La cavalcada de Reis de Barcelona s’ha consolidat els darrers anys amb una desena de carrosses i uns 750.000 espectadors anuals. La cavalcada és el segon gran esdeveniment cultural de Barcelona, només per darrere de les festes de la Mercè, que tendeixen a agrupar el milió d’espectadors. Un moment màgic que ens evoca a finals del segle XVIII, segons els historiadors. La celebració de la vigília de Reis es va fer de forma intermitent des d’aleshores fins a inicis del segle XX. Els primers rastres de la cavalcada actual són, això sí, de finals del segle XIX, si bé aleshores la premsa del moment no parlava de cavalcades sinó de fires de joguines.
Aquelles fires eren les encarregades de donar ambient a la vigília del dia de Reis, segons s’entreveu de publicacions com el Diari de Barcelona, una de les més antigues. El 6 de gener de 1885, publicava: “Com que ahir era vigília de Reis, es va establir una fira de joguines a la Riera del Pi, a la plaça del mateix nom i a la del Beat Oriol. Pel mateix motiu, van estar molt animats el carrer de Ferran VII i altres de propers, veient-se els magatzems i botigues de joguines extraordinàriament concorreguts i romanent oberts fins a mitjanit”.
L’any següent, el mateix diari recollia de nou “la fira habitual de joguines” al carrer de la Riera del Pi, l’actual carrer del Cardenal Casañas del barri Gòtic, i el 1887 s’amplien els espais firals a la Rambla i els voltants de l’església de Santa Maria del Pi. “Les botigues de quincalleria i de joguines estaven plenes de gent i van romandre obertes i il·luminades, algunes fins a altes hores de la nit. A l’esmentada església de Santa Maria del Pi es van cantar Matines i Laudes de la festivitat del dia d’avui amb gran solemnitat, assistint-hi cerimonialment la Il·lustre Obra de la parròquia”, apuntava la publicació.
Poc més tard, els primers anys del segle XX, els establiments de la ciutat dedicats a la venda de joguines estaven “atapeïts de compradors, essent difícil contenir els visitants”, segons les notícies de l’època. L’any 1900, el Diari de Barcelona en destacava sobretot el cas de El Siglo, un dels magatzems més il·lustres de la ciutat; “n’era dificilíssim l’accés, ja que el públic omplia tots els departaments en una massa compacta”, publicava el diari.
En aquelles èpoques, les notícies comencen a explicar que les botigues romanen obertes “fins a altes hores” de la nit i ja deixen caure els primers vestigis de festa. “Un vent fi i glaçat, no gaire fort, molestava els vianants; malgrat això, no va faltar gent als passeigs i a la nit l’animació va ser molt gran, especialment a les Rambles i als grans comerços de joguines”, apunta la crònica de 1901.
Aturada durant la guerra i represa l’any 1942
Les cavalcades del segle passat tenien caràcter benèfic. Van tenir “etapes millors i pitjors fins a la guerra”, diu el mateix Ajuntament de Barcelona a la pàgina dedicada als Reis, i es van interrompre per la insurrecció del bàndol feixista. El 1942, l’ajuntament franquista va decidir reprendre la iniciativa. Es van organitzar dues cavalcades, una d’oficial liderada pel consistori i una segona més petita a càrrec del Sindicato Local de Transportes y Abestecimientos, que va sortir de l’estació de Sant Andreu.
La cavalcada oficial va començar a les cinc de la tarda “al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona”. “Una gran multitud d’infants s’amuntegava a la plaça d’Espanya i a l’avinguda de José Antonio per presenciar l’arribada de Ses Majestats”, descriu la crònica del Diari de Barcelona. La Guàrdia Urbana muntada obria la marxa, seguida de soldats amb torxes a cavall; la banda militar de trompetes de cavalleria; llancers, heralds muntats amb banderoles; patges muntats i portadors de regals. Tot seguit desfilaven els Reis, “precedits pels seus músics amb estranyes trompetes de joguina i envoltats d’una cort de llancers i patges”.
“Tot el recorregut va estar ple de gent entusiasmada que, amb les seves famílies, contemplava el vistós pas de la comitiva, donant constants mostres d’entusiasme i admiració”, relata la crònica d’aquell dia. Els Reis van passar per l’aleshores avinguda de José Antonio Primo de Rivera i altres espais importants com el passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya, i van acabar a la plaça de Sant Jaume, davant la “casa consistorial”. Allà, llegim a la premsa, “es va distribuir joguines i dolços a les famílies dels funcionaris municipals, destacant l’actuació del Cos de Bombers, carregats amb una abundant pluja de regals de bombons, nines, trompetes i altres joguines”.
