accedit al fet que el pessebre recuperi la seva forma tradicional i no la ‘trencadora’ o ‘irreverent’ -això ja segons qui ho miri- dels pessebres d’Ada Colau. Malgrat això, el pessebre no és a la plaça de Sant Jaume, sinó que reposa a les cotxeres de l’Ajuntament de Barcelona. “És la primera vegada que el Pessebre entra dins de l’Ajuntament de Barcelona. Que en tinguem memòria”, explica al TOT Barcelona el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, Josep Porta.
Una associació cultural i artística que només es va aturar per la guerra
El 9 de febrer del 1862, sota el títol de Fundación de una Sociedad de Pesebristas a imitación de otra anterior, el Diari de Barcelona va referenciar per primera vegada l’Associació de Pessebristes de Barcelona. “És l’associació pessebrista més antiga d’Europa, que vol dir del món en aquest cas. Es va fundar el 1862 i es van aprovar els estatuts el 1863. O sigui que tenim més de 160 anys”, sentencia en Josep Porta. L’activitat de l’associació va camí de celebrar el seu segon centenari amb només dues aturades, “durant els anys de la Guerra Civil”, assenyala Porta, i contrasta amb la bona salut que va viure amb les dues dictadures espanyoles (Primo de Rivera i Franco): “Potser el nacionalcatolicisme va afavorir el pessebrisme en aquell moment” i el règim va imposar que els directius de l’associació fossin “‘afectos al régimen’ i en aquell moment la gent, evidentment, ho era”, diu.
Això és el passat, i de moment, l’associació encara té futur. Josep Porta, però, sí que destaca que atraure el jovent “és complicat perquè la gent jove té moltes coses a fer”. El gruix del futur de l’associació bé pot estar en “la gent prejubilada” o que tenen “una família consolidada”, ja que poden buscar a veure què poden fer i que “va venint” poden ser molt bé el futur. A més, l’associació obre les portes a qualsevol mena de persona sigui religiosa (catòlic) o no, ja que “a l’entitat tenim gent que és agnòstica, cadascú pensa com pensa. El pessebre evidentment ve d’unes fonts catòliques, però el pessebre ha de ser cultura popular. I, per tant, hi ha molta gent que el que fa és el pessebre perquè és cultura popular, perquè a casa seva l’ha fet. Perquè en va aprendre quan era jove per mil motius, perquè resulta que feia maquetes bèl·liques i ara això dels bel·licismes ja no està de moda i anem a fer pessebres que queden més macos”. “Hi ha mil motius per fer pessebres”, assenyala Porta.
L’Associació de Pessebristes de Barcelona no para en tot l’any, ja que malgrat que el gruix de l’activitat sigui durant l’època nadalenca durant tot l’any hi ha activitat gairebé constant. Des de primers de novembre exposen els pessebres a la sala que hi ha dins de la seu de l’associació, una exposició que s’allarga fins Setmana Santa. Tot i que Porta explica que “si algú truca i diu ‘vull veure els pessebres'” se li obren les portes de la seu per poder gaudir de l’exposició per la qual calcula que hi poden passar prop d’unes 3.000 persones.
La gran activitat pessebrista mai no dorm, tal com assenyala el seu president.“No parem mai”, diu un Josep Porta que explica que “un cop acabats els Reis, comencem a recollir-los per sobre. El material que podem reciclar, el reciclem. Les figures s’han de netejar…, guardar…, si alguna ha pres mal, s’han de restaurar”. Amb tot això, nosaltres comencem a pensar tots els projectes que s’han de fer durant el Nadal següent. Hi ha coses que s’han de primer dibuixar, maquetar, encarregar figures especials pel projecte, i amb això ens n’anem a primers finals de juny i juliol. I llavors a partir d’aquí ja comencem a construir tot el material que anirà pel Nadal següent”.
De fet, l’associació “té un patrimoni de més de 6.000 figures i cada vegada anem a més”, destaca Porta. Quan es desmunta el pessebre de Sant Jaume, per exemple, totes les figures passen al patrimoni de l’entitat que les recull, indexa i emmagatzema “encara que aquestes figures siguin de plàstic o d’altres materials perquè la figura de plàstic d’aquí a 50 anys no deixarà de ser un patrimoni d’una altra època”. “És un patrimoni de l’entitat, que dura amb els llibres i revistes i fulletons i Nadales”, explica Porta.
El pessebrisme a Barcelona, bressol d’una forma de fer admirada arreu del món
L’art i la forma de fer el pessebre de Barcelona ha estat la creadora de l’anomenada Escola de Barcelona, una escola sorgida el 1912 després que Antoni Moliné possés la base del que coneixem avui dia com a diorama artístic i la utilització de guix en comptes del suro i el paper i la utilització de la perspectiva. “Una manera de fer pessebres típica nostra i que ha estat exportada arreu a Catalunya”, explica un Josep Porta que destaca que no es tanquen als nous temps, ja que “es va innovant perquè el temps va evolucionant”.
Però el pessebre no és només una maqueta o un diorama. Porta assenyala que “Barcelona ha d’estar orgullosa de tenir una entitat com aquesta” i explica que hi ha gent que destaca aquest orgull barceloní -en temps incerts per a la ciutat i el teixit veïnal-. “Ens diuen ‘quina sort que tenim aquesta entitat que exporta el pessebrisme a escala mundial'”, afegeix.
Aquest caràcter internacional del pessebre barceloní fa que molts visitants tinguin curiositat per la metodologia emprada, i posa per exemple uns visitants italians que compartien espai mentre el TOT Barcelona xerrava amb el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Porta, a més, explica que actualment es viu “una època daurada” en el pessebrisme i destaca que “només cal que la gent hi entri”.
La figura del pessebre i la controvèrsia a Sant Jaume
L’arribada al poder per part d’Ada Colau va ser un punt d’inflexió per al pessebrisme a la ciutat de Barcelona. En tractar-se d’un signe religiós i catòlic des dels Comuns van capficar-se en canviar-lo o adaptar-lo. El balanç dels anys de Colau són ‘pessebres’ on la representació del naixement de Jesucrist era pràcticament irreconeixible -“et diria performances nadalenques, més que no pas pessebre”, explica Porta-. L’arribada de Jaume Collboni a l’alcaldia semblava que el pessebre de Sant Jaume tornaria al bell mig de la plaça i com diu Josep Porta, “igual que el pessebre és tradicional la polèmica també ho és”.
Porta sí que lamenta no poder fer el pessebre al mig de Sant Jaume, “seria maco” explica el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona que sí que reconeix que, a la vegada que tornar a la plaça seria il·lusionant també “té unes condicions molt espacials, perquè a la plaça has de plantificar una cosa espectacular, no pots posar un pessebre amb figures de 40 centímetres, que quan les veus en un lloc tancat, dius, són grosses, però a la plaça s’empetiteix tot”. Porta explica que tornar al mig de Sant Jaume “requeriria tota una altra estructura i tota una altra ‘història'”. Amb Jaume Collboni el pessebre dorm a les cotxeres de l’Ajuntament i Porta assenyala que “hem arribat a una nova etapa que no sabem que donarà, però bé, tenim una nova etapa”, a la vegada que explica que el pessebre “està funcionant molt bé, la gent està molt contenta, que és l’important”.
Enguany el pessebre de l’Associació de Pessebristes de Barcelona commemora el centenari de Joan Salvat Papasseit, poeta i extreballador del Moll de la Fusta i Josep Porta assenyala que un cop van tenir el pessebre acabat van veure “que no ens havíem equivocat”.
